Renda Mínima d'Inserció (RMI)

El PSC aposta per establir a Catalunya un nou sistema de protecció basat en la garantia de rendes

Imatge il·lustrativa de ''
A Catalunya, els darrers anys, s’ha perdut una dècada en inversió social: l’accés als serveis públics és ara més difícil i més car, la renda mínima ha deixat de ser un instrument de garantia de rendes (prestació social de caràcter econòmic) pels que no tenen res i moltes famílies es veuen abocades a situacions límit. Els  Governs de dretes a Catalunya i a Espanya han utilitzat la crisi per reduir els serveis públics i les prestacions socials amb una política de retallades lineals que ha fet créixer les desigualtats, abandonant i deixant en mans de les administracions locals i les entitats socials la primera línia en la lluita contra la vulnerabilitat i l’exclusió social.

Per als i les socialistes catalans, la lluita contra les desigualtats ha de ser la prioritat del Govern de la Generalitat i del conjunt d’institucions, amb polítiques més eficaces adreçades a reduir la pobresa i corregir les desigualtats socials. Des del PSC apostem per establir a Catalunya un nou sistema de protecció basat en la garantia de rendes (Renda Garantida de Ciutadania), amb l’objectiu d’assegurar que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa, utilitzant tots els instruments que ja ens donen les lleis actuals i desenvolupant allò que el mateix Estatut reconeix. No parlem de despesa, sinó d’inversió social.

 

Què és la Renda Mínima d’Inserció?

La Renda Mínima d'Inserció és un ingrés mínim garantit per cobrir les necessitats bàsiques dels ciutadans i les ciutadanes amb greus dificultats econòmiques i socials, que els asseguri els mínims d’una vida digna i afavoreixi la seva inserció o la reinserció social i laboral. És un dret reconegut en l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya:Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen”.

Qui pot sol·licitar la RMI? L’any 2011, el Govern de CiU va l’establir nous requisits i criteris per accedir a la prestació. Els sol·licitants han de tenir entre 25 i 65 anys i acreditar una residència continuada a Catalunya de dos anys. Es computen els ingressos obtinguts en els últims dotze mesos per la unitat familiar, mentre que abans n'eren sis, i l'ajut només es pot cobrar durant cinc anys i no indefinidament, com fins abans de 2011. No es pot cobrar una quantitat superior al salari mínim interprofessional ni tenir dret a altres prestacions públiques o altres ingressos de qualsevol mena que superin la RMI.
 

Evolució cronològica de la RMI a Catalunya

1990. S'endega el Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI), com a resposta a la necessitat de garantir uns ingressos mínims a les famílies catalanes que no tenen recursos, tot oferint un pla d’intervenció sociolaboral que permeti als diferents membres de la llar poder assolir la plena autonomia. Es concep amb un doble caràcter: el d’assistència econòmica (RMI) i el d’inserció laboral.

1997. S’aprova al parlament la Llei de la Renda Mínima d’Inserció amb la unanimitat de tots els grups parlamentaris. Esdevé el principal instrument de la xarxa de protecció social de Catalunya, ben valorada i amb alta capacitat de reinserció sociolaboral.

2005-2007. L’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana insta a l’establiment d’una renda que garanteixi uns ingressos de supervivència a aquelles persones en situació d’exclusió i que, per raons de salut, edat o altres aspectes socials, no poden desenvolupar els itineraris de la Renda Mínima d’Inserció. Amb l’objectiu d’adaptar la RMI als nous perfils de l’exclusió a Catalunya, es millora la cobertura de la prestació i s’estudia l’adaptació dels complements a les necessitats personals en lloc de la concepció homogènia.

2006. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 24.3, estableix que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”.

2008-2010. A partir del diàleg social de la revisió de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana es fan millores i ajustos a la situació de crisi i augment de l’atur, facilitant l’accés a la prestació i establint incentius a la inserció laboral. L’Acord recull el desenvolupament de Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

2011. Amb l’excusa de depurar una base de dades i amb la intenció de desprestigiar el programa amb la persecució dels perceptors i els professionals dels serveis socials, el Govern de CiU provoca la més gran crisi social del nostre país deixant a milers de famílies sense cap ingrés. El Govern manté un col·lapse administratiu en la tramitació i resolució de sol·licituds del PIRMI des l’agost de 2011. Més de 10.000 expedients de persones que complien els requisits per accedir a la RMI es paralitzen. Els informes del Síndic de Greuges de 2011 se’n fa ressò davant les queixes rebudes i alerta de les irregularitats i les greus conseqüències cap als beneficiaris de la RMI, que suposen “greus mancances en la correcta atenció de les necessitats bàsiques de les persones i en el dret a una vida digna”.

2011-2012. Les contrareformes i retallades pressupostàries aprovades pel Govern de CiU, amb el suport primer del PP i després d’ERC, suposen la defunció del dret subjectiu per la RMI, amb l’establiment de nous requisits i criteris per accedir a la prestació que trencaven amb el consens parlamentari i social existent fins aleshores. La memòria econòmica de les contrareformes deixa ben clar que s’ha d’eliminar un terç dels perceptors i la rebaixa de la quantia de la prestació.

A partir d’aquí, la RMI deixa de ser un dret universal i passa a estar limitada anualment per la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, independentment de la situació econòmica de la persones que vulguin accedir-hi.
 

La RMI a Catalunya. Parlem de DADES

  • L’any 2014, la taxa de risc de pobresa a Catalunya se situa prop del 21% i l’any 2015, 199.000 persones a Catalunya viuen en llars sense perceptors d’ingressos (Idescat).
  • Avui hi ha menys famílies que reben una Renda Mínima d’Inserció: 27.071 davant les 33.000 de l’any 2011 (darreres dades publicades). 
  • L’any 2014 es van pressupostar 173M€ per a la RMI, però només es van liquidar 154M€.
  • Només els dos primers anys des que el Govern català va modificar els requisits d’accés a la RMI, a l’agost de 2011, unes 25.000 persones van quedar fora de la prestació.
  • Moltes persones receptores de la RMI pateixen situacions d’impagament d'endarreriments i encara tenen pendent de cobrar mensualitats dels anys 2011, 2012 o 2013. No s'ha quantificat el deute ni el nombre de persones i d'unitats familiars afectades, ni tampoc no s'ha fixat una planificació que permeti entreveure la resolució definitiva d'aquesta problemàtica (Informe Síndic de Greuges 2014, de febrer de 2015). 

El nostre posicionament

Les successives reformes de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, dutes a terme a la LIei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, i el Decret 384/2011, de 30 d'agost, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció ha suposat el desmantellament del sistema de garantia de rendes del què disposava el nostre sistema de protecció social.

Els darrers anys, hem passat d’un sistema de drets socials a un altre basat en l’amoïna i la caritat, que es veu agreujat per una situació de col·lapse i endarreriment en el cobrament de la prestació. Actualment, a Catalunya hi ha un risc important de fractura social i un dramàtic creixement de la pobresa severa que afecta, especialment, els nostres infants i adolescents. Alhora és més difícil la reinserció social i laboral de les persones expulsades del programa de la RMI i d’aquelles que no s’arribaran a incorporar tot i necessitar-ho. La impossibilitat d’accedir a uns minsos recursos econòmics per subsistir produirà un augment de l’explotació laboral, més economia submergida, més famílies desnonades i un elevat risc d’esclat social.

Davant l’incompliment dels compromisos del Govern de la Generalitat, els i les socialistes catalans hem demanat en reiterades ocasions una reforma urgent de la Llei de la RMI, amb l’objectiu de retornar-li el seu caràcter de dret subjectiu i oferir oportunitats d’inserció laboral, i mentre no s’aprovi una Llei de Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Una reforma que tingui en compte les noves necessitats i realitats socials esdevingudes arrel de la crisi econòmica i que situï en el centre del debat el concepte d’inclusió social activa, responent així a una realitat multidimensional des dels Serveis Socials (laboral, relacional i econòmica). Per a nosaltres és prioritari, entre d’altres:

  • Garantir que totes les famílies amb infants i sense ingressos siguin beneficiàries de la Renda Mínima d’Inserció.
  • Potenciar l’itinerari sociolaboral per sobre de la prestació. 
  • El manteniment en el programa de la Renda Mínima d’Inserció a les persones que mantenen les circumstàncies que van generar el dret a percebre-la desprès dels 60 mesos de permanència.
  • Que les persones beneficiàries puguin demanar la prestació desprès d’haver estat durant 4 mesos sense ingressos.
  • Garantir el pagament efectiu de la prestació el mes següent a la seva resolució positiva així com fer efectius els pagaments endarrerits de les prestacions a totes les persones que les tenen aprovades de manera progressiva.
  • Augmentar els recursos destinats a ajuts per a urgències socials que gestionen ajuntaments i entitats socials.
També vam donar suport i vam participar activament en la recollida de signatures, dins el marc de la nostra campanya “Perquè volem viure amb dignitat”, a la Iniciativa Legislativa Popular de la Renda Garantida que va iniciar el seu tràmit al Parlament la passada legislatura. En aquest sentit, des del PSC apostem per establir a Catalunya un nou sistema de protecció basat en la garantia de rendes a partir d’una Llei de Renda Garantida de Ciutadania que:
 
  • Garanteixi la prestació com un dret universal de tota la ciutadania de Catalunya, no condicionat a disponibilitats  pressupostàries ni a l'obligació de participar en accions d'inserció social i laboral.
  • Garanteixi la prestació com un dret subjectiu de caràcter individual vinculat a la situació econòmica de la persona i, si s'escau, del nucli familiar o de convivència.
  • Estableixi el dret a percebre una prestació econòmica mínima. Entenem que aquesta prestació ha de servir per atendre situacions d’especial risc, contribuir a la promoció de la persona i a ajudar a superar les condicions que l'han dut a requerir la prestació.

El Govern és el responsable que avui a Catalunya hi hagi menys persones beneficiàries de la RMI que quan va arribar i més persones que, necessitant la prestació, no hi poden accedir. Entenem que no es poden combatre la pobresa i les situacions d’exclusió social centrant-se només en les ajudes econòmiques, dependents d’una partida pressupostària que es pot esgotar, sense buscar cap tipus de solució per ajudar a les persones i famílies sense recursos i en situació de vulnerabilitat a sortir d’aquesta situació. Per això, la RGC ha de ser complementària a altres polítiques socials, de salut, ocupació, habitatge i serveis socials. La RGC és una oportunitat per a la redistribució de la riquesa i ha donar resposta a les necessitats bàsiques d’una gran part de la ciutadania que veu com la manca de feina o d’ingressos els aboca a una situació d’exclusió social que els condueix cap a la precarietat.

Fitxers adjunts: