Ferran Pedret, és diputat i secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, així com primer secretari del PSC de Barcelona i secretari de Millora de l’Autogovern del PSC.

 

El Govern Alternatiu que encapçala en Salvador Illa va aprovar, en la seva sessió del passat 3 de març, les línies estratègiques per a un canvi d’orientació en l’acció exterior de Catalunya (https://www.socialistes.cat/actualitat/linies-estrategiques-per-a-una-nova-nova-accio-exterior-per-a-catalunya/). A l’elaboració del document hi han participat membres del propi gabinet alternatiu, així com diversos companys i companyes participants d’un grup de treball creat ad hoc.

La reflexió sobre el gir estratègic que cal donar a l’acció exterior del Govern de la Generalitat Catalunya es basa en una anàlisi crítica del què ha suposat la darrera dècada per a la projecció internacional de Catalunya, en la que l’estratègia de l’acció exterior catalana ha estat dominada per una sola prioritat, “la internacionalització del procés”, a la que s’ha subordinat en la pràctica qualsevol altra consideració amb l’objectiu de predisposar l’opinió pública europea i internacional a favor de la causa de la secessió de Catalunya i de cercar aliats en diferents Estats de la comunitat internacional.

Avui en dia podem afirmar que aquesta estratègia ha estat un fracàs, donat que ni la Comissió, ni el Parlament Europeu, ni cap govern van reconèixer la declaració unilateral d’independència, i les grans autoritats mundials i europees van reiterar el seu suport a la integritat territorial d’Espanya. És més, una certa deriva euroescèptica de sectors rellevants de l’independentisme, l’intent de forçar l’Estat de Dret en la tardor del 2017, així com el caràcter poc clar d’alguns contactes establerts per la presidència de la Generalitat i el seu entorn més immediat amb suposats emissaris de potències estrangeres que fa temps que cerquen desestabilitzar la Unió Europea, així com el canvi de rumb per part del nou govern de coalició a Espanya respecte a la manera d’abordar la situació política a Catalunya, han acabat de reblar el clau del fracàs de l’estratègia de l’acció exterior independentista.

Pel camí, però, se n’ha ressentit la consideració de Catalunya com a interlocutora a escala europea i global, i en bona mesura el seu crèdit i prestigi. En l’esforç independentista en l’àmbit de l’acció exterior hi ha hagut no només un clar biaix que amagava o minimitzava la pluralitat de parers existents en la pròpia societat catalana sobre l’afer de la secessió, sinó una notable manca de transparència, que ha posat sota sospita una part significativa de les despeses efectuades.

En el mateix període, en contrast, es va viure a Catalunya la major retallada viscuda per l’ajuda oficial al desenvolupament. Si amb el darrer Govern de la Generalitat presidit pel socialista José Montilla es va arribar a destinar el 0,45% a l’ajuda oficial al desenvolupament (encara lluny del 0,7% que constitueix l’objectiu internacionalment fixat), amb Artur Mas es va arribar a destinar tan sols un 0,08% (no és una errata). Tot just deu anys després estem lleugerament per sobre del 0,2%, molt lluny d’assolir l’objectiu pel 2030.

Així, el gabinet alternatiu de Salvador Illa proposa uns nous eixos estratègics per l’acció exterior de Catalunya, sobre la base dels principis i compromisos que s’enumeren tot seguit: el principi de la concertació entre actors i de la lleialtat institucional, també el de la cerca del consens i de l’expressió de la pluralitat del país i, finalment, seguint els principis d’eficàcia i transparència. A aquests principis, s’hi afegeixen una sèrie de compromisos: amb les agendes globals i el multilateralisme; amb el procés de construcció europea; amb la cooperació i la solidaritat; i finalment amb la projecció internacional de Catalunya.

Els principis i compromisos enunciats tenen una traducció o aterratge en les onze mesures que el document proposa: refermar la vocació europea de Catalunya; reordenar la presència del Govern de la Generalitat a l’exterior; reforçar la posició de Catalunya al món, a través de l’acció en les diferents àrees geogràfiques prioritàries; reforçar la cooperació al desenvolupament per assolir els compromisos internacionals en matèria d’ajuda oficial al desenvolupament; donar un nou impuls a l’Euroregió i a la cooperació transfronterera; promoure i projectar l’economia catalana al món, i també millorar els esforços de captació d’inversions; fer de la cultura un eix de l’acció exterior; intensificar la projecció internacional de Catalunya, tant mitjançant els centres de recerca i formació de prestigi dels que disposem, com impulsant una política d’experts nacionals destacats; reforçar les actuacions en favor dels catalans residents a l’exterior i fomentar polítiques per facilitar el retorn als que ho desitgin; reforçar el rol del Parlament en la formació de la posició catalana en l’acció exterior, així com en els processos en els que la Generalitat pot participar de l’elaboració de Tractats; i, finalment, avançar en l’elaboració de polítiques públiques de foment de la pau.