Compartim aquesta peça de Pensament Socialista sobre Ursula Kroeber Le Guin, l’escriptora nord-americana del segle XX que, a través de la seva obra, ens permet explorar temes vigents en el debat polític actual des d’una perspectiva molt original i sumamente progressista.

Ursula Kroeber Le Guin (Berkeley, 21 d’octubre de 1929-Portland, 22 de gener de 2018) va ser la quarta filla (tenia tres germans més grans) del matrimoni format per l’antropòleg Alfred Kroeber i l’escriptora Theodora Covel Kracaw. Es va llicenciar en literatura francesa i italiana al Radcliffe College l’any 1951 i va cursar estudis de postgrau a la Universitat de Columbia, on va obtenir un màster en francès l’any 1952. Immediatament, va començar el doctorat amb una beca Fulbright per continuar els seus estudis a França durant el curs 1953-1954. Però a bord del Queen Mary, de camí a Europa va conèixer l’historiador Charles Le Guin i la parella es va casar a París el desembre de 1953.

Ursula va abandonar el doctorat i a partir d’aquell moment va seguir la carrera com a professor universitari del seu marit a Georgia, Idaho i, finalment, a Portland, on va residir des de 1959 fins a la seva mort. El matrimoni va tenir dues filles i un fill, i Ursula va compaginar alguns treballs temporals com a professora de francès i secretària amb els inicis de la seva carrera literària, que la va portar a escriure cinc novel·les entre 1951 i 1961, totes elles rebutjades per les editorials.

La seva primera publicació va ser un poema l’any 1959, al qual van seguir relats i contes de temàtiques diverses, però majoritàriament de ciència-ficció i fantasia, que van començar a aparèixer regularment a les revistes del gènere, molt populars als Estats Units de la dècada dels 60. La primera novel·la publicada va ser Rocannon’s World (El mundo de Rocannon) l’any 1966, a la qual van seguir Planet of exile (Planeta de exilio) el mateix any i City of Illusions (La ciudad de las ilusiones) l’any següent. Aquestes obres estan ambientades al món de l’Ekumen. Però el reconeixement de la crítica no l’arribaria fins a 1968 amb la publicació d’A Wizard of Earthsea (Un mag de Terramar), la primera obra ambientada al món de Terramar, que a diferència de la ciència-ficció de l’Ekumen, s’inscriu en el gènere fantàstic. Aquesta novel·la, juntament amb The Left Hand of Darkness (La mà esquerra de la foscor), que pertany al cicle de l’Ekumen, van ser incorporades pel crític Harold Bloom en el seu cànon d’obres mestres i imprescindibles.

A l’obra d’Ursula K. Le Guin es poden trobar influències de l’antropologia cultural, el taoisme, el feminisme, les idees psicològiques de Carl Jung i d’idees polítiques progressistes que la situen a l’esquerra del panorama polític nord-americà, molt propera a posicionaments que a Europa defensa el socialisme democràtic i amb certes influències del pensament anarquista. Els treballs antropològics del seu pare, Alfred Kroeber, per la documentació de les cultures natives nord-americanes, en especial amb el darrer membre de la tribu yashi de Califòrnia, estan molt presents a la seva obra i s’articulen amb idees sobre l’equilibri, l’harmonia i el respecte que deriven també del seu interès per la cultura oriental i, en especial, el taoisme. A més, va subvertir certes convencions de la ciència-ficció i el gènere fantàstic en presentar personatges femenins o d’ètnies no blanques com a protagonistes de les seves novel·les i relats. Aquest fet li va permetre explorar temes socials i polítics, que encara tenen vigència, com són la definició del gènere, la sexualitat i la majoria d’edat, així com l’exploració d’estructures polítiques alternatives que impregnen bona part de les seves obres i que tenen l’exponent més clar en la novel·la utòpica The Dispossessed (Els desposseïts) de 1974.

Els temes com el gènere i la sexualitat ocupen un lloc destacat a la seva obra i La mà esquerra de la foscor es considera una de les primeres mostres del que avui es coneix com a “ciència-ficció feminista”, i és l’anàlisi pionera de les implicacions de l’androgínia en l’articulació d’un sistema sociopolític. La novel·la descriu el planeta Gueden, poblat per humans sense una identitat de gènere fixa, que adopten característiques sexuals femenines o masculines durant certs períodes del cicle sexual. Això els permet una societat sense guerres en la qual la sexualitat no és un factor determinant de les relacions socials. Aquesta societat es mostra a través de la visió d’un terrícola, que té una masculinitat tan marcada que dificulta la comunicació intercultural i la comprensió del sistema social del planeta.

Aquesta exploració del gènere es complementa amb l’aparició de personatges femenins “empoderats” en moltes de les seves obres i a The Tombs of Atuan (Les tombes d’Atuan) tenim una de les primeres protagonistes femenines dins del gènere fantàstic. Aquest fet li permet explorar diversos aspectes de la feminitat que fins aquell moment no havien estat present a la literatura de gènere escrita per dones.

Les relacions entre gènere i sexualitat també li permet explorar un dels temes recurrents de la seva literatura que és la transició dels joves cap a l’edat adulta i el desenvolupament moral que implica i que és una actualització del Bildungsroman de la literatura alemanya del segle XIX. Però inscriure aquest aprenentatge dins del marc de la literatura fantàstica li permet endinsar-se en l’anàlisi del subconscient dels adolescents sense els límits que imposa el llenguatge racional ni la vida quotidiana. Aquesta exploració està molt present en tot el cicle de Terramar i en la sèrie The Annals of the Western Shore (Los Anales de la Costa Oeste), on els protagonistes lluiten per trobar el seu lloc en una societat marcada per profundes desigualtats socials, per tal de trobar-se a ells mateixos i aconseguir un món més just.

Aquesta preocupació pel gènere i la sexualitat, el feminisme i la transició cap a l’edat adulta cristal·litza en l’altre constant de la seva obra que és el plantejament i l’anàlisi de sistemes socials i polítics alternatius, moltes vegades un reflex dels sistemes polítics contemporanis situats en mons ficticis. Aquest aspecte és especialment rellevant a Els desposseïts, que porta el subtítol significatiu d’“Una utopia ambigua” perquè confronta dos sistemes sociopolítics enfrontats, que es desenvolupen en dos planetes diferents, però que tenen un mateix origen. Mentre en un planeta s’ha format una societat èticament avançada i igualitària, però econòmicament pobre, en l’altre la riquesa econòmica és molt important, però es troba sota un règim autoritari, sense llibertats individuals i misogin.

La visió de l’autora denuncia sempre els trets autoritaris que són una imatge dels aspectes més negatius que troba en la societat nord-americana contemporània. Això es pot veure també en Always Coming Home (El eterno regreso a casa) on denuncia el militarisme creixent que detecta a la societat nord-americana o a The Word for World is Forest (El nom del món és bosc) on explora el contrast entre una societat extraterrestre que s’ha adaptat al seu entorn natural i l’actitud destructiva i depredadora dels colonitzadors terrícoles, que no respecten la cultura autòctona ni el medi natural del planeta Bosc. En aquest darrer cas, es tracta d’una crítica implícita a la intervenció dels EUA en la guerra de Vietnam i l’ús de la destrucció del medi natural com a arma de guerra.

Sense ser una filòsofa ni una pensadora política, l’obra literària d’Ursula K. Le Guin permet explorar des d’una perspectiva progressista molts dels temes que encara estan vigents en el debat polític actual: el gènere i la sexualitat, el feminisme, les relacions intergeneracionals, els conflictes de l’adolescència i el pas a l’edat adulta, el respecte a l’“altre”, el contrast entre diferents sistemes sociopolítics… Tot plegat, amb una qualitat literària que fa que sigui una de les autores més importants de la literatura nord-americana dels segle XX, que ha influït en autors com Margaret Atwood, Hayao Miyazaki o Neil Gaiman.

F.G.L.