Lídia Guinart, és diputada del PSC al Congrés i portaveu del Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere del Grup Parlamentari Socialista.
Aquesta setmana hem aprovat al Congrés dels Diputats els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any vinent, que inclouen un clar increment de les partides dedicades a Igualtat i a la lluita contra la violència vers les dones. S’assoleix la xifra rècord de 573 milions d’euros, un 9% més que l’any 2022. I es referma la transversalitat d’aquestes polítiques, que impregnen tots els pressupostos i la gran majoria dels ministeris.
I és que les dones no som pas un col·lectiu. Les dones som més del cinquanta per cent de la població, així que no només és raonable sinó absolutament necessari que els pressupostos tinguin en compte que encara no vivim en una societat igualitària i que estiguin compromesos amb la consecució de la plena igualtat real entre dones i homes.
Entre el compromís del Govern presidit per Pedro Sánchez i l’anterior del Partit Popular hi ha un abisme. Actualment, es destinen set vegades més recursos a la promoció de la igualtat entre ambdós sexes i a la prevenció i lluita contra la violència masclista que no pas la mitjana dels governs de Mariano Rajoy.
Els pressupostos per a 2023 permetran la creació de la prestació de 100 euros mensuals per criança destinada a famílies amb menors de 0 a 3 anys, l’assimilació de les famílies monomarentals a les nombroses o la reducció de l’IVA de productes d’higiene femenina.
Estem en plena commemoració del 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Proclames, xerrades i manifestos se succeeixen al llarg d’aquesta setmana i fins i tot durant tot el mes. És bo i és necessari, però el que transforma veritablement la societat, el que protegeix de veritat les dones, el que juga a favor d’una societat més igualitària és la voluntat política reforçada amb recursos sostinguts per partides pressupostàries. Aquest és el cas dels PGE 2023, en els que el 56%, 350 milions d’euros, corresponen a partides relatives a la lluita contra la violència de gènere.
El Pacte d’Estat subscrit l’any 2017 entra en una fase de renovació i actualització. Han passat cinc anys i el balanç és positiu. La violència masclista continua cobrant-se vides de dones i criatures, 1171 dones assassinades des de 2003 i 48 nens i nenes des de 2013, anys en què es van començar a comptabilitzar. Les xifres són esgarrifoses, és una veritable massacre ni tan sols comparable a la que va perpetrar el terrorisme etarra, afortunadament desaparegut fa una dècada. La Llei Integral de 2004 i l’actual Pacte són dos puntals ferms en una lluita que no pot aturar-se. Constitueixen, per sobre de tot, les eines amb les quals prevenir, educar, reparar les víctimes i conscienciar la població que no tindrem una societat plenament democràtica fins que no aconseguim eliminar aquesta violència estructural que no pretén altra cosa que perpetuar els privilegis que tenen els homes pel fet de ser-ho.
La dotació anual del Pacte d’Estat, inclosa en els Pressupostos Generals de l’Estat, permet als ajuntaments millorar l’atenció des de la proximitat a les víctimes de violència. Quaranta milions anuals, el doble de l’inicialment compromès al Pacte, que se sumen als cent milions destinats a les comunitats autònomes. A la Generalitat de Catalunya s’han transferit 13 milions d’euros anuals en els cinc anys de vigència del Pacte. I continua la dotació en els pressupostos per a l’any vinent. Uns recursos als quals ens agradaria que se sumés una dotació adequada per part de la Generalitat de Catalunya, enfocada al desenvolupament d’un Pacte Català contra la violència masclista que, ara per ara, no existeix.
Tot govern socialista és garantia d’avanços en igualtat i aquests pressupostos són la traducció xifrada d’una voluntat política impregnada de feminisme.