Rubén Viñuales, 39 anys, advocat, professor de Dret Privat a la URV i, actualment, diputat al Parlament de Catalunya. Ell és el candidat socialista a l’alcaldia de Tarragona i et convidem a que el coneguis una mica millor, amb aquesta entrevista a l’Endavant! 

El procés ha dividit no només els catalans sinó també a les forces independentistes. Això és veurà reflectit a les eleccions municipals del proper 28 de maig?

És evident que estem en una etapa nova que no té res a veure –per sort per a tots i totes- amb la que vàrem viure el 2017. Crec que la gran  majoria de tarragonins i tarragonines volen passar pàgina i retrobar-se amb el progrés social, sense exclusions, que és el que fa avançar les societats. I subratllo, sense exclusions. Quan jo sigui alcalde no preguntaré a cap tarragoní que va fer o va deixar de fer el 2017. He dit, dic i diré que seré l’alcalde de tots i de totes. Quan penso en Tarragona no veig enemics ni adversaris tan sols convilatans que si sumem tots i totes junts podem pulveritzar els sostres de vidre que ens volen imposar des de fora.

Davant la divisió, frustració i la crispació, què ofereix el PSC?

Recuperar la unitat cívica del nostre poble que és el que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. Tothom que hagi llegit una mica de la història de Catalunya sap que Catalunya només ha prosperat quan els catalans i catalanes hem anat units, amb consensos molt amplis. Així va passar durant la República i després durant la transició i els primers anys de la recuperació democràtica. En canvi dividits i polaritzats perdem. El que singularitza el PSC de Salvador Illa, precisament, és la voluntat de superar aquesta divisió que ens va voler imposar el nacionalisme identitari per recuperar la unitat del nostre poble entorn d’uns objectius socials d’excel·lència. Ni més ni menys que això.

Vostè i el seu equip, què proposen per a la seva ciutat?

Doncs que la ciutat funcioni. L’altra dia un periodista em preguntava: “quin és el canvi que vostè proposa?”, i vaig contestar el mateix: “que Tarragona funcioni.” I que quedi clar que quan dic que la ciutat funcioni no em refereixo a l’esforç diari dels tarragonins i tarragonines, cadascun dels quals es mereix un monument. Em refereixo a la paràlisi de la inacció municipal de la suma de Govern que hem patit aquests darrers quatre anys. Manca d’ambició de ciutat, programa de Govern raquític, lideratge de l’alcalde sota mínims… Tots sabem que l’únic que ha unit a tots els integrants de l’actual suma de Govern (que no equip de Govern) –trànsfuga inclòs- era “fer fora” a qui va guanyar les eleccions: és a dir, l’alcalde Ballesteros. I com diu la cultura popular malament acaba el que malament comença…

Com valoren aquesta legislatura que acaba i com s’imagina el seu municipi en els propers anys?

Ja m’he referit al mal Govern que hem patit, per tant, permetin-me que em centri en el futur immediat. Si els tarragonins i tarragonines anem units Tarragona serà invencible. Més clar l’aigua. I, sí, podem millorar el funcionament de l’administració municipal per tal que sigui més eficient de cara al ciutadà. Sí, podem treure més i major profit de les sinèrgies que ens caracteritzen (pensi en l’oferta cultural, gastronòmica, comercial, etc que tenim). Sí, podem ser una de les ciutats europees amb un major nivell de vida i de cohesió social. Creieu-me, és possible. Què puc aportar jo? Un lideratge amb una full de ruta d’idees clares per fer-ho realitat, sempre amb els peus ben assentats al terra però amb l’ambició que comporta ser alcalde de Tarragona. Un lideratge que, amb els seus encerts i errors, van exercir els alcaldes Recasens, Nadal i Ballesteros però que, desgraciadament, no ha exhibit el batlle actual.

Per què vol ser l’alcalde de Tarragona?

Ras i curt: perquè els tarragonins i tarragonines visquin millor. Jo he palpat aquesta ciutat des de que era un nen que jugava en patinet pels carrers del meu barri. La visc en carn pròpia i me l’estimo com si fos algú de la meva família. Sempre he dit que la meva màxima ambició personal és ser alcalde de la meva meravellosa ciutat. Per a mi això no és un trampolí per a no-se-què sinó que és una passió d’amor per Tarragona. I considero, humilment, que tinc capacitat, ganes, formació i l’ambició necessària per ser-ho i fer-ho bé. I com he dit moltes vegades si cal enfrontar-me amb qui sigui per defensar els interessos de Tarragona ho faré sense titubejar ni un segon. Primer Tarragona, després la resta.   

Un somni per la seva ciutat que voldria fer realitat com a alcalde?

Vol que li digui la veritat? Podria parlar d’infraestructures i dels equipaments que farem però el que em faria més il·lusió- el que em farà més il·lusió- és aconseguir que quan deixem l’alcaldia no ho hagi ni un sol nen o nena de la ciutat en situació de pobresa o precarietat severa. Que tots els infants de Tarragona mengin tres àpats al dia, tal com es mereixen, i que tinguin una oportunitat real d’obrir-se pas a la vida. M’hi deixaré la pell per aconseguir-ho, en podeu estar segurs.

Per acabar, recomani un llibre una pel·lícula als seus veïns.

Un llibre molt interessant: “el somni de Tarraco”, que tracta sobre la presència de l’emperador August a la nostra ciutat que va ser en aquell temps la capital, de facto, de tot l’Imperi Romà. Una pel·lícula recent: “Argentina, 1985”, sobre els judicis als membres de la junta militar que va ensangonar el país a final de la dècada dels 70. Com a advocat en exercici em va semblar brillant el comportament professional i ètic del fiscal Strassera i del seu equip. Finalment, voldria aprofitar aquestes línies per demanar als tarragonins i tarragonines que se sumin al canvi que ha de cristal·litzar a les urnes el proper 28 de maig. Recuperem la il·lusió! Recuperem Tarragona!