Compartim aquesta nota quinzenal d’anàlisi política, publicada el 27/09/2022, signada per les companyes Sara Jaurrieta i Isabel Darder.

Entre les moltes febleses col·lectives que la pandèmia ha deixat al descobert, la manca de capacitat per atendre adequadament la salut mental resulta particularment dolorosa. L’efecte terrible que té en la vida de les persones només el coneixen els qui en són afectats (encara que sovint no en siguin conscients) i, particularment, els qui hi conviuen o es troben en el seu entorn.

Al món, una de cada quatre persones tindran problemes de salut mental al llarg de la seva vida. El 50% dels problemes de salut mental en adults comencen abans dels 15 anys i el 75% abans dels 18. Entre el 35 50% no rep cap tractament o no és l’adequat. Prop de 800.000 persones se suïciden cada any arreu del món. Es tracta de la segona causa de mort en persones de 15 a 29 anys. D’acord amb el que diu la Confederación de Salud Mental de España, es consideren problemes de Salut Mental: l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, el trastorn límit de personalitat, la depressió, l’ansietat, els trastorns alimentaris. En canvi no entren dins la seva definició: la demència, la malaltia d’Alzheimer, el dany cerebral adquirit, la síndrome de Down, l’epilèpsia, les malalties neurodegeneratives…

Un retrat, a grans trets, dels aprenentatges obtinguts durant la pandèmia sobre el tema permetria concloure que els serveis de Salut Mental partien d’un dèficit estructural important previ, degut a les retallades que els governs nacionalistes van dur a terme a la sanitat pública catalana, i que la COVID va agreujar. A Catalunya, el nombre de conductes suïcides psiquiàtriques es va duplicar al 2021 respecte a l’any anterior, en la població d’edats compreses entre els 18 i els 25 anys. També es va detectar un nou perfil de suïcida: homes sols per sobre dels 65 anys. L’afirmació no és rotunda perquè costa que hi hagi registres sobre suïcidis. Un gran tabú social, fins ara invisibilitzat, i que mercès de l’atenció col·lectiva pels temes de salut durant la pandèmia comença a rebre atenció. Molts dels trastorns latents o mal atesos van aparèixer degut a la situació de confinament i a les noves conductes condicionades per la pandèmia. El dilluns 26 de setembre va començar un pla de prevenció del suïcidi, impulsat pel departament de Salut de la Generalitat, presentat el divendres anterior.

Amb les ratio de professionals de Salut Mental molt per sota de la mitjana europea, l’augment de casos produït durant la pandèmia no ha deixat de créixer. Abans de la pandèmia les persones amb problemes de salut mental feien un llarg periple des del CAP fins arribar a un especialista. En plena pandèmia no podien adreçar se al CAP i només podien entrar al sistema per urgències. Abans de la pandèmia la situació de la Salut Mental era una amnèsia, ara és una emergència, en paraules d’un expert.

En termes legislatius i regulatoris, la cura per la Salut Mental només ha avançat de la mà dels governs socialistes. Ernest Lluch va incorporar la Salut Mental a la nova llei General de Salut, per primer vegada. El Govern de J.L. Rodríguez Zapatero va impulsar una Estrategia per a tota España sobre Salut Mental per pal·liar les grans mancances que hi havia en els serveis, que el govern del PP de Mariano Rajoy va aturar. Actualment, el govern de Pedro Sánchez vol tornar a actualitzar les prestacions d’aquest tipus de serveis d’assistència sanitària. En aquest període de temps les CCAA han anat al seu propi ritme, el que suposa que hi ha moltes desigualtats entre CCAA i per això el ministeri pretén donar aquest nou i fort impuls a l’Estrategia, aportant hi els recursos necessaris.

La Estrategia no és una llei si no un conjunt d’actuacions, organitzatives, dotacionals i procedimentals que, acompanyades de les corresponents actualització de plantilles i millora pressupostària, estan destinades a afrontar el dèficit dels serveis de la Sanitat Pública per atendre un tema fonamental en la concepció global de la Salut. Sense cobertura de la Salut Mental no es pot parlar, amb propietat, d’un sistema universal de cobertura sanitària.

Els canvis en la vida quotidiana durant els confinaments i en general els derivats de la pandèmia han incidit negativament en el 70% dels factors determinants de la Salut Mental. Això, juntament amb una major sensibilitat col·lectiva davant del problema, ajuda a explicar l’important creixement en els casos identificats darrerament.

Els principals afectats per l’empitjorament de la seva salut mental han estat els pacients afectats per malalties cròniques. Però la pandèmia també ha tingut un impacte objectiu en el problema degut a l’augment en algunes conductes com dols, tristeses, plor, violència domestica, autolesions, agreujament de la conducta de les persones amb trastorn per manca d’assistència, desaparició d’activitats de vida diària ( estudis, treball, oci…).

Partint d’aquesta realitat, l’Estrategia vol donar eines per aconseguir una integració dinàmica de la Salut Mental dins del sistema de salut i pretén ser bàsicament un conjunt de plantejaments al servei d’aconseguir una prestació sanitària de Salut Mental més comunitària, preventiva i amb més capacitat d’atenció. Hi ha només 2.500 places de psicòlegs públics i 40.000 psicòlegs professionals privats per a tota Espanya que des de la pandèmia no donen l’abast.

S’ha de poder donar visibilitat als serveis de Salut Mental com una necessitat inqüestionable per una bona Salut Pública. La Salut Mental ha de deixar de ser un tabú: és difícil però potser la pandèmia ens ha ajudat a empatitzar aquesta necessitat.

A escala mundial, en els països més desenvolupats, s’han identificat tendències similars en el creixement de casos de diferents patologies associables a l’empitjorament de la salut mental. En particular, entre els adolescents i joves. Amb un preocupant biaix de sexe, doncs hi ha un nombre de casos superior entre les noies. En aquestes etapes de la vida, és crítica la importància que té l’àmbit educatiu en l’abordatge preventiu del problema. Cal millorar la gestió de les emocions en aquesta etapa formativa escolar com a factor clau. Resulta més efectiu treballar aquesta educació que fins i tot la prevenció sanitària i assistencial.

Com es veu en les següents gràfiques, els sentiments de tristesa i desesperació van créixer durant la mateixa dècada que els pensaments suïcides s’incrementaven entre els estudiants de batxillerat dels EUA.

(Traducció, d’esquerra a dreta: “Sentiment persistent de tristesa o desesperació”, “Considerar seriosament el suïcidi”, “Planificar el suïcidi”, “Intents de suïcidi”, “Necessitat d’atenció mèdica per lesions derivades d’un intent de suïcidi”)

Un altre element important per l’abordatge integral de la salut mental és també el dels serveis socials. Un altre segment de població que durant els darrers anys s’ha significat per l’augment de casos és el dels majors de 65 anys. Un col·lectiu que també presenta un biaix de sexe. En aquest cas afecta als homes, majoritàriament als que viuen en una soledat no desitjada, que, com hem mencionat abans, han presentat un creixement important en el nombre de suïcidis. Els instruments necessaris per detectar i prevenir els problemes de salut mental en aquest grup de població només s’adquireixen amb el reforçament i coordinació de les polítiques de treball social i comunitari. Trobant les sinèrgies adequades entre l’acció dels serveis socials i comunitaris, el teixit associatiu i el propi sistema de Salut Pública.

En síntesi, també en aquest terreny, el reforçament del Sistema Públic de Salut, combinat amb la perspectiva educativa i les actuacions en polítiques socials, que principalment s’exerceixen des dels municipis, són els factors vertebradors necessaris i suficients per què les finalitats expressades en la nova Estrategia de Salut Mental que vol articular el ministeri de Sanitat arribin a materialitzar–se.

ENVIEU LES VOSTRES OPINIONS A: programes@socialistes.cat