Fèlix Larrosa, de 58 anys, llicenciat en dret i expaer en cap (2018-2019) de la Paeria de Lleida. Ell és el candidat socialista a l’alcaldia de la capital del Segrià. Amb una dilatada experiència a l’àmbit públic, et proposem que coneguis una mica millor com pensa i què proposa per Lleida, amb aquesta entrevista. 

El procés ha dividit no només els catalans sinó també les forces independentistes. Això, es veurà reflectit a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig?

No ho tinc tan clar. De fet, a Lleida, les forces independentistes van obtenir molt bons resultats i això els va permetre formar coalició i governar. Intueixo un distanciament dels i les votants independentistes de fa quatre anys respecte a l’actual govern de la ciutat.

Davant la divisió, frustració i la crispació… què ofereix el PSC?

El PSC ofereix diàleg, compromís, treball i esforç. Un govern de tothom per a tothom.

Vostè i el seu equip, què proposen per a la seva ciutat?

Una ciutat amb els tres eixos programàtics. Tenim un projecte de ciutat ambiciós i pensem en quina ha de ser la Lleida del futur. Durant aquests darrers quatre anys hem estat al peu de carrer parlant amb molta gent i la nostra proposta és fruit de l’escolta activa. Durant els pròxims mesos anirem explicant les nostres propostes i quin és el nostre model per a Lleida. Volem una ciutat de les oportunitats, que generi atracció turística i comercial, que recuperi els llaços amb l’Aragó, que promocioni Lleida com a capital de la innovació, amb una agenda digital potent, i amb una nova governança sobre la promoció econòmica.

També volem una ciutat innovadora des del punt de vista social, amb unes polítiques socials preventives, avançar en decisions per tal que Lleida sigui una ciutat més justa, una Lleida amb un espai públic endreçat, amb més espais verds i on la ciutadania se senti segura. Volem posar el focus en les necessitats dels infants i de les persones grans, que han estat abandonats per part del govern municipal de la Paeria. Com és possible que un govern progressista hagi tancat escoles bressol? Com és possible que un govern progressista hagi tingut tancats els locals de les persones grans?

Com valoren aquesta legislatura que acaba i com s’imagina el seu municipi en els pròxims anys?

Han estat quatre anys perduts per a la ciutat de Lleida. Tots els projectes que el govern municipal ha intentat portar a terme han tingut una gran resposta social, i fins i tot en alguns casos jurídica, ja que no han estat fruit del consens i del diàleg. Per exemple, el projecte industrial de Torreblanca va rebre una forta resposta social per part del veïnatge del barri dels Magraners i de la Bordeta, així com de les partides de Quatre Pilans i Grealó, ja que el creixement de la zona industrial no preserva el nostre gran pulmó de la ciutat, que és l’Horta de Lleida. A Lleida es diu que val més un pam de terra que una rajola.

També han estat quatre anys marcats per les desavinences del govern municipal. El que primer fou un tripartit entre ERC, JxCat i Comú només va durar dos anys, ja que al Comú el van fer fora. També hem vist com una regidora de Junts ha plegat i un altre se n’ha anat a un altre partit, i una regidora d’ERC cessada de forma encoberta. Això ha generat una gran inestabilitat al govern municipal, fins al punt que regidors del govern municipal no es parlen entre si, una cosa que hom coneix.

Una ciutat que acompanya la ciutadania, que l’embolcalla, que la protegeix que li genera oportunitats. Una ciutat orgullosa, que recupera l’orgull de ser segona capital de Catalunya.

Per què demana la confiança de les seves veïnes i veïns? Per què vol ser l’alcalde de Lleida?

Estic en el millor moment en què una persona pot estar per assumir el lideratge de la ciutat. Tinc projecte, tinc equip, tinc ganes i, sobretot, estic disposat a donar el millor de la meva vida professional als lleidatans i a les lleidatanes.

Un somni per la seva ciutat que voldria fer realitat com a alcalde?

El meu somni com a alcalde és que el món reconegui el conjunt arquitectònic de la Seu Vella com a Patrimoni Mundial.

Per acabar, recomani un llibre i una sèrie o pel·lícula pels seus veïns i veïnes.
Llibre: ‘Quan érem lleidatans’, d’Antoni Gelonch.
Sèrie/Pel·lícula: Borgen