Andreu Martín és diputat socialista al Congrés per la provincia de Tarragona. 

 

El 16 de novembre de 2023, el Ple del Congrés dels Diputats atorgà la confiança a Pedro Sánchez en la primera votació de la sessió d’investidura. Ens apropem als quatre mesos del nomenament d’un nou govern d’Espanya que alguns pensaven que ho tindria difícil per continuar desplegant polítiques de progrés tenint una oposició que viu ancorada en un perpetu dia de la marmota de foscor, negativitat i crispació. Ben al contrari, el president Sánchez i el seu Govern de coalició, recolzats per una majoria parlamentària de progrés, han demostrat des del primer moment una voluntat ferma i indestructible de desplegar un programa d’iniciatives per continuar avançant cap a una societat més prospera, sostenible i inclusiva.

Per l’altra banda, aquestes eleccions generals que el candidat Feijóo i l’aparell mediàtic que el recolzava donaven per guanyades amb l’aposta de replicar les majories que amb l’ultradreta li havien permès accedir a un bon nombre de governs autonòmics i ciutats, van tenir un gir de guió radical. La mobilització de l’esquerra en el darrer tram de la campanya electoral va permetre recuperar els suports per una nova majoria al voltant dels grups parlamentaris que van facilitar la moció de censura a M. Rajoy i així barrar el pas a un Govern de l’Estat condicionat per la ultradreta.

L’agre to i els sistemàtics insults dels dirigents populars ja serien motiu suficient per valorar positivament l’actual repartiment de rols: Pedro Sánchez, president del Govern, i Alberto Núñez Feijóo, cap de l’oposició. En cas contrari, avui Espanya estaria immersa en el mateix procés de pèrdua de drets i desmantellament de l’Estat del Benestar -allò que els populars anomenen sanchisme- que s’està executant en les comunitats autònomes i ciutats on la dreta i ultradreta governen.

Tots els membres de l’Executiu interpel·lats cada dimecres en les sessions de control al Govern, no deixen passar l’oportunitat de refermar el compromís comú de treballar per solucionar els problemes, facilitar la vida i millorar les oportunitats de tothom. I així, davant l’insult i l’absència de propostes dels perdedors, una successió d’iniciatives han passat per l’hemicicle per realitzar la seva tramitació amb convicció i diligencia, i no perdent el temps en debats que no van enlloc amb una oposició desborrada i ocupada en les seves lluites internes. Resultat d’això, l’acció del Govern en aquest inici de legislatura esdevé ja un evident progrés per a una àmplia majoria de les persones. Fem un ràpid repàs.

En primer lloc, el 10 de gener es convalidava al Congrés dels Diputats el Reial Decret-Llei aprovat en Consell de Ministres que inclou la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC i altres prestacions abonades pel sistema de la Seguretat Social, garantint el poder adquisitiu de les pensions i a l’espera de l’aprovació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat del 2024. D’aquesta manera la pensió mitjana de jubilació queda en 1.386 euros mensuals, augmentant 52 euros al mes i 734 euros a l’any, amb un marc legal estable que garanteix el poder adquisitiu i la sostenibilitat del sistema públic de pensions conseqüència de la pujada dels ingressos del sistema gràcies a la reforma laboral i altres mesures que han permès crear més treball i de més qualitat. Uns 11,8 milions de pensionistes o perceptors de prestacions conserven o augmenten el seu poder adquisitiu, el que representa un de cada quatre espanyols.

En segon lloc, els cinc anys de governs socialistes centrats en polítiques de progrés per totes les persones, dona els seus fruits en un context social i econòmic difícil, per dignificar les condicions de treball i lluitar contra la precarietat. Destaca l’increment del salari mínim interprofessional (SMI). Un increment del 5% amb efecte de l’1 de gener que el sitúa en 1.134 euros bruts mensuals en 14 pagues, el que suposa un increment de 398 euros, un 54% des de l’arribada del PSOE i PSC al govern l’any 2018, quan el SMI era de 735,90 euros, beneficiant a 2,5 milions de persones treballadores, en especial dones i joves, i amb més impacte en els sectors d’activitat del camp i el sector serveis. Retribució que queda per sota de la quantia mínima per realitzar retencions per IRPF.

Per altra banda, finalitzant l’anterior legislatura, el maig de 2023 s’aprova la llei pel Dret a l’Habitatge que desenvolupa el dret constitucional a un habitatge digne, ajudant als col·lectius amb més dificultats d’accés amb mesures com la limitació del preu del lloguer o l’impuls de l’habitatge públic. Ja en aquesta XV legislatura, s’aprova en Consell de Ministres l’acord en què es fixen les condicions perquè el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i l’ICO posin en marxa una línia d’avals, per un import de 2.500 milions d’euros, destinats a l’adquisició d’un primer habitatge per part de joves fins als 35 anys, i famílies amb menors al seu càrrec, actuant el Govern d’Espanya com avalador per a donar garanties que faciliten la concessió d’hipoteques a un col·lectiu estimat de 50.000 joves i famílies.

Finalitzant aquest recull, la Llei Orgànica de representació paritària i presència equilibrada de dones i homes va ser aprovada en el Consell de Ministres del 5 de desembre de 2023, tenint l’element de ser la primera iniciativa legislativa del Govern en l’actual legislatura i reblant el lideratge d’Espanya a l’hora d’incorporar al seu ordenament les normes i recomanacions internacionals relatives a la igualtat de gènere i avançant en el compliment de l’Objectiu 5 de l’Agenda 2030. S’afegeix així als grans canvis legals que els i les socialistes han desenvolupat per a garantir la igualtat entre homes i dones. El feminisme, un cop més, beneficia a totes les dones, fins i tot aquelles que no el defensen.

En definitiva, el Govern d’Espanya governa gestionant les qüestions que més interessen a les persones i més faciliten un progrés on ningú queda enrere. Ens queda una legislatura de resistència als embats de la dreta i la ultradreta que està disposada a erosionar les institucions i el mateix sistema democràtic si aquest no el poden sotmetre a la seva gens dissimulada voluntat de governar a qualsevol preu, sense cap mena de voluntat de cercar acords amb la resta de partits fora de la ultradreta.

El socialisme esdevé l’impulsor d’una política fonamentada en el respecte als resultats electorals, el diàleg entre els representants escollits i la cerca d’acords per avançar en igualtat, solidaritat i convivència social i territorial, a la vegada que s’aborden els grans debats nacionals, però també europeus i internacionals. Una mobilització permanent del socialisme en el nostre país és necessari per recuperar una agenda socialdemòcrata a Europa i a tot el món. Les eleccions europees són una oportunitat per augmentar el pes d’aquesta agenda en les polítiques del futur nou Parlament i Comissió. Som-hi!