Compartim la Nota Quinzenal d’Anàlisi Política signada per Isabel Darder, mestra i pedagoga terapeuta. 

 

ABÚS: EXCÉS, ADDICCIÓ, aprofitar-se de la vulnerabilitat i/o la dependència. L’abús sempre ha estat present en les societats humanes però en la nostra civilització moderna, individualista i tecnològica, aquest concepte esdevé molt explicatiu. La sobreabundància productiva, però mal distribuïda que hem assolit permet i alhora estimula l’abús mentre la hiperconnectivitat i la transparència extrema en les que vivim exposen a la llum cada cop més abusos i augmenten exponencialment el factor imitació. L’abús dels recursos naturals, l’abús del Sud per part del Nord o l’explotació laboral són abusos estructurals que tenim molt presents. Tanmateix, per il·lustrar aquesta societat de l’abús en la que vivim, ens centrarem en dos exemples de caràcter social tant o més punyents: l’alcoholisme i l’abús sexual infantil.

SOM CONSUMIDORS EXCESSIUS individuals i col·lectius d’alcohol. Ja als anys 70 als instituts, ens les sessions educatives sobre drogues, es deia que l’alcohol era una droga dura com l’heroïna i la cocaïna. L’alcoholisme és un dels mals més greus de la nostra societat per el seu alt consum social i familiar. La pandèmia ha aguditzat el consum excessiu d’alcohol.  S’han duplicat les conductes d’ingesta compulsiva i de risc entre les dones. En les més joves el fenomen és encara més evident. Amb dades del 2021, el consum de risc va ser del 7,9% en dones i del 14,1% en homes, quan el 2016 era del 4,2% i del 9%, respectivament. On més s’observa aquest creixement és entre els més joves. Una de cada 10 dones i 1 de cada 5 homes d’entre 15 i 44 anys té un consum d’alcohol que es considera de risc. El 4,2% de les morts al país són atribuïbles al consum d’alcohol. Malgrat l’agudització del consum de risc, atribuït als efectes de la pandèmia, es important constatar que el consum total d’alcohol va disminuir, durant el 2020, fins a un 15%. Al 2021 encara no s’havia recuperat, afortunadament, el consum del 2019. Aquestes dades, recollides en l’informe anual 2022 del Observatorio Español de las Drogas y de las Adicciones, són les recollides per la AEAT. Es probable que un descens tant acusat del consum es degui al tancament de l’hostaleria durant els confinaments i a la caiguda del turisme. Caldrà esperar a les dades del 2022 per verificar si el consum global d’alcohol es manté encara en una cota més baixa que el 2019. Això seria una gran noticia.

 

TAMBÉ LES DROGUES van fent de les seves i cada cop més alguns joves queden anestesiats per elles, trobant-hi un refugi per resignar-se i suportar la manca de resistència a la frustració a la que la societat actual els condueix. Molts adolescents estan perduts en un marc de convivència on alguns dels seus progenitors no els donen eines per enfrontar-se a la pressió social narcisista que els imposen, entre altres factors, les xarxes socials. Xarxes socials que porten a molts infants a estar mancats de l’atenció dels seus progenitors que en són addictes. Hi ha un empitjorament del llenguatge infantil per la manca de diàleg, d’aprenentatge per imitació i informació significativa dels adults vers seus fills. Adults addictes als mòbils, tauletes, ordinadors. Els infants i adolescents, nadius digitals, són dependents dels aparells, que els estan condicionant la forma de viure. Per posar dos exemples: Menjar mirant una pantalla digital augmenta la ingesta d’aliments, el que comporta una alimentació poc saludable. Entre els infants que utilitzen molt freqüentment elements digitals està augmentant la miopia.

 

TAMBÉ LES EXIGÈNCIES actuals en la productivitat, consumistes i competitives ens poden fer addictes, en molts casos, al joc, al menjar, al sexe i al treball (hi ha més exigència en estar disponible a qualsevol hora per finalitzar el projecte imprescindible de l’empresa).

 

EL SEXE segurament és el més greu quan es veuen afectades terceres persones i encara més si són menors. Els nostres infants i adolescents estan consumint massivament pornografia on hi ha una alta dosi d’abusos i violència constant contra les dones. Són barbaritats masclistes que estan intoxicant el futur. En alguns casos, la pornografia ja es comença a consumir als 8 anys. Darrerament estem veient als mitjans de comunicació casos d’abús sexual infantil entre menors. Menors que ataquen en grup a d’altres menors indefensos i que ho exhibeixen a les xarxes socials. Lloc on també els abusadors busquen possibles víctimes. L’ 11,9% dels abusadors tenen menys de 20 anys. Això només és la punta de l’iceberg. Un còctel narcisista, d’excessos o abusos que ens ha de fer reaccionar i veure que està passant. No podem amagar més que els nostres consums adults (alcohol, drogues, joc, menjar, sexes) s’està estenent als nostres infants i joves.

 

SEGURAMENT L’ABÚS SEXUAL infantil és el pitjor abús perquè els deixa seqüeles de per vida que els faran no estimar-se i se sentiran culpables del que els ha passat. És el pitjor mal que se li pot fer a un infant, una persona que necessita vincles segurs i estables, que confia en els adults del seu entorn. Dels abusos coneguts el 76 % s’han comès dins de les famílies. Un encara enorme tabú, un mal silenciat que es comet sobre persones indefenses. Com el defineix Nacions Unides: el crim encobert més estès en la humanitat. 1 de cada 5 nenes i nens pateixen abús sexual infantil abans dels 17 anys. D’aquest, un 60% mai rebrà cap tipus d’ajuda i el 90% no dirà res fins l’edat adulta. Els nostres infants neixen amb un 20% de possibilitats de patir abús sexual infantil. Del 21-23% en nenes i un 10-15% dels nens. Els nens abusats son majoritàriament entre els 11-12 anys per una autoritat coneguda, entrenador, monitor, professor… Les nenes entre els 7-9 anys per una agressor de l’entorn familiar. 6 de cada 10 son coneguts per l’infant.

 

L’ABÚS SEXUAL INFANTIL es l’últim graó d’aquesta cadena perquè està trastornant la infantesa. És un abús de poder, una relació manipuladora de sentiments, debilitats i necessitats. L’abusador és majoritàriament conegut de l’infant. Encara no es coneix un perfil comú de persona abusadora. Dels abusadors coneguts el 87% son homes. Malgrat és un fenomen que s’ha donat al llarg dels temps és el moment de desterrar-lo del seu tabú, mentre sigui un secret traumàtic no el podrem detectar. No ens podem permetre aquest trastorn social.

 

BENVINGUT sigui tot el moviment per desemmascarar l’abús institucionalitzat de l’Església Catòlica però calen més campanyes contra l’abús sobre els altres i sobretot serveis per defensar la infància més efectius, coordinats entre ells i amb els serveis judicials (només el 13% de les sentències va acceptar el testimoni gravat de l’infant, sovint han de declarar fins a 4 vegades), policials (es creu que només el 15% dels casos són denunciats), de salut (tractar als nens en risc) i educatius (només el 15% dels centres escolars en que un infant ha comunicat que havia patit un abús ho va explicar a les autoritats). El 70% de las persones que van patir abusos essent infants assegura que ho va explicar a algú i no va passar res. És molt difícil detectar un abús sexual infantil: per això cal fomentar unes relacions familiars positives i educar en sexualitat, no només des d’una perspectiva biologista o de prevenció de riscos, sinó incorporant-hi continguts de respecte, eliminació de prejudicis, el consentiment o la construcció de relacions sanes.

 

QUAN PARLEM de societat de l’abús ens venen al cap molts tipus d’abusos que es cometen a la nostra societat. Dels quals, si tenim una vida mínimament ocupada o tranquil·la i equilibrada creiem que n’estem exclosos. Però estem molt equivocats perquè l’abús en la societat actual és malauradament encara un fet endèmic. Cal combatre’l amb totes les eines al nostre abast si realment volem tenir una societat justa.