Sílvia Paneque (1972), química de professió, és la candidata socialista a l’alcaldia de Girona. Actualment és diputada al Parlament de Catalunya i portaveu socialista en aquest ajuntament. En aquest espai la podràs conéixer una mica millor, així com les principals propostes per governar Girona, a partir del proper 28 de maig. 

Ha obtingut el suport d’intel·lectuals com Antoni Puigverd o el de qui va ser rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, a part de moltes altres persones definides com a gironins que volen el canvi a la ciutat?

Sí. S’ha format una plataforma de gironins i gironines que volen el canvi a la ciutat de Girona. A més, m’han fet confiança per representar-lo. També són exigents i demanen que aquest canvi vagi més enllà del PSC. Així que han fet una plataforma per acompanyar-me en aquestes pròximes eleccions.

Quines són les principals línies de govern que proposa per a Girona?

Vull ser alcaldessa de Girona perquè tinc el convenciment que s’ha d’acompanyar la força de la ciutat amb un nou impuls de l’Ajuntament. Vull que l’Ajuntament sigui realment la casa de tots els gironins i gironines i que la seva principal fortalesa sigui el servei a la gent. L’Ajuntament hi ha de ser quan el ciutadà el necessita, acompanyar les persones quan hi van a comunicar un problema o a l’hora de fer un negoci.

Vull ser alcaldessa, també, perquè crec que Girona ha de recuperar l’empenta i l’ambició com a ciutat i capital de Catalunya. El nou Trueta ha de ser un element fonamental i, a la vegada, s’han d’iniciar altres transformacions de progrés, com fer un centre més gran, amb un espai públic que afavoreixi el comerç; donar suport a un nou model d’indústria sostenible i a l’economia circular, d’infraestructures verdes i energies descarbonitzades. Veig aquesta aposta com una oportunitat econòmica que pot incidir en una millora molt significativa de la qualitat de vida de tothom.

Hi ha una altra transformació que també és molt necessària: fer una Girona per a la gent de Girona. Que la ciutat sigui més segura, amb una mobilitat més raonable, molt més neta, amb un espai públic ben cuidat. Que cada barri pugui tenir un espai de trobada, un parc a menys de tres-cents metres, tres arbres des de la finestra, les botigues imprescindibles, espais de cultura i esport… tot plegat a menys de cinc minuts de casa. Una onada de cohesió de barri.

Crec que en seguretat també hi ha un ampli recorregut per millorar. Hem de ser rigorosos, hi ha d’haver tolerància zero amb la delinqüència i l’incivisme, les ordenances i les lleis s’han de complir.  I, a la vegada, és necessari incorporar més recursos preventius, que hi van ser i han desaparegut o s’han deixat en mínims. Els agents cívics al carrer, per exemple. I recuperar el programa Escales Segures contra les ocupacions conflictives i el programa d’Agents tutors contra l’assetjament escolar, que donava molt bons resultats. 

Per més complicats que fossin alguns moments, per exemple durant el «Procés», vostè sempre ha exercit una oposició tranquil·la, sense crispar ni inflamar. Governar ara significaria la victòria d’aquest tipus de política tranquil·la?

La política tranquil·la és un valor fonamental per a la qualitat democràtica i també una actitud responsable que devem als ciutadans. El soroll i la baralla poden ser molt espectaculars, ocupar grans titulars, però no fan moure una administració ni aconsegueixen millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes. Poden fer millorar un resultat electoral, però no milloren una ciutat, l’empitjoren. Els polítics ens devem a la gent i és el servei públic el que ens ha de moure. Tenim idees polítiques que tenen una influència evident quan dissenyem accions concretes, però això no ha d’estar per sobre ni tampoc ens ha d’impedir exercir la responsabilitat de comportar-nos amb serenitat, amb vocació de diàleg i buscant el consens en favor de la ciutat i els seus habitants.

Un missatge centrat és el que li convé a Girona?

A Girona li convenen moltes coses, perquè són també moltes les que han anat deixant-se indegudament de costat. Però sí, un missatge centrat i una normalitat institucional és el que convé a l’Ajuntament i a la ciutat. Li convé, tant en la relació amb els ciutadans, tots i de totes les ideologies, com també en la relació amb les altres institucions, perquè en els darrers anys s’ha alimentat la confrontació i això ha perjudicat greument la ciutat. La lleialtat institucional ha estat clau per a les grans inversions de Girona i de Catalunya. És necessari tornar a establir vincles de confiança amb totes les administracions i ser absolutament exigents amb la Generalitat i amb l’Estat a favor de Girona.

Quines són les perspectives per al 28 de maig?

Tenim bones perspectives, n’estem convençuts. A la ciutat hi ha ganes de canvi i són molts els ciutadans que miren cap a nosaltres i ens ho expressen de manera directa. Se’ns acosta gent que vol col·laborar, gent que ens explica que estimen Girona i no els agrada ni com està funcionant l’Ajuntament ni la falta de rumb que noten. Molts gironins estan preocupats per Girona, que és cert que és una ciutat amb una gran vitalitat i capacitat econòmica, però que també pensem que durant els governs de JuntsxCat ha perdut pistonada.

En què es tradueix aquesta pèrdua d’impuls de què parla?

Els últims quatre anys han estat els pitjors de la democràcia. Hi havia la possibilitat d’un govern alternatiu i Junts i ERC varen escollir un govern en minoria esgotat des del primer dia. Els darrers governs de Junts han coincidit en una cosa, a més, que és la falta de projectes engrescadors. És com si no miressin cap al futur amb il·lusió, no tenen cap gran projecte que proporcioni aquestes ganes d’anar cap endavant en una direcció ben dissenyada i ben pensada. D’alguna manera, la ciutat ha anat tirant endavant perquè la inèrcia de l’impuls de la gent és molt forta, però aquesta força no pot estar sola. A això, a més, s’ha de sumar la gran quantitat de projectes que s’anuncien i no es fan realitat. Aquesta ha estat una constant del govern de Junts. Seria el cas de moltes promeses incomplertes com la casa de la tecnologia, la reforma de l’entrada nord de la ciutat, la Central del Molí, la marquesina del parc Central, la cobertura d’una pista a Fontajau… A cada projecte incomplert una nova promesa. I, a final de mandat, a dins d’aquesta lògica, una nova candidata.

La ciutat ja ha superat els 100.000 habitants, no és aquella petita ciutat d’abans. Quines són les seves noves necessitats?

Hem insistit molt que una ciutat més gran necessita un centre més gran. Pensem revitalitzar el comerç i en tenir un centre viu que creixi en zones per a vianants on poder passejar i comprar de manera agradable. Aquest centre més gran ha d’anar de la plaça Catalunya cap a les zones comerciants de l’Eixample. També és molt important incrementar els espais verds, que faran l’espai més amable, ajudaran a baixar les temperatures a l’estiu i a millorar la qualitat de l’aire. Tenim pensat fer transicions verdes dels rius cap a la ciutat, construir espais molt més amables…

També és necessari fer una bona gestió del dia a dia. I, en canvi, hi ha una opinió bastant generalitzada que l’Ajuntament no aprova o que no es fa prou bé la feina, ni en la cura del mobiliari públic, ni en tenir bé l’enjardinament i sobretot la neteja dels carrers pot millorar molt. La neteja pot semblar un tòpic, però les coses són així: hi ha ciutats netes i ciutats que brutegen i aquesta és una qüestió molt sensible, molesta molt als ciutadans i tenen raó, perquè l’entorn en el qual ens movem és important per al nostre benestar. Girona ha d’estar neta, ha d’excel·lir en això.

I pel que fa als grans projectes, què necessita aquesta ciutat més gran?

Per descomptat hi ha el tema del nou hospital Trueta, que és la gran oportunitat de la Girona dels propers anys. A la vegada, necessitem també una segona onada d’equipaments, donar als barris més qualitat de servei municipal i connectar-los millor amb el centre. La primera onada d’equipaments va transformar la ciutat, però ara, amb molta més població, hi ha barris que necessiten nous equipaments, alguns de manera urgent. Aquest és el cas del CAP de l’Eixample. Hem insistit que s’hi comenci a treballar amb els pressupostos de la Generalitat. També calen nous equipaments esportius, aquesta és una necessitat important que tot el món de l’esport ens expressa. Els barris de l’esquerra del Ter, en particular, necessiten un equipament perquè els correspon Fontajau, que té altres usos per als equips professionals de bàsquet de la ciutat. I així podríem anar afegint altres equipaments per a altres barris, seria tota una llista que no es podrà fer tota immediatament, però que s’ha de començar a planificar. És necessària una segona onada d’equipaments a Girona.

Ens deia que el principal repte és el nou Hospital Trueta. Què falta perquè acabi d’arrencar el projecte?

És vital per al món de la salut a la regió sanitària i és la gran inversió del segle XXI. La salut és clau per a una societat del benestar moderna i atenta al conjunt de la ciutadania. La infraestructura, a més, és una gran oportunitat de desenvolupament econòmic i de creació de llocs de treball entorn del nou campus. A més, dels projectes d’innovació mèdica i en salut que hi haurà. És per això que hem insistit tant en aquest tema i he treballat personalment perquè estigués present en aquests pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Fins ara, ha faltat voluntat política. De vegades hem tingut la impressió que des de l’Ajuntament no s’acabava d’apostar amb totes les ganes per aquest nou equipament imprescindible, perquè hi ha de fons el fet que allà on es farà el nou hospital no és la ubicació que volia el govern municipal. El projecte porta retard i això inclús ha provocat inquietud en el sector mèdic de la ciutat. La Generalitat ha de complir amb el deute històric que té amb la regió sanitària gironina, pensem que això és fonamental i per això ara en el pacte de Pressupostos hem aconseguit que per primera vegada hi hagi una partida econòmica de dos milions d’euros per començar la redacció del projecte. En paral·lel s’han d’acabar de fer els passos pel que fa al desenvolupament urbanístic.

Pensi que al Trueta hi ha una llista d’espera en operacions oncològiques que supera les de la resta d’hospitals grans catalans, i que massa sovint ens trobem que s’envien gironins a tractar-se diferents afeccions a Barcelona. Això no pot ser. Necessitem un nou Trueta ben dimensionat, ben dotat i modern. Però aquest nou equipament no només és important des del punt de vista assistencial, sinó també des del punt de vista econòmic. El nou Trueta serà un hospital universitari i ha de ser un gran motor de futur per a la ciutat i tota la regió, perquè estarà connectat amb el Santa Caterina, es formarà un gran pol sanitari i tota una indústria biomèdica al voltant que crearà llocs de treball i riquesa. A la vegada, el Trueta és una oportunitat també per a la zona sud de la ciutat, barris molt densos que tindran oportunitats de millora.

Com és la relació de Girona amb els seus barris?

En realitat la falta de rumb de l’Ajuntament ha afectat a tots els barris, els perifèrics i els del centre. Però sí que hi ha barris que pateixen de manera més acusada problemes concrets com la inseguretat, les ocupacions conflictives o una deixadesa de l’espai públic encara més palpable. En aquests barris hem de ser capaços d’incorporar millors connexions, millors serveis, un nou urbanisme amb molt més verd, com li deia abans, un espai públic molt cuidat.

El canvi climàtic està aquí i requereix canvis en la mobilitat?

Molta gent arriba a treballar a Girona des de les comarques properes i això fa necessari crear aparcaments dissuasius amb una bona connectivitat amb el centre en autobús. S’ha de fer una aposta valenta per tenir una ciutat amb una mobilitat més sostenible. I, d’altra banda, Girona té unes dimensions que encara permeten que molta gent vagi als llocs caminant, però també té un transport públic insuficient, que necessita canvis. L’autobús és un dels més cars d’Espanya, no hi ha cap bus nocturn, els horaris són molt limitats a primera hora del matí i finalitzen aviat al vespre… I les rutes sovint no donen solucions perquè no connecten els barris, tots els autobusos van cap al centre i allà s’han de fer transbordaments que acaben fent la ruta molt més llarga que fent-la a peu. De les freqüències del cap de setmana són més que millorables. La conseqüència és que la gent agafa el cotxe. S’han de millorar les rutes i les freqüències, perquè això no passi: nosaltres hem proposat un paquet de millores, entre les quals una ruta circular que connecti els barris perifèrics i que ara no existeix.

Una de les persones que ha donat a conèixer vostè de la seva candidatura és Josep Palouzié, intendent de la policia municipal, que ocuparà el número 8. Amb això està dient que la seguretat és un problema a Girona?

La seguretat és una de les solucions que necessita Girona. Indubtablement, Palouzié és una incorporació que s’ha de llegir en aquest sentit. Seguretat i convivència són gairebé sempre les primeres preocupacions quan interlocutem amb els veïns i veïnes als barris. I si no s’hi dediquen els recursos necessaris, com és el cas, llavors és quan sorgeix el problema. A Girona ens hem trobat amb un empitjorament de les dades i amb una plantilla de policia congelada en els darrers anys. Vam oferir al govern un pacte per donar suport pressupostari i intentar apropar-nos a les ràtios recomanades per Europa, però no vam obtenir resposta. I, mentrestant, els problemes de seguretat que abans patien sobretot barris com Sant Narcís, Santa Eugènia o Can Gibert del Pla, s’han estès a la zona de l’estació, al barri Vell, a la Rambla… Els comerciants ho denuncien molt, amb raó.

I també hi ha el tema de les ocupacions conflictives d’habitatges, que s’han convertit en un problema creixent que complica molt la convivència a les comunitats de veïns. Creiem que en seguretat hi ha un ampli recorregut de millora.

I hi ha solució per a aquests problemes?

Nosaltres en situacions d’aquest tipus, tant en delictes com en problemes de convivència i d’incivisme, confiem molt en una combinació de tolerància zero amb els delinqüents i la implantació de programes preventius que ja han demostrat la seva eficiència en diferents situacions. Volem revifar el programa d’Escales Segures, que ja havíem desenvolupat temps enrere, i donar pes als agents cívics i als educadors de carrer o al programa d’Agents Tutors, que treballava en temes d’assetjament escolar als instituts. En el tema de les ocupacions conflictives hi ha formules d’èxit que han utilitzat altres ajuntaments a Catalunya i que estan donant bons resultats.

Algun dels seus rivals polítics haurà de ser segurament un soci per arribar a governar. Quin és el seu plantejament inicial sobre aquesta qüestió?

El nostre plantejament és que cal un canvi a Girona i que podem guanyar les eleccions si tothom ens ajuda. I el nostre programa és tot per Girona.