Avui som dilluns, 13 de maig de 2024. El dia abans s’han celebrat les eleccions al Parlament. Finalment, el “tots contra Illa” ha funcionat i el PSC, malgrat haver guanyat les eleccions, no disposa de majoria per formar Govern. Aquest mateix matí comença la batalla campal entre ERC, Junts i CUP -que ja hem viscut tantes vegades- per repartir-se el poder. Comencen també les acusacions mútues de “traïció” a les que ens tenen tan acostumats. Tornem a viure el deja vú que ja hem viscut tantes vegades: Governs que es formen amb una debilitat extrema i que no arriben a acabar cap legislatura, una presidència sota mínims, la Generalitat absent de taules de negociació perquè -de forma absolutament insòlita- es decideix “no anar”, pressupostos tombats pels mateixos que han votat la formació del Govern, i així un llarg etcètera (perquè avorrir-vos).

Per la seva banda, el Vox-PP i els incondicionals de la senyora Orriols es dedicaran a agitar la maldat política intrínseca del “sanchismo”, a portar-ho tots als tribunals, i a no “dejar pasar ni una” al Govern dèbil que es constituirà en breu.

I així quatre anys més perduts, el tren de les oportunitats que passa de llarg, més “plans secrets”, més “jugades mestre”, més inestabilitat, recriminacions, insults…

Aquest és un, certament, un dels escenaris que ens podem trobar. Però també hi ha una alternativa, i aquesta és que el PSC de Salvador Illa guanyi les eleccions amb tanta claredat i rotunditat que el canvi sigui imparable i que cap pacte de perdedors el pugui bloquejar.

A partir d’aquí la Generalitat recuperarà un Govern i un president que no tindrà cap vareta màgica per solucionar els problemes, però que no perdrà el temps en inventar-se “plans secrets” i que dedicarà tot el seu temps, tota la seva dedicació i tot el seu esforç a intentar resoldre “les coses del menjar”, com diu el mateix Salvador Illa.

És a dir, tindrem per primer cop en aquests darrers deu anys un Govern que governarà i, també molt important, que creu en les comarques tarragonines. Que sap que no som, només, un lloc on anar a passar un cap de setmana per gaudir de les platges i menjar-nos una calçotada sinó que també som una terra de progrés que ho té tot per triomfar si la Generalitat inverteix i creu en els nostres potencials i capacitats.

I, mireu, no vull dramatitzar però hi ha problemes greus que mereixen una resposta. No podem seguir instal·lats en la paràlisi i en dir que tot és culpa “de Madrid” sinó que hem d’afrontar els problemes i millorar la gestió de la Generalitat que amb 42.000 milions d’euros de pressupostos pot fer més i millor. I tots i totes ho sabem.

Hem d’entomar, com defensa Salvador Illa, el repte que ens planteja la manca d’aigua i la sequera, d’impulsar sense complexos les infraestructures i les inversions que necessitem per tirar endavant. En aquesta darrera dècada -és una vergonya- no s’ha fet res en matèria d’energia, ni en seguretat. Pel que fa a l’educació estem a la cua d’Espanya. En fi…

Hem de reaccionar i recuperar un Govern que tingui, sempre, els peus ben assentats al terra. Amb ambició, sí, però des del sentit de la responsabilitat i de la realitat. I sense mentir prometent escenaris que no es produeixen mai.  

O sigui que estem en aquesta cruïlla, en aquesta disjuntiva. Pot passar que de les eleccions surti el primer escenari i tinguem més del mateix: bloqueig, mal Govern, inestabilitat i ineficàcia. Però també pot ser, realment és possible, que d’aquestes eleccions sorgeixi el canvi que Catalunya necessita per reconnectar-nos amb el progrés per a tothom. Del teu vot depèn. Ho repeteixo perquè reflexionis aquests dies de descans de Setmana Santa: del teu vot depèn. Ni més, ni menys.  

Rosa Maria Ibarra Ollé
Cap de llista del PSC al Parlament de Catalunya