Lídia Guinart Moreno és diputada al Congrés dels Diputats. Portaveu de la Comissió d’Avaluació i Seguiment dels Acords del Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere.

Si hi ha una qüestió cabdal, inexcusable i urgent entre totes les que tenen a veure amb la reivindicació de la plena igualtat entre dones i homes, aquesta és la de la eradicació de la violència masclista. És evident que no hi pot haver igualtat mentre la meitat de la població seguim estant amenaçades pel sol fet de ser dones.

Diu l’ exministra i actual presidenta del Consell d’Estat Carmen Calvo al seu llibre  “Nosotras” que “amb el terror masclista ens juguem la dignitat, la igualtat i la democràcia, ens juguem el futur del país”. I és ben cert. Des del feminisme social, institucional i polític lluitem per aconseguir igualtat salarial, paritat als llocs directius, lluitem per desenganxar-nos dels terres enganxifosos i per trencar sostres de vidre. Ens revoltem contra la divisió sexual al treball, contra els estereotips i rols de gènere. I, mentre ho fem, els masclisme lluita per conservar els seus privilegis, que són alhora les discriminacions i sotmetiments a les que l’altra meitat de la població estem destinades pel sol fet d’haver nascut dones. I aquesta resistència al canvi, a perdre privilegis per part del patriarcat, es continua sustentant en l’arma letal de la violència vers les dones. Per això és tant urgent deslliurar-nos de tota forma de violència, menysteniment, ofensa i assetjament, de tota mena de violència masclista, en definitiva.

Els i les socialistes sempre que hem governat hem impulsat polítiques públiques per empentar la igualtat entre els dos sexes, també per a prevenir i combatre la violència de gènere. Des de la llei integral de 2004, sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero, fins el Pacte d’Estat conra la Violència de Gènere, al 2017. Un pacte que en aquest 2024 ens disposem a avaluar, revisar i actualitzar. Una posada a punt necessària per a incloure-hi qüestions com la violència digital, que estarà contemplada a la pròxima Macroencuesta de violència de género que ja prepara el Ministeri d’Igualtat. També l’accés dels menors a la pornografia, un tema molt preocupant que ja ha motivat el Govern de Pedro Sánchez a posar fil a l’agulla per elaborar una llei integral de protecció dels menors a internet, així com una estratègia multidisciplinar i també eines de verificació de l’edat en l’accés a aquestes pàgines. Aquests i altres extrems que no estaven contemplats en el Pacte d’Estat subscrit el 2017 els inclourem ara a partir dels treballs parlamentaris d’una subcomissió que hem impulsat des del grup socialista al Congrés i que està a punt de constituir-se amb el consens de tots els grups parlamentaris excepte Vox. La ultradreta negacionista rema en contra de la igualtat i es declara absolutament contrària a totes les polítiques de protecció de les víctimes de violència de gènere. Una actitud que està aconseguint enfortir els maltractadors i que, sense cap mena de dubte, està darrere el repunt d’assassinats masclistes.

Violència masclista, en una de les seves pitjors cares, és també la que té a veure amb el tràfic de dones i nens i nenes amb finalitat d’explotació sexual, i amb la prostitució. Els i les socialistes som abolicionistes de la prostitució perquè entenem que no hi pot haver igualtat entre els dos sexes si un d’ells, en aquest cas el masculí, es creu amb el dret de comprar per al seu plaer una dona o, encara pitjor, una nena. La voluntarietat en aquesta mena de transaccions és tan residual i tan fal·laç que resulta insignificant en el mar de casos d’explotació, d’abús i de coacció que es registra habitualment en el que s’anomena la “indústria del sexe” i que no és altra cosa que l’esclavitud més extensa del segle XXI.

Des del socialisme, que és feminista o no és, volem un món en el que néixer amb un o altre sexe no condicioni el present ni el futur de ningú. Per això lluitem i per això treballem. Feliç i, sobretot, reivindicatiu 8 de març a tothom!