Fa temps que la ciència ens adverteix sobre les conseqüències del canvi climàtic i la
importància de les polítiques de prevenció davant l’escenari de fenòmens meteorològics
extrems. Així ho constata el darrer informe sobre Canvi Climàtic (IPCC) que adverteix de
fenòmens meteorològics cada vegada més extrems i amb major freqüència, més encara en la
zona mediterrània on l’escalfament és major en 0,5°C addicionals.
Un dels efectes del canvi climàtic és que la pluviometria disminueix a Catalunya i que els
fenòmens meteorològics s’han tornat més extrems. Les inundacions d’Alcanar o el temporal
Glòria i la borrasca Filomena en són un bon exemple. Pluges torrencials que no només
provoquen inundacions, també dificulten l’emmagatzematge d’aigua en aqüífers i pantans.
L’augment de la temperatura redueix, a més, la proporció de nevades, que és una forma
natural d’emmagatzemament i de suavitzar el cicle de l’aigua anual.
Segons els informes avançats de la futura Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
2021-2030, algunes zones de les capçaleres dels rius catalans podrien patir períodes secs més
llargs que els actuals en el proper trentenni. A més, si es té en compte que per a la zona nordest del país es projecta una reducció de la precipitació mitjana anual per damunt del 30% per
al període 2021-2050, es podria posar en perill la capacitat dels embassaments actuals per a
poder abastir aigua a l’agricultura de regadiu i alhora a les necessitats domèstiques dels
ciutadans. Per tant, és necessari la implementació de mesures per a l’eficiència del reg actual
i, sobretot, per a la reducció de les necessitats del mateix.
S’espera que la Longitud Màxima de la Ratxa Seca (LMRS), que mesura el nombre màxim de
dies consecutius en un any sense precipitació, augmenti a tot el territori fent més intenses les
sequeres, especialment a tota la zona litoral-prelitoral i les Terres de Ponent, on es podria
assolir un augment per damunt dels 20 dies cap al 2050. Aquest augment és preocupant,
perquè els majors increments projectats es donarien a zones agrícoles importants del país
amb un més que previsible augment de les necessitats de reg d’aquestes zones. El resultat és
una reducció de l’aigua disponible de cicle natural, períodes de sequera i augment del risc
d’incendis.
Cal recordar que en els darrers quaranta anys s’han viscut set episodis de sequera rellevants
a Catalunya. Els més recents, els de 2002, 2005, 2007-2008 i 2016-2017. Hem de ser conscients
que Catalunya és especialment vulnerable al canvi climàtic i necessita estar especialment
preparada per les conseqüències meteorològiques
El Govern Alternatiu de Catalunya presenta aquestes propostes i polítiques per combatre la sequera