La universalitat i gratuïtat de l’educació infantil és una de les mesures més importants de les
polítiques educatives per promoure el dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats. Tota
l’evidència acadèmica i d’organismes internacionals (Unió Europea, OCDE i UNESCO) avalen
els beneficis i el valor social d’invertir en l’atenció socioeducativa de la petita infància 0-6 anys.
També l’Agenda 2030 la incorpora com a objectiu específic 4.2. defensant la seva universalitat
i accessibilitat.

El PSC sempre ha defensat la inversió i expansió de l’educació infantil com a una necessitat
preferent, d’alta rendibilitat social i amb un fort impacte igualador. L’any 2004 el govern de
progrés de la Generalitat va aprovar la Llei 5/2004, de creació de llars d’infants de qualitat,
gestionant el primer Mapa de Llars d’Infants de Catalunya 2004-20081
(que es va allargar fins al 2012) i que va doblar el nombre d’escoles bressol municipals en poc més de 10 anys.

Així es va capgirar un model predominant de provisió privada d’escoles de 0 a 3 anys cap a un
model d’oferta pública que avui dia és el que predomina en dues terceres parts, amb un clar
protagonisme de les escoles bressol municipals que escolaritzen el 58% dels infants, mentre
que les llars d’infants de la Generalitat només suposen el 4,6%.

El Govern Alternatiu de Catalunya presenta aquest Pla per la universalització i gratuïtat de l’educació infantil 0-3 anys amb propostes d’actuació, analitzant els reptes i la situació actual.