Marta Moreta és diputada al Parlament de Catalunya pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar i portaveu de funció pública. També és la candidata socialista a l’alcaldia de Manlleu. 

En la darrera dècada, la Generalitat de Catalunya no ha portat a terme cap  iniciativa de canvi important per reformar l’administració pública. Aquesta és una evidència resultant de la simple constatació d’ un fet: que el Govern no té avui definit ni projectat cap model de funció publica.

Això comporta patir greus dificultats per tirar endavant el model d’organització institucional eficient que Catalunya necessita.

La realitat ens ensenya que no s’ha dedicat cap esforç rellevant ni tan sols per promoure un autèntic debat al voltant del que necessiten les nostres organitzacions públiques per encarar els reptes d’avui i de demà. Molt menys per generar un ampli consens sobre el qual construir la millora i la innovació permanent de l’administració pública. 

Les grans mancances en les propostes legislatives del govern en matèria de funció pública afecten també a les administracions locals. No és cap casualitat que els municipis catalans no disposin d’un Pla d’Inversions Locals a l’alçada del mandat estatutari. Tampoc és casualitat que no s’hagi activat encara la llei de finances locals prevista a l’ Estatut o la Llei de Governs Locals de Catalunya que continua esperant en el calaix desprès de setze anys. Decebedor, tot plegat. 

El cert és que en l’actual moment polític, amb un govern en minoria, que compta amb només 33 diputats i amb una debilitat i fragilitat força evident, sembla complicat trenar els acords amplis necessaris per visibilitzar les iniciatives legislatives a les quals ens acabem de referir. Més encara si no hi ha una certa cultura del consens que ajudi a superar les dificultats.

Aquesta és la situació. Mentrestant vivim emergits de grans anuncis que només serveixen per omplir titulars. Darrera d’això ni continguts sòlids, ni la capacitat de consens necessària per tirar endavant les qüestions que interessen.

Un gran exemple d’això que també afecta als municipis és el Consell de Governs Locals (CGL), del qual no es coneix cap activitat rellevant en els darrers 8 anys, llevat de la obligada renovació ara fa un any, retardada durant gairebé tres anys.

És molt preocupant que el Govern hagi estat incapaç en els últims deu anys de dotar al CGL de la necessària autonomia pressupostària, de recursos materials i de personal per una institució del nostre autogovern encarregada de la defensa dels interessos municipals, incomplint de forma flagrant el mandat de l’Estatut. Això denota una clara manca de sensibilitat cap als governs locals de Catalunya, per molt que el partit en el Govern s’ompli la boca dient que són el govern amb més esperit municipalista. Només cal que preguntin a les administracions locals que en pensen de la gestió del govern Aragonés, segur que quedaran sorpresos amb el malestar que tenen, fins hi tot aquells ajuntaments del mateix color polític que la Generalitat, que es troben totalment desemparats i sols.

L’altre periple sense resoldre el trobem a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), més concretament a l’esborrany del projecte de llei que impulsa el govern. El text sotmès a informació pública parla de la capacitat competencial de  l’Escola per coordinar –no per cooperar o col·laborar, sinó per “coordinar”!- determinades polítiques que afecten al personal que pertany als municipis i que intervenen l’autonomia local en matèria de selecció, provisió, etc.

Les funcions pròpies de l’EAPC entre d’altres són definir i desenvolupar el marc curricular, funcional i de competències professionals, per a la captació, identificació, desenvolupament i reconeixement de talent del personal i dels directius públics al servei de les institucions i “de les administracions catalanes”.

La visió invasiva d’ aquest projecte respecte de les competències locals i la potestat d’ autoorganització que correspon als alcaldes i alcaldesses ens alerta sobre la intencionalitat d’ aquest projecte, que ni esmenta al Consell de Governs Locals ni porta darrera cap escenari pressupostari que habiliti els canvis que proposa. 

El que cal és reforçar la capacitat de l’Escola per acompanyar els reptes immediats d’estabilització i promoció que la Generalitat té en els propers dos anys i deixar a l’ Administració local que s’organitzi. Això si, ajudant a la formació i assumint un paper complementari en d’altres polítiques de l’ocupació pública que corresponen als governs locals i tenint en compte a les Universitats públiques en les tasques de formació i investigació. Aquesta és la millor estratègia en termes d’utilitat per al nostre sector públic. 

Encara quedarà pendent l’aprovació de la llei d’Ocupació que el govern també impulsa però que malauradament i com la resta de casos no recorda que per poder arribar a bon port cal el consens parlamentari, perquè amb tan sols 33 diputats/es no es suficient.

L’actitud de l’actual govern de la Generalitat, ni ajuda, ni convenç a la majoria de ciutadans d’aquest País, malauradament vivim temps complexos que s’agreugen quan al capdavant hi ha uns governants que no tenen ni projecte ni capacitat per governar, el que ens cal és un canvi al capdavant de la Generalitat de Catalunya, i aquest canvi té un nom, Salvador Illa.