No obstant l’optimisme generat per fites com l’agenda verda als Estats Units de Joe Biden, o la nova política de crisis en el context de la covid, els investigadors Wamsley i Toye apunten als resultats decebedors del que semblava una “nova onada” de polítiques socialdemòcrates que havien superat les idees de la Tercera Via.
Per explicar els èxits limitats de l’actual socialdemocràcia, els autors desgranen les característiques del nou keynesianisme econòmic que va fornir la Tercera Via. Analitzant la política econòmica darrere una Tercera Via que sovint és titllada simplement com a continuisme neoliberal, els autors proposen que la filosofia econòmica ha sobreviscut amb una inèrcia important dins el laborisme després de la recessió de 2008 —especialment pel que fa a la resistència envers les polítiques de redistribució.
Aquesta inèrcia ideològica es reflecteix, segons els autors, en la ràpida rebaixa de les ambicions redistributives davant la inflació i els tipus d’interès. En aquest sentit, la resposta social a la covid pot ser vista no com a canvi de paradigma, sinó com un exemple clàssic d’intervenció temporal segons les prescripcions del nou keynesianisme. A futur, els autors alerten sobre la necessitat d’un gir ideològic més estructural, essencial per confrontar reptes com la crisi climàtica.
R.K.
Dillon Wamsley és investigador postdoctoral al Sheffield Political Economy Research Institute. La seva recerca estudia la política macroeconòmica dins democràcies capitalistes.
Brent Toye és investigador doctoral a la Universitat de York, Canadà. La seva recerca examina la política econòmica del sector universitari al Canadà i Austràlia.