Aquest matí hem visitat els cementiris dels municipis de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, en el context de la proposta de resolució que presentarà el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar sobre la senyalització de les fosses dels cementiris de Montcada i Reixac i de Cerdanyola del Vallès.
Al municipi de Cerdanyola del Vallès ens han acompanyat Carlos Cordon, alcalde del municipi, i David González, regidor de la ciutat i diputat socialista al Parlament de Catalunya, així com el Director del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver, Joan Francès, i el Ferran Pedret, diputat socialista al Parlament de Catalunya.


A la ciutat de Montcada i Reixac vam comptar amb la presència –a més dels diputats socialistes David González i Ferran Pedret– de Bartolomé Egea, Primer Secretari del PSC Montcada i Reixac i alcaldable a les properes eleccions de l’any 2023, i Josep Bacardit, fundador de la Fundació “Cultural Montcada” i de l’Arxiu Històric.



CONTEXT HISTÒRIC:
El sollevament militar del 18 de juliol de 1936, que a Catalunya es va produir bàsicament l’endemà, 19 de juliol, va fracassar a Catalunya per l’acció de les autoritats republicanes, de les organitzacions sindicals i polítiques, i la contribució decisiva dels comandaments militars i de la Guàrdia Civil lleials a la República.
Especialment durant l’any 1936, en el que la Generalitat de Catalunya no exercia un ple domini del territori i la població de Catalunya, elements vinculats a les Patrulles de Control i a les milícies obreres van desfermar una campanya de persecució i assassinat de persones identificades com a properes al sollevament militar, incloses persones properes a la Lliga, carlins, eclesiàstiques, falangistes, de la CEDA, o senzillament burgeses.
El 27 de setembre de 1936 es decretà la dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Tanmateix, la progressiva recuperació del control per part de les autoritats republicanes no es va produir plenament fins després dels Fets de Maig de 1937, moment a partir del qual la repressió en la rereguarda republicana s’adreça també a militants del POUM i de l’anarcosindicalisme. Les Patrulles de Control foren dissoltes definitivament el 4 de juny de 1937.
Segons dades de la Generalitat de Catalunya, la xifra total de víctimes de la repressió en la rereguarda republicana, entre juliol del 1936 i febrer del 1939, va ser de 8.352, mentre que només entre juliol i setembre, el període més dur de la repressió, el nombre de persones assassinades va ser de 4.682.
Elements de la CNT-FAI van convertir el cementiri de Montcada i Reixac en el principal lloc d’inhumació de les víctimes de la seva repressió. També era el lloc on moltes d’aquestes víctimes hi trobaren la mort. Paral·lelament, en la fossa situada a l’interior de l’església del cementiri de Cerdanyola del Vallès, també s’hi van enterrar víctimes d’aquesta onada de repressió.
La Generalitat va promoure l’abril del 1937 un tribunal especial per esclarir i perseguir els autors d’aquella violència. Aleshores, sota el lideratge del jutge Josep Maria Bertran de Quintana es van obrir 17 fosses i es van localitzar 2.073 cadàvers, dels quals, “uns 1.600” a Montcada i Reixac, apuntava un informe elaborat pel jutge Bertran de Quintana, datat al novembre del 1937. Sota les instruccions del jutge Bertran de Quintana, es van exhumar 450 cadàvers a Montcada i Reixac, però es van tornar a inhumar els que no es van poder identificar.
Finalitzada la Guerra Civil, a partir de 1940 les autoritats franquistes van dur a terme diverses campanyes d’exhumació, i es van traslladar nombroses restes a la vall de Cuelgamuros, al mausoleu anomenat pel franquisme “Valle de los Caídos”, construït per presos republicans, treballadors forçats.
Es calcula que a la fossa del cementiri de Montcada i Reixac hi reposen les restes d’unes 700 persones, i que a la fossa del cementiri de Cerdanyola del Vallès hi reposen les restes d’unes 158 persones. Al cementiri de Montcada i Reixac hi ha algun monument i alguna placa de després de la Guerra Civil en record de víctimes de la rereguarda republicana, però no està senyalitzada ni compta amb plafons informatius del Memorial Democràtic que expliquin què hi va passar. Tampoc no està senyalitzada la fossa del cementiri de Cerdanyola del Vallès, ni hi ha plafó explicatiu.