La investigació policial va identificar com a autor dels dos atemptats un noruec d’extrema dreta que hauria actuat com un “llop solitari”. Va ser condemnat a 21 anys de presó. El millor homenatge a les víctimes és condemnar a l’oblit públic el nom de l’assassí. Només importa que el seu nom no s’esborri dels arxius policials i judicials. Les impactants notícies de Noruega varen fer la volta al món instantàniament. Poques hores després, es veien les primeres imatges de l’atemptat amb cotxe bomba a Oslo (8 morts i 209 ferits) i el posterior tiroteig, a sang freda, a l’illa d’Utoya (69 morts i 110 ferits, tots ells joves socialistes).
L’impacte col·lectiu va ser tan poderós que fins al 2018 no es varen materialitzar els primers projectes audiovisuals importants per narrar la massacre.
Els dos films més destacats són la producció noruega “Utoya-July 22”, dirigida per Erik Poppe (un experimentat cineasta noruec) i “22 July” un film de Peter Greengrass, el director britànic conegut per la saga de pel·lícules d’acció centrades en el personatge de Jason Bourne.
Fins a data recent, ambdues produccions es podien veure a les plataformes d’streaming Filmin i Netflix.
De data més recent (2021), hi trobem el documental “Generation Utoya”, codirigit per Aslaug Holm i Sigve Endresen. El documental recull el relat de quatre noies que varen sobreviure a la massacre i expliquen com conviuen amb les seves ferides emocionals tot mantenint el seu ferm compromís polític. Aquesta darrera cinta només es troba disponible a la seu digital del Norwegian Film Institute.
C.V.M.
Enllaços