Per Josep Monràs
Vivim en una societat que cada cop es fragmenta més i on l’excés de protagonisme i de sectarisme fan perdre oportunitats de cara al futur de Catalunya. Exemples com la pèrdua d’inversions a l’Aeroport del Prat, o la possibilitat de tornar a ser el centre d’atenció, com ja ho vam fer, organitzant uns Jocs olímpics, fan que el nostra futur tingui una mirada curta i per tant no ens projecti cap al futur amb fermesa i convicció.
Tot i que potser no té la mateixa dimensió que els dos exemples que he mencionat, vull posar en relleu un fet exemplificant del que hauria de ser el correcte funcionament i les maneres de fer, posant com a premissa l’interès general per sobre d’interessos partidistes i endogàmics. L’exemple de dues entitats que representen tant l’esport en edat escolar (42 consells esportius), com el conjunt de les federacions esportives (71 federacions esportives) que durant molt de temps s’han mirat amb recel i que, finalment, han tingut la voluntat d asseure’s i mirar al futur en benefici de l´esport del país.
El 19 de Juliol, al Museu Olímpic de Barcelona, es va signar el protocol per la creació de La Unió d’Esports de Catalunya per part de la Unió de Federacions Esportives i de la Unió de Consells Esportius amb la voluntat, entre d’altres coses i explicitada pels dos presidents signants, de cercar la millor manera que l’esport d’aquest país tingui més recursos i més força, per posar l’esport com un pilar fonamental de l’estat del benestar.
El lloc ja de per si és significatiu i també el moment la celebració del 30 aniversari dels JJOO de Barcelona. Uns jocs que van tenir la col·laboració i la complicitat de totes les administracions, així com el lideratge del que era alcalde de Barcelona, en Pasqual Maragall, deixant de banda les diferències i discrepàncies per unir-se a l’objectiu dels Jocs com un projecte de tots i per tots.
Personalment, crec que la Unió hauria de ser el catalitzador de tot el moviment associatiu esportiu no lucratiu de Catalunya: Consells Esportius, Federacions, esport en edat escolar, esport federat, esport popular… I també ha d’esdevenir el pal de paller de la seva representativitat, essent un instrument per col·laborar amb el govern, però també per exigir i reclamar aquelles qüestions que fa temps que es reivindiquen, com la d´un millor i més estable finançament.
Davant tenim molts reptes: un és el comentat finançament, però no menys important és el que ha de ser la nova norma de l’esport català, La Llei de l ‘Esport, que encara està al Parlament de Catalunya i on el consens de proposta hauria d’impulsar la seva aprovació per tal de blindar i posar de manifest la importància que té l’activitat física i l’esport per a la nostra societat, tant des de l´àmbit de la salut com de l´ocupació, l’activitat econòmica que genera, l’educació, i l’element d’integració i de transmissió de valors que significa. Això avui dia és una realitat incontestable. Per tant tot el que siguem capaços d´invertir en aquest àmbit tindrà un efecte multiplicador en tots els sectors de la població.
Consens i lideratge, deixem al costat aquelles diferències que no ens permeten avançar i posem-nos a treballar per fer possible que La Unió sigui una realitat i puguem rellançar l’Esport a Catalunya.
