Javi López és diputat al Parlament Europeu i escriu sobre la nova directiva europea del salari mínim.

El Parlament Europeu va aprovar el passat mes de setembre una nova llei sobre els salaris mínims adequats a la UE. Aquesta Directiva suposa un pas endavant cap a una Europa més social, més enfocada en el benestar i la qualitat de vida de les persones. Amb 505 vots a favor, 92 en contra i 44 abstencions, es promovia una legislació per aconseguir que els salaris mínims de tots els països de la UE garanteixin unes condicions de vida i de treball dignes, i afavorir la negociació col·lectiva salarial.

Els socialistes europeus ens felicitem per l’adopció d’aquesta mesura que va ser una proposta del Partit dels Socialistes Europeus (PSE) durant la campanya de les eleccions europees de 2019. El compromís es va traduir, fins i tot, en establir la proposta com una condició prèvia del Grup Socialistes i Demòcrates per donar suport a Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea.

Aquesta proposta arriba en un moment on la majoria de treballadors han de fer front a l’increment del cost de vida provocat sobretot per la pujada dels preus del subministrament energètic i dels aliments que està comportant una pèrdua de poder adquisitiu per a les famílies. Segons Eurostat, un de cada deu treballadors europeus està en risc de pobresa, una xifra que s’eleva a un de cada sis per als treballadors amb feines temporals o a temps parcial.

La Directiva es basa en dos pilars. El primer pilar estableix uns estàndards de decència per als salaris mínims nacionals. La fixació del salari mínim continuarà sent una competència dels Estats membres, però amb aquesta nova normativa, hauran d’assegurar que aquest salari permeti als treballadors portar una vida digna, tenint en compte el cost de la vida i el nivell salarial general. Per avaluar si els salaris mínims legals vigents són adequats, els Estats membres podran prendre com a referència un catàleg de béns i serveis a preus reals, o bé el 60% de la mitjana salarial bruta i el 50% del salari mitjà brut. La introducció d’aquests valors de referència ha estat una demanda clau del Grup Socialista, ja que en l’actualitat, 18 països de la UE no compleixen aquests criteris.

El segon pilar de l’acord té com a objectiu potenciar els treballadors i els sindicats durant la negociació col·lectiva i ampliar el nombre de treballadors que han de rebre la protecció dels convenis col·lectius adequats com a mesura per combatre la pobresa laboral. Quan la taxa de cobertura de la negociació col·lectiva sigui inferior al 80% en un Estat membre, caldrà un Pla d’Acció Nacional per augmentar progressivament el nombre de treballadors protegits. A més, els països de la UE estaran obligats a actuar, també de manera preventiva, si els treballadors o els representants sindicals són discriminats, pressionats o amenaçats per un empresari.

La directiva europea no proposa introduir un mateix salari mínim a tots els països, ni salaris mínims obligatoris, ni el salari mínim nacional el fixarà Brussel·les. Així, es manté el dret dels interlocutors socials a negociar, controlar i fixar els salaris i la negociació col·lectiva continuarà sent una prerrogativa dels sindicats. La directiva estableix un nivell de vida digne com a referent per als salaris mínims nacionals, creant així un efecte a l’alça sobre els salaris mínims per a milions d’europeus.

Després de dècades de caiguda del salari real, és hora de canviar la tendència i garantir que els treballadors que lluiten per arribar a final de mes tinguin un salari just, ja que només així podrem combatre amb força les desigualtats creixents. Els socialistes estarem amatents perquè hi hagi una ràpida implementació de la Directiva. Una norma que està provocant canvis, com ho mostren les pujades del salari mínim anunciades per Alemanya, Bèlgica o Irlanda. I una política que ha aplicat també el Govern espanyol, situant-nos per sobre la referència de la norma europea.

Aquesta Directiva és una mostra més del canvi de paradigma de les polítiques europees. Europa ha après de les conseqüències nefastes que va provocar l’austeritat durant la sortida de la crisi de 2008. I aquesta vegada, està apostant per una sortida social, més compromesa amb el progrés i que tingui en compte el benestar de les persones, com sempre hem defensat els i les socialistes.