Per Sònia Guerra i Abel García

La salut sexual i reproductiva de les dones ha estat tabú al llarg de la història. No és estrany en una societat masclista com la que vivim. Per això la conquesta de drets com el de la interrupció voluntària de l’embaràs, la consideració de la violència de gènere com una qüestió d’Estat o la lluita contra la discriminació laboral han marcat un abans i un després en la conquesta de drets civils per a les dones. Llarg ha estat el camí, però encara queda molt per arribar a la igualtat efectiva i real entre dones i homes.

Molts han estat els mites i prejudicis que tradicionalment han envoltat a la salut i la sexualitat femenines. El silenci sempre ha estat la resposta. I totes i tots sabem que el que no es nomena, no existeix. La menstruació sempre ha estat silenciada, amagada, invisibilitzada. Només cal recordar com les dones amaguen els productes d’higiene femenina vinculats amb la regla abans de dirigir-se al bany.

Al volant de l’adolescència les noies tenen la seva primera menstruació. Poc o gens se’ls hi explica sobre com la seva aparició les afectarà física, emocional i psicològicament durant la seva edat reproductiva. Aquests canvis afecten en major o menor mesura a la vida quotidiana i professional de totes les dones. De fet, el Síndrome Premenstrual va ser incorporat l’any 2019 en el catàleg de malalties de l’Organització Mundial de la Salut.

Al mes de juliol diferents mitjans de comunicació es feien ressò d’una notícia que trencava amb el silenci i la invisibilitat de la menstruació al nostre país. La tenista Rebecca Marino assegurava que “la pitjor por de totes es que et vingui la regla en Wimbledon”. Més enllà de la “vergonya” que moltes dones poden sentir quan el sagnat traspassa la seva indumentària, risc que s’incrementa si vesteixes de blanc i realitzes esforç físic, com també han denunciat les futbolistes de la Selecció Anglesa, la incomoditat de les esportistes amb la seva menstruació no es limita a això. El 82% de les esportistes del Centre d’Alt Rendiment pateix síndrome premenstrual. En aquesta línia, a l’Europeu d’Atletisme, Asher-Smith va explicar que la seva darrera posició a la final de 100 metres va ser resultat de les rampes que patia per la menstruació. Bé, per ser sincers, ella va dir “coses de noies”, el que mostra com encara a dia d’avui s’invisibilitza una circumstància natural.

És hora de posar el tema en el centre de l’agenda política. Les i els socialistes no volem continuar obviant la realitat que afecta a la meitat de la població, i que té conseqüències en el seu rendiment esportiu, en les seves vides. Per això, fa ja uns mesos, després d’una reunió amb l’esportista i investigadora catalana Claudia Sabata, el Grup Parlamentari Socialista va presentar una iniciativa legislativa per impulsar l’estudi dels efectes que té l’esport d’alt nivell en la salut de les dones, i alhora com el síndrome premenstrual, i la menstruació impacten en els resultats i els éxits de les esportistes d’alt rendiment.

Afortunadament, el silenci ha començat a esquerdar-se. Millor dit, cada cop més dones han decidit trencar amb el mutisme de les discriminacions que pateixen, per ser dones, a nivell individual i professional. I l’àmbit esportiu no és una excepció. Precisament per això, i degut a que aquests tabus comencen a difuminar-se, és moment d’actuar i a l’hora protegir a les nostres esportistes mitjançant estudis, com l’iniciat per la Claudia, i per protocols que tractin la salut eaportiva femenina amb perspectiva feminista. Només així aconseguirem la igualtat real i efectiva!