“Si un individuo produce a otro un daño físico tal que el golpe le causa la muerte, llamamos a esto homicidio; si el autor supiera, de antemano, que el daño va a ser mortal, llamaremos a su acción asesinato premeditado. Pero si la sociedad reduce a centenares de proletarios a un estado tal que, necesariamente, caen víctimas de una muerte prematura y antinatural, (…) si los constriñe, con el fuerte brazo de la ley, a permanecer en tal estado hasta la muerte, muerte que deber ser consecuencia de ese estado; si esa sociedad sabe, y lo sabe muy bien, que esos millares de individuos deben caer víctimas de tales condiciones, y, sin embargo, deja que perdure tal estado de cosas, ello constituye, justamente, un asesinato premeditado, como la acción del individuo, solamente que un asesinato más oculto, más pérfido, un asesinato contra el cual nadie puede defenderse, que no lo parece, porque no se ve al autor, porque es la obra de todos y de ninguno, porque la muerte de la víctima parece natural, y porque no es tanto un pecado de acción como un pecado de omisión. Pero ello no deja de ser un asesinato premeditado. Probaré ahora que la sociedad de Inglaterra consuma cada día, a cada minuto, (…) un asesinato social”.

Friedrich Engels, La situación de la clase obrera en Inglaterra, 1845^[1]

^[1] Engels, 2020: 131 – Ediciones Akal

David Walsh i Gerry McCartney inicien el seu llibre Social Murder? Austerity and Life Expectancy in the UK amb la referència equivalent de la versió en anglès de l’obra d’Engels i un títol amb voluntat de provocació. El llibre analitza, amb rigor acadèmic però to divulgatiu, l’impacte de les polítiques d’austeritat en la salut pública del Regne Unit, centrant-se especialment en l’esperança de vida. Els autors parteixen d’una dada alarmant: per primer cop en dècades, l’esperança de vida ha deixat de créixer i, en alguns grups socials, fins i tot ha disminuït. Aquesta tendència negativa es vincula amb l’aplicació de mesures d’austeritat econòmica implementades pel govern del Regne Unit des de 2010, arran de la crisi financera global.

Els autors argumenten que les retallades en serveis públics essencials —com la sanitat, els serveis socials i l’habitatge— han tingut un impacte directe en les condicions de vida de les persones, especialment de les més vulnerables. L’austeritat ha incrementat la pobresa, la inseguretat laboral i l’exclusió social, factors que tenen una influència ben establerta sobre la salut i la mortalitat.

El concepte de “social murder” (assassinat social), recuperat de l’obra de Friedrich Engels, permet als autors descriure situacions en què les polítiques econòmiques formulades de forma específica i amb objectius establerts tenen conseqüències severes per a la població. En aquest context, Walsh i MacCarteny sostenen que les decisions polítiques preses en nom de l’estabilitat econòmica han causat morts evitables i empitjoraments en la salut pública, particularment entre els sectors més vulnerables i les comunitats més empobrides.

Per exposar aquesta tesi, organitzen el llibre en set capítols. Cadascun d’ells s’inicia amb una història real i documentada de persones que s’han vist afectades per condicions vitals extremes i abocades a desenllaços dramàtics a causa, de forma més o menys directa, de l’impacte dels programes d’austeritat i de reduccions o controls en les polítiques públiques socials. Les històries de vida de Michael, Rachel, Frances, Paul, Moira, Ellen i David estan acompanyades d’un conjunt de taules i gràfics que recullen llargues sèries temporals de dades oficials per tal de mostrar els efectes específics de cada tipologia específica de política i d’afectació en la salut.

Els autors rebutgen l’argument que l’austeritat era inevitable i ofereixen dades comparades per tal de construir una certa lògica contrafactual o de gestió alternativa dels programes d’austeritat. A més, en perspectiva interna, comparen diversos territoris del Regne Unit i  assenyalen que les desigualtats socials en salut, que ja existien abans de l’austeritat, s’han ampliat, amb particular incidència en les regions més desfavorides, que han patit els efectes més greus. Els autors incorporen també dades referents a la incidència diferencial dels efectes de la covid-19 en funció dels nivells de renda i territoris.

El llibre conclou amb una reivindicació de la responsabilitat política i ètica tant del sistema institucional com de l’activisme individual i el compromís polític. Si es reconeix que determinades polítiques tenen efectes negatius en la salut de la població i s’apliquen igualment, es pot considerar que aquestes decisions tenen un component de violència, tornant als termes en què es va expressar Engels. Els autors formulen també algunes recomanacions en termes d’elaboració de polítiques i consideren que, per protegir la salut pública i reduir les desigualtats, caldria revertir els programes d’austeritat i establir polítiques centrades en la justícia social, la inversió en serveis públics i el benestar col·lectiu.

E.P.P.

David Walsh és professor titular a laSchool of Health & Wellbeingde la Universitat de Glasgow i expert en desigualtats en salut. La seva recerca se centra en les desigualtats socials en salut, amb especial atenció a l’impacte de les polítiques d’austeritat del govern del Regne Unit, la mortalitat excessiva a Escòcia i Glasgow, i la influència dels entorns infantils. Ha desenvolupat estudis sobre el “Glasgow effect” i les diferències regionals en termes de salut.

Gerry McCartney és professor d’Economia del Benestar a la School of Social & Political Sciences i investigador a la School of Health & Wellbeing de la Universitat de Glasgow. Format inicialment en medicina, es va especialitzar en salut pública després de treballar com a metge de capçalera. També va estudiar economia del desenvolupament, fet que ha marcat el seu enfocament multidisciplinari en salut pública i desigualtats socials. La seva recerca actual se centra en l’impacte de l’economia i les polítiques públiques sobre la salut, les polítiques d’austeritat i les causes estructurals de la mortalitat excessiva.