Debat de la Llei de Pressupostos de la Generalitat

Bon dia, senyora Vergés, senyora consellera, senyor president. Prenc la paraula succintament –perquè crec que ja està tot gairebé dit–, arran de la intervenció de la consellera, per fer unes breus reflexions.

Primer, el pressupost que avui aprovem és una llei, un instrument, molt rellevant. No ho menystinguem. Però no és el més important. L’important és quina Catalunya volem, quin pressupost per a quina Catalunya. Nosaltres volem una Catalunya pròspera, que basa la seva prosperitat en la cultura de l’esforç i del treball, una Catalunya que protegeix amb bones polítiques públiques els catalans i les catalanes, i una Catalunya amb una administració moderna i eficient, una Catalunya, en definitiva, en marxa, que mira al futur.

Segon, aquesta Catalunya l’hem de construir entre tots. No em cansaré de repetir les sàvies paraules del president Tarradellas: «Catalunya és prou gran com perquè hi càpiga tothom i massa petita com perquè sobri ningú.»

Tres. Catalunya ha assumit molt en el darrer mig segle, tant a nivell material com, si m’ho permeten, en un pla, en diríem, més moral o més ètic, però pot fer i ha de fer molt més. Una Catalunya ambiciosa, amb sana ambició.

Quatre. Per fer-ho ens cal endreçar, ordenar la política a Catalunya, i això també ho hem de fer entre tots. Penso –és el camí que hem escollit des del meu grup– que ara convé un tipus de política diferent, la que nosaltres anomenem «política útil»: acords, respecte, diàleg i generositat.

Finalment, que ningú ho dubti –ho dic pel soroll que m’ha semblat que alguns volen fer–, som gent de paraula i complim fil per randa els acords. Sense credibilitat, creguin-me, no hi ha política.