Sessió solemne amb motiu del norantè aniversari de la constitució del Parlament de Catalunya

Senyora vicepresidenta, molt honorables presidents de la Generalitat, molt honorables presidents i presidentes del Parlament de Catalunya, representants de diferents institucions que ens acompanyen avui, senyores i senyors diputats, el primer que vull fer, en nom del Grup Socialistes i Units per Avançar, en aquesta sessió solemne amb motiu del norantè aniversari de la constitució del Parlament de Catalunya, és agrair a totes aquelles persones que ara fa noranta anys van fer possible el restabliment del Parlament i a les que n’han format part durant aquest període de temps la seva feina i la seva dedicació. Han servit Catalunya, i servir Catalunya és un dels màxims honors als que es pot aspirar.

La commemoració del norantè aniversari ofereix un moment propici per fer balanç de la feina feta, per recórrer a la memòria i els records. Hi ha hagut en aquests noranta anys moments de tot. I és veritat que convé, de tant en tant, mirar d’on venim i fer una mena de replà en aquesta escala que anem pujant sense aturar-nos, en aquest esdevenir del temps, no? I és moment, a tenor d’algunes de les intervencions que hem vist, per reflexionar, certament. I és també un bon moment per reafirmar aquesta voluntat de ser del poble de Catalunya amb què Jaume Vicens Vives volia capturar l’essència del nostre poble, dels catalans, no?

Però jo avui voldria parlar de futur, perquè som aquí, senyores i senyors diputats, per encarar el futur, per encarar el futur de tots els ciutadans de Catalunya. I voldria fer, compartir amb vostès algunes consideracions, set en concret.

Primera consideració: veurem el que tenim. Veurem l’autogovern ampli, amb moltes possibilitats, amb moltes facultats que tenim.

Segona consideració: usem bé el que tenim. Fem servir bé l’autogovern de què disposem. A vegades, massa queixa i poca feina.

Tercera consideració: autoexigim-nos. Com ho podem fer millor? Com podem fer de forma excel·lent –no correcta, excel·lent– la nostra feina? Aquestes són les preguntes que ens hauríem de fer dia a dia.

Quarta consideració: tinguem ambició, però tinguem ambició realista, viable, possible. Perquè fixar horitzons impossibles és el camí segur a la frustració individual i col·lectiva.

Cinquena consideració: pensem sempre en la totalitat de Catalunya, en el conjunt de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Legislem sempre pensant en tot Catalunya.

Sisena consideració: cooperem, col·laborem amb la resta d’Espanya i amb la resta d’Europa. Perquè el camí l’hem de fer plegats, més ara que estan atacant-se els valors europeus dels que formem part.

I setena i darrera consideració: tinguem sempre present el prestigi de les institucions, en particular d’aquest Parlament, amb el nostre treball, amb el nostre capteniment i amb el nostre llenguatge, amb la manera amb què ens expressem quan pugem a aquest faristol o quan intervenim des del nostre escó.

Que aquests noranta anys que avui commemorem siguin un estímul fructífer per encarar bé el futur de Catalunya i per servir de la millor manera possible el nostre país.

Moltíssimes gràcies.