Actualitat

Consell Nacional del PSC (19/6/2022)

19 juny 2022

Salvador Illa Consell Nacional PSC

Molt bon dia, companyes i companys, i la veritat és que fa goig veure un cop més, o un altre cop, la sala del Consell Nacional, la sala Ernest Lluch, plena amb els consellers i conselleres nacionals.

Jo també vull que les meves primeres paraules en aquest Consell Nacional siguin de suport a tots els efectius, a totes les persones, que estan treballant per apagar els focs a Catalunya i a Espanya. A Zamora, a Navarra i a Catalunya. Trenta incendis a Catalunya en aquests darrers dies, en unes condicions climàtiques molt adverses i, per tant, el nostre suport i agraïment als bombers, a les associacions de defensa forestal, als bombers voluntaris, als cossos i forces de seguretat, als pagesos, als agricultors, a tothom que està treballant per extingir aquests incendis.

I on era el Govern de Catalunya?

On era el Govern de Catalunya divendres?

On era el senyor Aragonès? On era?

Era fora de Catalunya. Cinc consellers eren fora de Catalunya en una reunió de partit.

Catalunya en emergència – ho deia el conseller d’Interior – i el senyor Aragonès i cinc consellers, vicepresident també inclòs, en una reunió de partit.

A Catalunya hi ha un dèficit de Govern. El veritable dèficit que tenim a Catalunya és un dèficit de Govern. Hi ha moments en que els interessos de país, en que el bé comú, en que l’interès general, passa per davant dels interessos de partit, senyor Aragonès.

I vull també tenir unes paraules de record, avui, que es produeix el trenta-cinquè aniversari de l’atemptat d’Hipercor. Trenta-cinc anys. Vint-i-una persones van perdre la vida. Vull tenir un record també per aquestes persones, per als seus familiars. Afortunadament, trenta-cinc anys després, estem en un moment molt diferent, però per això en Jaume no oblida que trenta-cinc anys endarrere va ser víctima d’un atemptat molt cruel.

Companyes i companys, va ser el 26 de febrer quan vam fer el darrer Consell Nacional. Han passat tres mesos i mig i han passat moltes coses, i voldria fer un repàs dels aconteixements polítics més rellevants d’aquests tres mesos i mig per valorar on som.

Els canvis més rellevants i que més han determinat i condicionat l’acció política s’han produït en el terreny internacional.

Primer amb la invasió per part de Putin d’Ucraïna. Es produïa dos dies abans de que féssim el Consell Nacional, però he vist les seves conseqüències durant aquests tres mesos i mig. Lo important, en aquest cas, des del meu punt de vista, és saber on som. Saber on ha de ser Espanya i on ha de ser Catalunya. I Espanya i Catalunya han de ser amb els nostres socis: amb la Unió Europea i amb l’OTAN.

Una invasió, la invasió per part de Putin d’Ucraïna, que ha comportat el major desplaçament de refugiats a Europa des de la Segona Guerra Mundial i que s’ha gestionat bé per part de la Unió Europea. Per part d’Espanya també: vull tenir unes paraules de reconeixement a la feina que ha fet el Govern Espanyol i, en particular, la delegació del Govern a Catalunya.

S’han aprovat sis paquets de sancions contra Rússia, s’han desplegat mitjans de solidaritat cap al poble Ucraïnès segellats amb la visita del president del Govern a Ucraïna – també a Moldàvia, però especialment a Ucraïna – i aquesta setmana ha acabat amb el reconeixement per part de la Comissió Europea a Ucraïna de l’estatus de país candidat a formar part de la Unió Europea. Un gest d’apertura, de reforçament, dels valors europeus atacats per part de Putin.

Jo crec que també, un cop més, hem de posar de relleu el paper del nostre company, Josep Borrell. El partit ha de fer un reconeixement a la feina de Josep Borrell, i vull que sàpiga aquest Consell Nacional que s’hi està treballant per ajustar-nos a la seva agenda i poder-li agrair presencialment la molt bona feina que està fent Josep Borrell.

I també formem part de l’Aliança de defensa de l’OTAN, que d’aquí a dues setmanes celebrarà una cimera importantíssima que ha redefinit els seus propòsits a Madrid. Servirà per actualitzar l’estratègia de l’OTAN que s’ha vist reforçada per la invasió per part de Putin d’Ucraïna, ampliant-se a dos països, com Finlàndia i Suècia, i posant de manifest també la necessitat de tenir un espai de seguretat que vetlli per la garantia i la defensa dels nostres valors.

El nostre partit té una tradició en aquesta matèria que jo crec que ens ha d’enorgullir. Narcís Serra, Carme Chacón, han desenvolupat la responsabilitat del ministeri de defensa; i Jordi Marçal, el que fa pocs mesos ens va deixar, també han treballat molt per, en fi, assentar que una bona política de defensa. Una bona aliança defensiva és la millor manera d’evitar conflictes armats.

Hi ha també un fenomen rellevant a l’escena internacional que és el de la inflació, molt vinculada al que està passant, als efectes de la invasió d’Ucraïna per part de Putin. Però no només vinculada a això: també a tots els trencaments de les cadenes de subministrament; a tot l’augment de demanda provat per la sortida de la pandèmia; a un mercat de treball molt tensionat als Estats Units, amb aquest fenomen tan interessant d’estudiar, que és el de la “gran dimissió”, com els hàbits de treball de la ciutadania estan canviant, no només als Estats Units, també a Europa, també al nostre país, i està portant uns nivells d’inflació, els més alts en quaranta anys. No només passa a Espanya això – alguns es pensen que només passa a Espanya –, això està passant al conjunt de la Unió Europea, a Estats Units i a les economies més avançades.

Comporta això un canvi de política monetària. Ho estem veient aquests dies amb una finalització de les compres d’actius i també a un canvi en la política de tipus d’interès. Caldrà estar atent a com funciona això i, particularment, a la reacció dels Bancs Centrals. Per exemple, la reunió d’aquesta darrera setmana també del Banc Central Europeu, advertint ja que posarà en marxa mecanismes per evitar uns increments de la prima de risc d’alguns països del sud d’Europa que desentonin molt amb la prima de risc dels països del centre i del nord d’Europa.

I, finalment, a l’escena internacional, registrar també les eleccions que hi han hagut en aquests darrers mesos, en particular les franceses, que avui celebren també una segona volta, o les eleccions que hi ha hagut a certs Lands d’Alemanya, a Irlanda del Nord i altres països de la Unió Europea.

Com ha reaccionat el Govern d’Espanya davant d’aquests aconteixements, aquest panorama canviat a Europa?

Ha reaccionat refermant les polítiques socialdemòcrates, les polítiques de reducció de desigualtats, i treballant per materialitzar les ideologies. Per convertir en solucions concretes a problemes concrets els nostres valors socialistes.

Primer, aprovant un decret per pal·liar les conseqüències de la guerra aconseguint que la península ibèrica sigui una illa energètica; abaratint o donant subvenció o ajuts al preu de la benzina; donant ajuts a sectors especialment afectats per aquesta guerra; i fent front, estimada Raquel, a les conseqüències o a una vaga de transportistes que vas gestionar i vas poder solucionar, i que et volem reconèixer la bona feina que has fet. Perquè la bona feina es veu quan hi ha dificultats. No quan el vent bufa de cua, sinó quan hi ha dificultats és quan s’ha de fer bona feina, i ens sentim orgullosos de la tasca que has fet.

També en aquest context de conseqüències derivades d’aquest canvi en el context internacional, cal situar la política realista, i que el PSC recolza amb matèria del Sàhara, com el Govern espanyol finalment ha reconegut, que s’havia de prendre una decisió realista per poder solucionar el problema d’aquests territoris, sempre amb respecte a la legislació internacional, i les conseqüències derivades també en aquest ordre en relació a les relacions bilaterals amb Argelia.

I no s’ha quedat aquí el Govern d’Espanya. Ha impulsat una reforma laboral acordada entre sindicats i patronals. Mai hi havia hagut en aquest país tant agent treballant. Vint milions quatre-centes mil persones treballant a Espanya. Vint milions quatre-centes mil persones. Un de cada dos contractes són contractes indefinits. Això en mig d’un context canviant i en un moment de dificultat. Això és el que ha fet el Govern d’Espanya. O modificant, per exemple, una iniciativa que hem treballat molt i hem seguit molt i hem intentat acompanyar des del PSC i, en particular, els nostres diputats – vull subratllar aquí la feina de Paco Aranda en aquest sentit – tot el que fa referència a la modificació del Codi Penal en matèria de multi-reincidència. Sí, acordant-ho amb altres formacions polítiques, amb el PDeCAT. Sí acordant-ho amb ells. Però modificant una reforma del Codi Penal que els companys, com Jaume Collboni o Nuria Parlón i molts altres alcaldes i alcaldesses ens havien demanat que era necessari modificar per millorar la seguretat als barris i ciutats de Catalunya.

I treballant per millorar els drets de les dones amb la llei de garantia integral de la llibertat sexual. També això s’ha fet en aquests tres mesos i mig.

I seguint amb totes les polítiques de transformació econòmica, hem assistit, hem pogut anar fa poques setmanes a un esdeveniment aquí, a Catalunya, amb Seat Volkswagen, on es presentava la nova gama de vehicles elèctrics. Hi havia alcaldes de Martorell, d’Abrera, representats del nostre partit, gràcies al PERTE pel vehicle elèctric. Això és transformar l’economia: ajudar, en aquest cas, al sector de l’automoció a adaptar-se als nous temps. O amb l’ajut que hem conegut aquesta setmana a Celsa, el principal ajut que hi ha a una empresa industrial al nostre país. El Govern d’Espanya, mitjançant la SEPI, injecta 550 milions d’euros – no m’he equivocat, 550 milions, una sisena part del pressupost de l’ajuntament de Barcelona – per a que una empresa pugui seguir treballant.

Una empresa catalana. Una empresa catalana. Aquest és el tracte del Govern d’Espanya a Catalunya. El millor ajut industrial a una empresa catalana, de Castellbisbal. 550 milions d’euros. Una empresa, a més a més, que és un exemple d’economia circular, perquè agafa xatarra i la recicla en acer. Una empresa que ha fet una feina d’expansió internacional i sí, nosaltres estem a favor d’ajuts a empreses per a que puguin seguir fent la seva feina, i estem a favor de la industria a Catalunya i ens sentim orgullosos de que el Govern d’Espanya doni ajuts a les empreses i el teixit industrial de Catalunya.

I s’han produït també durant aquests tres mesos i mig el quart aniversari de la presidència de Pedro Sánchez, de Governs socialistes presidits per Pedro Sánchez, al front del Govern d’Espanya. Governs que han fet una feina magnífica del que participació, jo crec que rellevant, dit sigui amb modèstia, però també amb orgull, de companyes i companyes del PSC – jo mateix en vaig formar part – avui amb dos ministres, Miquel Iceta, ministre d’Esports i Cultura, i Raquel Sánchez, i moltes companyes i companys que fan una feina molt callada i molt constant en posicions de sottogoverno.

Jo crec que ens hem de sentir orgullosos de la nostra participació aquests quatre anys en aquests governs que han transformat o que estan transformant Espanya. I que es posin tranquils els que veuen canvis de cicle perquè no hi ha canvis de cicle. A Espanya seguirà havent-hi un cicle transformador del nostre país de la mà del PSOE amb l’ajuda i participació del PSC. Gracies a totes els companyes i companys que formeu part dels governs de Pedro Sánchez.

Hem vist canvis també en l’oposició. Un nou lideratge, en aquest cas d’Alberto Núñez Feijóo, que prometia unes formes diferents que bé es veritat, amb una trajectòria política de governar una Comunitat Autònoma i que feia pensar que podia haver-hi un rumb diferent del principal partit de l’oposició. Paraules que no s’han vist acompanyades malauradament per cap fet. Cap fet. Segueix el Partit Popular bloquejant la renovació dels òrgans judicials i, per tant, incomplint un mandat constitucional. Això té molta més gravetat de la que li volem reconèixer: bloquegen la renovació d’òrgans judicials que és un mandat de la Constitució. Segueixen fent no una oposició d’Estat sinó tenint uns comportaments que perjudiquen al conjunt del nostre país.

Què és això de no donar recolzament al president del Govern en decisions importants en matèria de política exterior i a desprestigiar Espanya a Europa i davant d’altres països? Què és això? Quin sentit d’Estat és aquest?

I sí, senyor Feijóo, vostè té tot el dret del món de no compartir algunes decisions en matèria de política lingüística, però a Catalunya no hi ha apartheid lingüístic. A Catalunya no hi ha apartheid lingüístic. El llenguatge en política és important. I es pot discrepar i es pot donar l’opinió, però amb certa cura, sense generar més focs dels que ja tenim en marxa.

I a més a més, obras son razones y no buenas razones, obras son amores y no buenas razones o com es digui: primer Govern PP-Vox en una Comunitat Autònoma. I esperem que es quedi aquí. Primer govern PP-Vox a Castella i Lleó.

Avui, ho recordava la presidenta del Consell Nacional, hi ha eleccions a Andalusia. Ja fa unes hores que han obert els col·legis electorals. Y hoy es, efectivamente, un día importante porque están teniendo estas elecciones, y conocéis de sobra el peso de esta Comunidad, la Comunidad Autónoma de Andalucía, y también su peso dentro de la familia socialista. Por eso había que estar en estas elecciones, y por eso hemos estado. Personalmente he visitado, en nombre de los socialistas catalanes, cuatro provincias. He estado en Sevilla, en Cádiz, en Granada y en Jaén. Había que apoyar a los compañeros de un territorio que tiene fuertes vinculaciones con Catalunya. Donde la mayoría de nosotros tenemos familiares, amigos o conocidos nacidos allí, pero también los socialistas catalanes nos caracterizamos porque siempre hemos estado para sumar, aportar y arrimar el hombre donde hace falta.

Primero lo hacemos por compromiso con los proyectos socialdemócratas de todos los rincones de nuestro país. Y, en segundo lugar, porque tenemos memoria. Sabemos que los momentos en que nosotros atravesábamos dificultades, contamos con el apoyo de muchos compañeros y compañeras de otras partes de España, en particular de Andalucía. Y quisiera, una vez más, animar a los progresistas andaluces a participar en la jornada electoral de hoy. No hay mejor día para ser contundentes y consecuentes con nuestros valores. Y también trasladar nuestro ánimo a los compañeros y compañeras del PSOE de Andalucía que hoy están en sus colegios electorales y que han puesto toda su energía en esta campaña. Han sido, son y serán, como he podido trasladar en mis visitas, un partido admirado por todos los socialdemócratas y tenéis todo nuestro reconocimiento. Han hecho una campaña limpia y propositiva, con el objetivo de demostrar que hay un proyecto alternativo al de la derecha, un proyecto que recoge la ambición colectiva de una Comunidad que debe mirar al futuro. Des de aquí, los socialistas catalanes os enviamos nuestras fuerzas y nuestros afectos.

I anant a la política catalana, aquests tres mesos i mig han passat també coses rellevants de les que n’ha de prendre nota o n’ha de tenir constància aquest Consell Nacional.

En primer lloc, el cas Pegasus. I es van donar explicacions per part del Govern d’Espanya on tocava, a la Comissió de Secrets Reservats, i es van prendre mesures, les que tocaven, amb un relleu al front del Centre Nacional d’Intel·ligència.

Hi ha hagut també tot l’acord en referència al català a l’escola. Vam arribar a una acord quatre formacions polítiques al 24 de març. Vam tenir paciència perquè una d’aquestes formacions polítiques, a les cinc hores, va renunciar o es va desdir de l’acord que havia signat i sí, avui el castellà és una llengua d’aprenentatge a l’ensenyament no universitari a Catalunya. Ho diu el Consell de Garanties Estatutàries: us curricular i educatiu, és a dir, castellà, llengua d’aprenentatge. En perfecte sintonia, en compliment escrupolós, companyes i companys, del que va aprovar el nostre partit en la resolució que va coordinar l’Eva Granados en el Congrés Extraordinari que vam celebrar al desembre de 2018. El castellà avui és llengua d’ús, llengua d’aprenentatge a l’ensenyament a Catalunya.

I, per cert, un misteri que voldríem que es resolgués. Per què, senyora Geis, consellera d’Universitats, perquè senyor Aragonès, en el seu Govern, hi ha gent que s’escandalitza quan es parla de percentatges a l’ensenyament no universitari i que els promou a l’ensenyament universitari? Se’ns escapa la diferència de matís. Per què en un lloc no hi pot haver percentatge i a l’ensenyament universitari volem un percentatge del 80%? Si ens ho poguessin explicar ens trauríem de dubtes, i hem estat reflexionant, i hem estat estudiant, i no hem sabut veure la diferència. Esther, no dediquis més nits, és un misteri indesxifrable. Més aviat sona a una contradicció més en un Govern que està dividit, partit i que en res acaba de posar-se d’acord.

S’ha volgut parlar també d’inversions. I és veritat, nosaltres treballarem per a que el percentatge d’execució dels pressupostos del Govern d’Espanya sigui superior al que està sent. Hi estem treballant. Ara, jo aquí vull dir algunes coses.

En números absoluts, inverteix molt més el Govern d’Espanya a Catalunya que el Govern de la Generalitat. En números absoluts inverteix molt més el Govern d’Espanya a Catalunya que el Govern de la Generalitat. Vull posar també de manifest l’actitud del Govern d’Espanya. El Govern d’Espanya no té una actitud sectària: ha incorporat persones que pensen diferent de nosaltres per ocupar-se d’aquest tema. L’antecessor de la nostra estimada Raquel, el José Luis Ábalos, va fitxar al Pere Macies, que no és socialista, per dirigir i supervisar el pla de rodalies a Catalunya. I mirin lo que diu el senyor Pere Macies. Diu que les coses estan funcionant, i no ho diu per compromís ni militància socialista. I la ministra, la Raquel, ha incorporat com a tercera persona del ministeri – no com a desena, com a tercera persona del ministeri – la persona que estava a la Conselleria, el Xavi Flores.

Pot haver una actitud més honesta i oberta?

Algú pot posar en dubte que aquests nomenaments volen solucionar problemes?

I l’actitud que veiem al Govern de la Generalitat quina és? Donar plantón. No a una ministra, no a una alcaldessa de Sabadell, no a un alcalde de Terrassa – que ja és greu! –, a ciutadans del Vallès Occidental que han acordat desbloquejar un tram d’una obra que porta quaranta anys de retràs. I quaranta anys perquè no ens posem d’acord a Catalunya en com desbloquejar-la. I quan la desbloquegen, per sectarisme polític, el senyor Aragonès ordena que ningú hi vagi, i Junts per Catalunya callen. Aquesta és l’actitud per solucionar problemes? Quina Catalunya volem?

I obrim portades de diaris dient que, després de deu anys d’estar aturada, es posa en marxa la tuneladora per la línia 9 del metro. Però quan recuperem la Sagrera, tot són crítiques.

Quina és aquesta doble vara de medir? Això ajuda a Catalunya? Quina Catalunya volem? Volem una Catalunya de lamentacions o una Catalunya de solucions?

Volem una Catalunya de paràlisis o una Catalunya d’acció que resolgui problemes?

Volem una Catalunya complaent – no ens equivoquem mai, tot ho fem bé, no passa res perquè estigui deu anys parada la línia 9 del metro, és una cosa que havia de passar – o volem una Catalunya una mica més auto-exigent? Una mica més auto-exigent, que reconegui errors també.

Volem una Catalunya que s’auto-enganyi, aquí va tot bé, o volem una Catalunya amb més trem, amb més ganes, amb més ambició?

Volem una Catalunya tancada en sí mateixa o volem una Catalunya que s’obri? Mirin com es fan les coses en altres llocs. Hi ha d’haver una actitud justa i equitativa i una mirada neta sobre aquest tema. Hi han problemes i els socialistes contribuirem a resoldre’ls. I ens sentim orgullosos de la feina que fas, Raquel, al capdavant del ministeri de Transports. Perquè no és culpa ni del Govern d’Espanya, ni del ministeri de Transports ni del ministeri de Cultura i Esports que faci dues setmanes que a l’Albi, a Cervià, a Juncosa, a Sarroca i a 25 municipis mes no hi hagi aigua. Això no és culpa del Govern d’Espanya, això és culpa de la Generalitat de Catalunya. Dues setmanes, trenta municipis sense aigua corrent! I són municipis de Catalunya, de les Garrigues. I sí, clar que farem una acció parlamentaria, Alicia i Óscar Ordeig, contundent en aquest tema. I sí que anirem a visitar aquests municipis. I sí que la Rosa Maria Ibarra també es posarà en contacte amb els seus alcaldes i alcaldesses. Això també és Catalunya.

I on són? Hem parlat, hem tingut també en aquests tres mesos i mig vagues en l’àmbit educatiu. I jo no puc deixar de dir en aquest Consell Nacional que un partit que es diu d’esquerres no voti la reforma laboral, no es reuneixi amb els sindicats educatius, negui la interlocució amb els sindicats educatius i, no sé quant d’esquerres té això, però és una cosa que ens sobta. Nosaltres hem tingut i seguirem tenint una actitud de contribuir a resoldre els problemes en l’àmbit educatiu que ha patit molt també durant la pandèmia i que mereix al menys una actitud d’interlocució serena per part del Govern.

I seguim pensant, Jaume, que Catalunya mereix uns Jocs Olímpics d’Hivern. Que el Pirineu mereix uns Jocs Olímpics d’Hivern. I sabem de la molt bona feina del nostre company i president, Miquel Iceta, en aquesta matèria. Ara bé, dona la sensació també que els Jocs ens han de venir simplement perquè els demanem i no és així. Competim amb tres candidatures molt potents – Sapporo, Vancouver, Salt Lake City – que les tenen ja presentades i avaluades tècnicament. Que tothom s’espavila en aquest món, que tothom es mou. I per competir adequadament amb aquestes tres candidatures, hem de fer una candidatura molt potent i la candidatura més podem que podem fer, seguim pensant els socialistes catalans, és una candidatura conjunta amb Aragó. Per això, fins l’últim moment, treballarem per a que això es produeixi i, per cert, un cop més, hem de fer un reconeixement, em sembla a mi, a la feina que està fent el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, que s’està deixant la pell per tira aquesta candidatura endavant.

S’ha produït també l’aniversari del Govern Aragonès, i jo del Govern Aragonès vull dir, o d’aquest aniversari, millor dit, vull dir-ne cinc coses:

És un govern que no va. No cal que ens estenguem massa.

És un govern que no anirà. No cal que ens estenguem massa. Estan tan barallats que és impossible recomposar això.

La figura del president, per dir-ho amb tot el respecte, té molt reconegut de millora.

El nivell de competència del Govern de la Generalitat està per sota, molt per sota, president Montilla, del que tenia el teu Govern i, fins i tot, molt per sota, per posar una comparació que els hi sigui més familiar en amb ells, del que tenia el president Pujol. Molt per sota. Però molt és molt. Molt per sota.

I crec que també s’ha configurat una alternativa. La gent sap que hi ha un altre manera de fer les coses i aquesta alternativa, l’eix d’aquesta alternativa, és la nostra formació política. Per això hem seguit treballant molt des del Govern Alternatiu de Catalunya. Hem fet 25 reunions. Hem pres 51 acords, 8 iniciatives legislatives incloses. Hem fet més de 1.700 reunions. 261 municipis han estat visitats pels membres d’aquest Govern alternatiu – jo personalment n’he pogut anar a 120 localitats – i hem fet 6 jornades amb la Fundació Campalans jo crec que rellevants: una sobre Llengua que, per cert, va ser el germen d’aquest acord; una sobre la sequera, al març; un altre sobre Jocs Olímpics d’Hivern; un altre sobre Industria; una cinquena sobre desigualtats i en tenim prevista una sobre seguretat i convivència i un altre sobre finançament amb un segon document que presentarem elaborat aquest cop per Toni Zabalza.

Per tant, una feina de treball per configurar aquesta alternativa en la línia de fer bona política. La bona política és la política dels acords, no de la confrontació; del respecte, no de la crispació; és la política de l’autoexigència, no de la victimització; i és la política de les identitats compartides, no de les identitats excloents. La bona política que es fa a molts ajuntaments.

I voldria acabar amb una referència al partit. Aquest instrument magnífic que és el nostre partit. I voldria dir cinc coses respecte això.

Primer lloc, i avui n’és una prova, el nostre partit està aquests darrers mesos treballant per recuperar tota l’activitat presencial. Nosaltres som una formació política molt acostumada a l’activitat presencial. A veure’ns, a reunir-nos, a estar en assemblea, a discutir, a dialogar, a parlar, a anar a veure a la gent, i per això és molt importat que posem esforços en fer-ho. I jo crec que el punt emblemàtic que ens hauríem de fixar en l’horitzó per recuperar aquesta activitat presencial ha de ser la Festa de la Rosa, que farem el 25 de setembre a la Pineda de Gavà. El partit necessita aquesta activitat presencial, també de cara a les properes fites que tenim.

En segon lloc, companyes i companys, hi ha un increment de militants, alguns d’ells persones molt significatives. I això és molt important, i jo voldria que hi poséssim, des de totes les parts de la nostra organització, molt l’accent. Hi ha gent que s’afilia al nostre partit. Hi ha gent que dona un pas endavant per comprometre’s amb el nostre partit. S’està treballant des de l’àrea d’organització per reforçar comunicativament, amb una campanya de nous militats probablement després de l’estiu, per reforçar això. Però és molt important i prestem-li atenció, i fem la feina adequada d’acolliment d’aquestes persones, d’ensenyar-lis com és la nostra organització, i també d’obrir-nos perquè ells ens puguin ajudar a millorar la nostra feina de treballar.

Tercer lloc, tenim a l’horitzó les eleccions municipals i s’està desplegant una feina magnífica en el partit de preparació, a més amb una actitud molt positiva. Ahir mateix vaig anar a la tarda a Terrassa i Sabadell, en dos actes magnífics amb la Eva Candela i la Marta Farrés. Jo vull dir les següents coses respecte les eleccions municipals.

Preparem-les amb serenor, amb serenitat, que hem fet bona feina i no tenim cap angoixa ni cap pressa. Amb serenitat. Amb molta serenitat.

En segon lloc, on estem governant seguim governant, que s’està fent bé, i on no estem governant la nostra obsessió ha de ser construir alternativa. Amb calma. Construir alternativa.

En tercer lloc, lo més important que hem de fer ara és preparar els projectes. Els següents quatre anys on governem o on aspirem a governar. I aquí hi ha set verbs per preparar els projectes que jo crec que són importants.

Primer anar. Anar als llocs. Trepitjar. Anar als llocs. Anar a veure els barris, anar a veure els veïns, anar als llocs. El que feu els alcaldes i alcaldesses.

En segon lloc, mirar. Mirar activament, no veure. Perquè n’hi han molts que van a llocs i no veuen res perquè no miren. Nosaltres quan anem als llocs veiem pobresa, veiem problemes. Mirar. Mirar atentament. Veiem aspectes de millora. Això de mirar, no sé si ens acompanya avui, hi ha un llibre molt curt i molt bonic de Joan Ferran, Flores de Arcén, és un exemple del que dic. Són passejos per Barcelona – en Jaume ho coneix bé – i són mirades. Ell mira, ell busca i veu coses. I proposa coses. I està aquí en Joan. Un llibre que em va inspirar aquesta reflexió que faig ara. Anar als llocs i mirar, perquè si mires descobreixes coses.

En tercer lloc escoltar. Escoltar als veïns.

En quart lloc, aprendre d’ells. A vegades veig, no en el nostre partit, a altres partits, actituds molt arrogants. Escolti a la gent. Cada dia s’aprenen coses.

En cinquè lloc proposar solucions concretes a problemes concrets. Per exemple, problemes d’ocupacions il·legals, que s’hi està treballant també molt intensament en el partit. Solucions concretes a problemes concrets.

En sisè lloc, compartir-ho en el sí del partit. Quantes vegades solucions que s’han produït en un municipi resulta que en un altre municipi també han funcionat? Tenim una gran base de coneixement compartit en el partit.

I en setè lloc, m’ho feia notar la Lluïsa Moret, construir conjuntament. No voler imposar, voler fer-ho conjuntament amb els veïns. Vaig visitar fa poc algun municipi del Bages i era una urbanització, procés de reurbanització d’una urbanització de la Vall del Montseny, i la Montserrat Badia allà feia una feina de construir-ho conjuntament amb els veïns. Construir conjuntament amb els veïns.

Bé, serenor, serenitat, governar i construir alternativa, preparar el projecte, preparar els equips, els candidats i els equips. És molt important un candidat, però és molt important l’equip que hi ha al darrera. En aquest sentit també voldria deixar constància de quatre relleus que hi ha hagut en aquests darrers mesos a quatre alcaldies rellevants del PSC que posen de manifest això: que hi havia lideratges molts forts però hi havia sobretot equips molt robustos.

A Granollers, Josep Mayoral, un degà dels nostres alcaldes, doncs ha donat pas a l’Alba Barnusell. I ho ha fet d’una forma exemplar, com ho ha fet també en Josep Monràs a Mollet, donant pas a Mireia Dionisio. O a Castellet i la Gornal, el Miguel Delgado, també un degà dels alcaldes, amb el nou alcalde, el Xavi. I a l’Escala, municipi on tenim uns resultats magnífics també des d’un punt de vista electoral, doncs el Víctor Puga també ha donat pas al Josep Bofill. Quatre relleus de quatre lideratges molt potents però que demostren que darrera hi han equips també molt potents que poden assumir el relleu i no se’n ressenteix la tasca de Govern.

I en cinquè lloc fer bona política, la que he comentat abans. I sobretot aquí no caure en provocacions. Què bé que ho has fet, Núria, a l’Hospitalet! No caure en provocacions. Els que no tenen res a dir a la ciutadania, els que no tenen res a oferir a la ciutadania, només poden provocar. I nosaltres juguem futbol net i guanyem el partit, a Hospitalet en particular, i no vull ofendre a ningú, per golejada. I ells lo únic que poden fer és anar trencant-se l’espinilla. No caure en provacions.

L’altre cosa que també vull reclamar o demanar-vos pel nostre partit és ambició. Fa quatre anys o fa vuit anys el nostre objectiu era mantenir-nos, aguantar, resistir. Ara no. Ara el que jo percebo que ens demana la militància quan vaig als llocs és guanyar. Vaig anar a Terrassa ahir, la Eva Candela se sentia alcaldessa ja. Se sentia alcaldessa. Lo únic que els hi vaig dir, ells a Terrassa volen tenir la primera alcaldessa de la ciutat i vaig dir “Sabadell ja van per endavant, així que espavileu, ja tenen a la Marta Ferrés”, però se sentia alcaldessa, l’Eva. Veig una actitud de guanyar.

S’ha de jugar el partit, però veig una actitud d’ànim, i ho veia amb tu, Eva, i ho veia en el conjunt de l’organització. Ambició. Per això vegades he hagut de prendre algunes decisions dràstiques que no entenen la nostra tradició de partit inclusiu, de suma, però a vegades hi ha llocs on s’han de resoldre les coses per poder obrir camins nous. El Secretari d’Organització ens explicarà llavors algunes decisions que hem hagut de prendre a l’executiva i que n’informem i en demanem la ratificació en aquest Consell Nacional, perquè no podem permetre tampoc que cap restricció de tipus orgànic ens impedeixi oferir a la ciutadania projectes guanyadors a tot arreu de Catalunya. Per tant, actitud d’ambició amb tot el respecte del món.

I d’eixamplament del partit. El partit jo crec que està en una fase de creixement bona. Acompanyem-ho també amb una actitud d’eixamplar, de créixer, d’acollir nous militants sense, naturalment, desfigurar ni molt menys el nostre projecte polític però també deixant-lo enriquir per aportacions externes noves.

Gràcies companyes i companys, acabo aquí ja, per la feina que s’ha fet en aquests darrers tres mesos i mig. Tindrem un altre Consell Nacional, em sembla, el dia 16 de juliol i ja aprovarem un altre paquet de candidats i candidates municipals i ens veiem doncs el proper 16 de juliol.

Gràcies.