Molt bon dia,

Moltes gràcies a tothom per ser aquí. En primer lloc, a l’alcalde de la ciutat que ens fa d’amfitriona avui, l’alcalde Viñuales. També a la resta d’alcaldes que sou aquí, l’alcaldessa de Reus, el subdelegat del Govern, la Lluïsa, alcaldessa també i vicesecretària d’organització i acció electoral del partit; i a totes i tots vosaltres  – el Carles Martí també – que ens acompanyeu avui, regidors i persones que ens acompanyeu i que sou avui en aquesta jornada que fem a Tarragona.

Vull agrair també d’una forma molt especial la participació dels ponents que han omplert de contingut aquesta primera jornada, en primer lloc al Javier Cervera i, en segon lloc, la Mar Reguant, el Lluís Lacruz  i el Xavier Sabaté que ha moderat aquesta taula rodona que ha finalitzat justament ara.

El d’avui, per nosaltres, és una acte rellevant que posa fi o es fa al final d’una setmana que ha estat intensa, com moltes de les que tenim darrerament. Hem vist canvis de Govern a Catalunya.

Hem vist anuncis – a mi no m’agrada massa ni crec que sigui un bon mètode mirar de reüll el que fan els altres, però tampoc vivim en un món en el que ens puguem despistar massa – alguns anuncis que hem vist aquesta setmana posen de manifest la urgència de prendre decisions a Catalunya, i el cost de no prendre decisions a Catalunya. Parlo d’infraestructures aeroportuàries.

I el resum que jo faig d’aquesta setmana es que veiem un Govern que actua pensant en un partit i avui, aquí, a Tarragona, veiem un partit que està pensant en Governar. Un Govern que actua i fa canvis pensant en un partit i un partit, el PSC, que actua, que treballa, pensant en governar el país.

Avui iniciem un camí – si voleu dir-li precongressual – que porta al XV Congrés del PSC que celebrarem el 15, 16 i 17 de març a Barcelona. Però iniciem un camí que té com estació final el Govern. Un camí que ens ajuda per preparar-nos per acabar governant la Catalunya. L’estació nostra final és aquesta.

Farem el Congrés, que és una reunió del conjunt ampliat de la nostra organització, obert al conjunt de Catalunya per fer balanç, per fixar prioritats i per també traçar el camí per assolir aquestes prioritats però, insisteixo, l’objectiu final del que comença avui a Tarragona és governar Catalunya.

És un camí de reflexió. En un món de molta immediatesa, de molta activitat, a vegades de massa activisme fins i tot, un camí de reflexió, de pensar, de parar, d’aturar-nos, de fixar-nos un horitzó que no sigui la setmana que ve, que no sigui el mes que ve, sinó que tingui una mirada més llunyana, de reflexionar.

És un camí de deliberació també. El que hem fet avui aquí i seguirem fent és contrastar punts de vista. Nosaltres no som de veritats absolutes. Som de la cultura de la deliberació, del contrast, d’opinions diferents, de punts de vista diferents, a vegades contraposats, per acabar trobant una síntesi que ens faci avançar.

És un camí d’obertura. No és un camí de tancament auto referencial a la nostra organització – que també debat internament – sinó que és un camí que s’obre a persones que no formen part de la nostra organització però que tenen molt a aportar perquè són experts, perquè hi ha treballat, perquè trasllada la sensibilitat d’un determinat col·lectiu de la societat catalana i els que volem escoltar i volem també explicar-nos què pensem nosaltres. És un camí, per tant, d’obertura.

Un camí també de preparació per governar Catalunya. Portem temps preparant-nos. Des del primer dia d’aquesta legislatura hem fet un camí de preparació per Governar, per tenir l’alternativa a un Govern que no funciona per governar Catalunya. Per això hem posar en funcionament el Govern Alternatiu de Catalunya, amb el que hem fet més de 90 propostes. I volem estar ben preparats per governar Catalunya. Per això aprofitem per a que aquest sigui un camí per millorar aquesta preparació, amb humilitat – creiem en les nostres capacitats, però amb humilitat per seguir-nos preparant per governar Catalunya.

I és un camí que el volem fer per tot el conjunt del territori, per tot Catalunya. Comença avui a Tarragona però tindrà set estacions.

La primera aquí, a Tarragona, parlant d’energia.

La segona, el cap de setmana vinent, a Girona, parlant de justícia social.

A Lleida, per parlar d’aigua, un tema actual que malauradament seguirà estant d’actualitat durant les properes setmanes i mesos.

A Tortosa per parlar d’equilibri territorial, perquè Catalunya és tot Catalunya i hem de parlar pensant en el conjunt sencer del país. Volem parlar d’equilibri territorial, d’aquesta Catalunya a vegades no prou tinguda en compte. Volem fer això a Tortosa.

Volem parlar de la Catalunya industrial, ho farem a Sabadell.

Del paper dels ajuntaments, de la idea de que Catalunya no es pot governar sense els ajuntaments. Això ho farem a Manresa. 

I acabarem a Barcelona, on celebrarem el Congrés.

I ho coordina això el conjunt del partit, amb la vicesecretaria d’organització i acció política i molt en particular els debats congressuals el Carles Martí que ens acompanya avui.

I això comença a Tarragona parlant d’energia. He tingut l’ocasió de començar el dia fent un esmorzar de treball amb l’alcalde. Hem pogut treballar bastant tot i que, alcalde, et venia a saludar tothom, cosa que vol dir que hi estàs, i hem parlat de la poda dels arbres i hem parlat dels aparcaments de la part alta de la ciutat… lo típic. Quan passeges amb els alcaldes veus quina és la política real, el que preocupa a la gent: condicions de vida, la millora de la ciutat, la millora de l’aparcament, de la mobilitat…

Llavors hem visitat i m’ha semblat molt interessant el Port de Tarragona. Infraestructura clau per a Tarragona i el conjunt del país. I amb les explicacions que ens ha donat el president del Port, el Saúl Garreta, i el trajecte que hem fet per les instal·lacions portuàries, m’ha cridat l’atenció una imatge; mirant des del mar la costa m’ha cridat l’atenció una imatge. Una imatge que m’ha semblat que era un bon resum del que és i ha de seguir sent el nostre país i del que parlem avui aquí.

Era una imatge on es veia la infraestructura portuària i es veien vaixells carregar i descarregar. Industria de port. Al fons es veia el polígon petroquímic. Industria i port, activitat que genera prosperitat, que permet generar prosperitat. Era una imatge de turisme, al fons es veia tot l’esquelet de Port Aventura, atracció també d’activitat. I es veia també la ciutat de Vila-seca, residència. Una combinació de tres usos: indústria, turisme i sector residencial. Una combinació pacífica d’aquests tres usos.

I el fil conductor per a que hi hagi industria, per a que hi hagi economia de serveis, per a que hi hagi residència, és l’energia. De fet, en molts dels projectes que ens han plantejat hi havia una orientació clara de cap a on havia d’anar orientada la infraestructura portuària i ben lligada  amés amb la ciutat. Molts requerien garantia de subministrament, garantia d’energia.

I és exactament del que hem parlat avui, de l’energia. Aquest és un tema clau, és un tema rellevant, perquè sense energia no hi haurà indústria, no hi haurà benestar, no hi haurà economia de serveis, no hi haurà res. Un tema rellevant.

I  aquest tema, segona idea, és un tema de canvi, un canvi de fons. Perquè? Doncs perquè hem de dir prou a les energies fòssils, perquè hem de descarbonitzar el planeta perquè sinó el posem al límit de les seves capacitats. I això és una qüestió decidida que no només hem d’acceptar resignadament sinó que hem d’impulsar convençudament, perquè és un canvi per preservar el nostre entorn. Per tant, estem en un moment de canvi.

I com sempre, en moments de canvi, a alguns els hi fa mandra. Però generen oportunitats. Moltes oportunitats. I oportunitats que, des del meu punt de vista, a Catalunya no estem aprofitant prou bé. Sí a la resta d’Espanya, però aquí no estem aprofitant prou bé. No estem en una bona posició i és el primer que ens hem de dir. En aquest moment, el mix energètic català és d’un 15% en producció d’electricitat renovable. El mateix percentatge que teníem fa 10 anys.

10 anys perduts també en això, també en preparació per la sequera, també en millora d’infraestructures, també en educació com hem vist. 10 anys perduts. I a la resta d’Espanya estan pràcticament al 50%, 4 vegades més. Per tant, aprofitar oportunitats, no dormir-se.

I veníem de ser capdavanters i jo el que dic és que Catalunya ho pot fer perquè Catalunya ho sap fer. També en matèria d’energètica Catalunya ho pot fer i ho està fent.

Què cal per a que ens en sortim?

Primer una explicació clara a la ciutadania del repte que tenim i de que cal abordar-lo.

En segon lloc, una dinàmica de col·laboració, primer, entre administracions – Govern de Catalunya, Govern d’Espanya, Comissió Europea i Ajuntaments, un cop més peça clau per poder ajudar a que això tiri endavant – i també amb empreses i els sectors privats, que són els que són els que han de col·laborar també a ajudar-nos en aquest repte.

I sobretot el que cal és decidir, prendre decisions. Governar, prendre decisions, o agafar el camí – que em sembla que ha agafat en aquesta matèria també el Govern Aragonès – de no molestar. Vostès estan per governar i prendre decisions en aquesta matèria o estan per no molestar? Governar és prendre decisions, explicar-les, fixar-se un horitzó; hi ha uns objectius col·lectivament acordats a nivell d’Europa, hi ha uns reptes molts clars per al 2030 i el 2050. I en 10 anys hem avançat 0 en aquests reptes. Vostès estan per governar o per no molestar?

L’alcaldessa de Reus pren decisions que no agraden unànimement a la ciutat però que són bones pel bé comú i per l’interès general. L’alcalde de Tarragona pren decisions. L’alcaldessa de Sant Boi pren decisions. Els diputats que ens acompanyen prenen decisions. Això és governar. Si vostè el que vol és no molestar doncs no s’hi posi. Per tant, prendre decisions. Catalunya ha de prendre decisions, ha de tenir un govern que decideixi.

I finalment executar. Un cop les coses s’han decidit, fer que passin. I és el que hem de fer també en matèria d’energia.

Jo agraeixo la jornada d’avui, les aportacions que en surten d’aquí més les que hem fet i hem anat treballant al conjunt d’aquests tres anys des de l’àmbit del Govern Alternatiu de Catalunya en matèria especialment energètica més tota la feina que s’ha anat fent per part de companys i companyes del partit organitzats sectorialment, més tot el debat congressual que hi haurà i les esmenes que aquestes setmanes es discutiran, doncs tot això, molt particularment el que s’ha discutit avui aquí, sortirà una proposta de resolució que sotmetrem a votació al Congrés.  És un compromís del conjunt de la nostra organització política amb el conjunt de la societat catalana per governar el país.

Acabo dient que Catalunya té dinamisme; que Catalunya té empenta; que Catalunya té una indústria – ho hem vist aquest mateix matí – amb projectes d’ampliació, de modernització, de generació de prosperitat; té un àmbit acadèmic, un àmbit de recerca potent, reconegut i potent; té un àmbit de la cultura dinàmic; té un àmbit esportiu dinàmic; té una societat civil amb ganes de fer coses; només necessita un Govern que governi. Que tingui un full de ruta clar i que governi i no tingui por a prendre decisions. Un Govern que ha de comptar amb el conjunt del país i molt especialment amb Tarragona. El territori de Tarragona té un paper clau per vertebrar Catalunya i ha engegat una dinàmica intel·ligent i no fàcil a vegades, que és la dinàmica de reconèixer una veritat, que és la realitat metropolitana del conjunt d’aquest territori, i que requereix d’esforços de generositat per part dels alcaldes que ho esteu abanderant, que sou l’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus. És un camí intel·ligent i és un camí del que en prenem bona nota també el conjunt de Catalunya.