El conflicte entre Israel i Palestina, que havia desaparegut dels mitjans de comunicació, ha tornat a encapçalar els titulars per la guerra a la Franja de Gaza. Sembla que no hi ha cap possibilitat per a la pau. Aquest assaig de Shlomo Ben Ami ens endinsa en la proposta de la “solució dels dos Estats”, que durant dècades va mantenir l’esperança de trobar una solució pacífica a la coexistència de palestins i israelians. Una crònica sense concessions d’un fracàs històric i tràgic que ara torna a l’actualitat pel dolor i la barbàrie d’un conflicte enquistat.
“No hay panegírico sionista capaz de desdibujar de manera convincente la responsabilidad del regresso de los judíos a su patria ancestral con respecto a la tragedia palestina de la desposesión y el exilio. Sin embargo, el persistente enfrentamiento entre Sión y Palestina no es una historia de justicia absoluta. Los relatos partidistas no pueden sino pervertir la compleja verdad de una historia que comenzó cuando un pueblo diezmado (…) se enfrentó a una comunidad árabe indígena fragmentada. Más tarde, evolucióno hacia una tragedia de ritmos históricos dicrepantes en la que las propuestas de paz destinades a dividir el territorio se rechazaban para después ser echadas de menos cuando la historia ya las había relegado al olvido. Las percepcions mal entendidas del otro, el fanatismo teológico del todo o nada y la falta de un liderazgo audaz e ilustrado se combinaron para convertir el conflicto en una cruel lección sobre la amoralidad inherente a la historia.”
Coneixedor en profunditat d’aquesta història d’amoralitat, incomprensió i incompetència, i protagonista de la proposta dels dos Estats com a solució a aquest conflicte nascut de la foguera de la Segona Guerra Mundial, Shlomo Ben Ami relata amb respecte i comprensió, però sense concessions per cap de les parts, la història del conflicte entre Palestina i Israel des de la preparació de la cimera de Camp David entre el president dels Estats Units Bill Clinton, el líder de l’OAP Yasir Arafat i el primer ministre israelià Ehud Barak, fins al moment de la redacció de l’assaig l’any 2022. Es tracta d’una crònica complexa, a vegades embolicada, on les possibilitats reals d’una solució al conflicte es veuen entrebancades per expectatives il·lusòries, metes ideològiques inabastables i tripijocs polítics de curta volada.
No es tracta d’un relat de bons i dolents. Si l’anàlisi de la miopia política del lideratge palestí presenta una imatge desmitificadora de Yasir Arafat, que apareix com un personatge contradictori i molt condicionat per unes expectatives ideològiques centrades en la recuperació de Jerusalem, que va deixar de banda els avenços en altres aspectes del conflicte, com el retorn dels refugiats i l’establiment d’un estat palestí a Cisjordània i Gaza; tampoc estalvia crítiques als posicionaments israelians, tan condicionats o més que els palestins per les expectatives teològico-sionistes de crear un gran Israel o la feblesa del lideratge d’Ehud Barak, que es va deixar condicionar per la radicalització de la dreta israeliana, personificada en Benjamin Netanyahu.
El llibre és un relat detallat del procés que va portar al plantejament de la proposta dels dos Estats com a solució del conflicte i com es va anar diluint malgrat l’esforç d’intentar acomodar les visions i els objectius de les dues parts i l’esforç que li van dedicar els presidents dels EUA que van forçar a negociar a israelians i palestins, però no van tenir prou empenta política per imposar alguns dels plans que concretaven l’opció dels dos Estats, paralitzats, sobretot, per la qüestió de Jerusalem i la inoperància de la Unió Europea i la manca d’implicació de Rússia, interessada a mantenir el focus de tensió a l’Orient Mitjà. Tampoc els estats àrabs han tingut una actitud activa en favor de la pau: alguns interessats en difondre la seva versió de l’integrisme islàmic entre els grups palestins afins, i els altres, més secularitzats, disposats a reforçar els seus vincles comercials, econòmics i tecnològics amb Israel. Aquesta situació ha provocat un desinterès palpable pel trobar una solució a la situació de la població palestina.
El fracàs de la solució dels dos Estats ha portat a la situació actual d’una Autoritat Palestina que pràcticament no té cap control sobre el seu territori, una franja de Gaza que agonitza entre el govern islamista de Hamas i les represàlies periòdiques d’Israel, i un govern i una societat israelians cada cop més radicalitzats i menys interessats en un procés de pau, i que imposen i accepten un règim d’apartheid envers la població palestina. Un moviment impulsat pel pes polític cada cop més important dels colons jueus a Cisjordània.
Ben Ami és pessimista sobre les possibilitats de tornar a la taula de negociació mentre perduri la generació actual de polítics a les dues bandes del conflicte, i aquest torni a aparèixer a l’agenda internacional amb una implicació més profunda dels grans actors internacionals, perquè la gestió del conflicte no pot ser una qüestió únicament dels EUA, que, per influència d’una part de la dreta religiosa, ha adoptat una postura cada cop més prosionista i és menys creïble com a mediador per part de la part palestina. Per tornar a encetar un procés de pau cal que els països àrabs redefineixen la seva posició respecte als palestins i el tipus de relació que tenen i volen tenir amb Israel, al mateix temps que la Unió Europea ha de començar a exercir el seu paper com a actor internacional, unificant la veu dels països membres. A més, s’ha de tenir present que la presència de Rússia a la regió, amb una implicació molt important a Síria, no té la capacitat ni la vocació d’exercir un paper de pacificador.
“Tenemos, pues, la gran responsabilidad de persistir en la concepción de soluciones audaces y generosas. La historia demuestra que los acuerdos interinos, como el limbo político en el que se encuentran los palestinos, no pueden durar. (…) Tampoco existen precedentes de sociedades democráticas que hayan sometido para siempre a un movimiento nacional.”
Un assaig imprescindible per comprendre com s’ha arribat a la situació actual del conflicte entre Israel i Palestina, que ha tornat sobtadament a l’actualitat amb l’atac d’Hamas contra les poblacions israelianes properes a la franja de Gaza, que ha deixat en evidència les mancances i les errades dels serveis d’informació israelians, que, aparentment, no han detectat ni previst el moment ni les dimensions de l’atac. La resposta per part de l’exèrcit d’Israel deixa en evidència algunes de les consideracions de l’autor en aquest assaig sobre la política d’apartheid (l’afirmació és de Shlomo Ben Ami) practicada per Netanyahu i la impossibilitat de trobar una solució estrictament militar al conflicte. Per a Ben Ami, Netanyahu i la dreta i ultradreta integrista i sionista d’Israel no té cap voluntat de trobar una solució pacífica al conflicte, de la mateixa manera que els grups integristes islàmics de la banda palestina tampoc han volgut mai participar en un procés de pacificació. Per a ambdós costats, l’únic objectiu és una victòria impossible que signifiqui la desaparició dels palestins o la desaparició de l’estat d’Israel. Aquest enfrontament entre visions maximalistes manté com a ostatges la població palestina de Cisjordània i Gaza, i també la població israeliana més secularitzada que no participa de la visió sionista dels colons.
Aquest assaig és la intrahistòria d’un procés de pau mort, que pretén explicar els punts de vista de tots els implicats, sense justificar les posicions de ningú i sense estalviar crítiques ni als israelians ni als palestins ni als mediador nord-americans ni als països àrabs i la comunitat internacional. L’autor ha viscut aquest procés de pau en primera persona, ha conegut als seus protagonistes i des de la perspectiva del temps i l’experiència pot oferir aquesta mirada crítica i lúcida sobre una tragèdia enquistada i que ara mateix sembla que no té solució. Una lectura imprescindible per entendre una mica millor la història del conflicte més llarg des de la Segona Guerra Mundial.
Referències bibliogràfiques
Les referències bibliogràfiques figuren en notes que s’agrupen al final del llibre i no són nombroses. Al no ser un llibre acadèmic ni erudit, les notes són poques (en cap cas arriben a les 40 per capítol) i no són necessàries per seguir l’explicació de l’autor. Resulta d’especial interès la bibliografia extensa, centrada en el conflicte palestino-israelià i amb molts articles periodístics i entrevistes als mitjans audiovisuals.
F.G.L.
Shlomo Ben Ami:nascut a Tànger l’any 1943 en una família d’origen sefardí, és un polític, diplomàtic i historiador israelià, membre del Partit Laborista. Es va formar en història i literatura hebrea a les universitats de Tel-Aviv i Oxford, i va arribar a cap del departament d’Història de la Universitat de Tel-Aviv entre 1982 i 1986. Ha estat membre de la Knesset, el parlament d’Israel, en diversos períodes, i ha ocupat càrrecs públics durant els governs laboristes des de la dècada de 1980, entre els quals destaquen els de segon ambaixador d’Israel a Espanya de 1987 a 1991, i ministre d’Afers Exteriors (2000-2001). Ha participat en el procés de pau entre Palestina i Israel durant els mandats dels primers ministres Isaac Rabin i Ehud Barak. Actualment és membre de la Real Acadèmia de la Història i cofundador i vicepresident del Centre Internacional de Toledo per la Pau (CITPax). Dins de la seva obra acadèmica destaquen les obres sobre la Segona República Espanyola i la dictadura de Primo de Rivera: Los orígenes de la Segunda República española, La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930); i diverses obres sobre el conflicte àrab-iraelià: Cicatrices de guerra, heridas de paz.