Un setembre més, ha començat el nou curs escolar. Al marge de les legítimes reivindicacions per part del sector i el ja evident compromís per part del govern, tots sabem que el primer dia d’escola sempre és molt important, pels que s’inicien i pels que continuen. Després de les llargues vacances d’estiu, la canalla té ganes de retrobar-se, sempre hi ha una mica de nervis, incertesa, nova classe, quin professor i professora tindran…Convé tornar a crear hàbits i rutines d’aprenentatge en que les famílies hi tenen el seu paper i, per tant, seria també bo, com a mínim, escoltar-les.
Enguany, aquest primer dia ha estat molt irregular. Hi ha escoles que per responsabilitat no han fet vaga, mentre altres docents han seguit les consignes. Enmig de tot plegat, les famílies comencen a estar cansades de tanta incertesa. Després de les millores dels acords, del març i del maig, s’esperava començar el curs amb una certa normalitat, potser no del tot completa, però sí avançada en mesura. Certament, els drets a la reivindicació de millores i a la vaga són legítims però cal equilibrar-ho amb el dret a l’educació.
El primer dia d’un curs és una data fonamental per a l’organització del centre escolar i la comunitat educativa, i potser s’hauria d’haver explorat altres vies de pressió. Mentre, l’alumnat i l’escola pública n’estan sent els principals perjudicats i la reflexió s’hauria de fer també en el compromís ètic de la professió docent amb els alumnes i la societat. Hi ha decisions, preses en claustres i a l’esquena de les famílies, que no fan més que sumar malestar. Certament, les colònies i estades són voluntàries i és legítim fer-les o no, però les sortides escolars (a museus, teatres, espais oberts…) formen part del projecte educatiu dels centres, no podem renunciar a una eina essencial en un sistema educatiu inclusiu, on la convivència fora l’aula afavoreix l’equitat i la igualtat d’oportunitats. No comptar amb estudiants universitaris en pràctiques, quan es demana alhora la implicació del departaments i dels pares i les mares, en hores lectives, és una altra decisió sobre la que convindria reflexionar.
Des del Departament d’Educació i Formació Professional s’ha estès la mà al debat i a l’entesa a tota la comunitat educativa i, així mateix, les famílies en volen formar part com a corresponsables de l’educació dels seus fills i filles. Sabem què demana l’escola, ara cal escoltar també que esperem les famílies. Cal temps, implicació, diàleg, voluntat i capacitat d’entesa de totes i tots si volem revertir els resultats educatius. L’educació no vol soroll, sobretot en un moment de reflexió constructiva.