El proper 28 de maig els pobles, viles i ciutats de Catalunya escolliran nous equips i persones per gestionar els seus respectius Ajuntaments. El panorama no té res a veure amb el que hi havia tot just fa 4 anys, per aquestes dates.

El procés i la independència van protagonitzar les últimes eleccions municipals, essent la bandera de les forces independentistes. 4 anys després, la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, la divisió de l’independentisme i la pèssima gestió de la sequera, entre altres qüestions, s’han sumat a l’ocultació, poc a poc, d’un procés del que ara no parlen ni els seus creadors. Ni tan sols, l’invent de l’acord de claredat d’Aragonès i ERC, té la perspectiva de jugar el paper aglutinador entre els partits i les entitats sobiranistes, que va jugar el procés. Una nova proposta divisòria, que divideix fins i tot als i les independentistes.

Queda clar, doncs, que el procés tenia un recorregut polític amb una data d’inici i caducitat. La realitat i els problemes actuals requereixen de política útil que, més enllà de promeses, doni respostes i solucions. I les catalanes i els catalans no poden esperar.

Cal tocar de peus a terra i donar resposta al que preocupa la majoria de les nostres veïnes i veïns. Això, a hores d’ara ja no es pot ni estirar ni amagar.

L’habitatge (que ha estat protagonista aquests dies, amb l’acord per la primera llei d’habitatge de la democràcia o la mobilització de 50.000 habitatges de la SAREB per lloguer social, que ha anunciat el president Sánchez) o la seguretat, la sequera, la neteja, l’educació i la sanitat. Les persones, en definitiva, tornaran a protagonitzar les eleccions municipals.

Ha estat un mandat diferent, complicat. Però l’hem superat i hem après que les persones i les seves necessitats del dia a dia són el més important.

El proper 28 de maig el socialisme surt a guanyar perquè fa 4 anys i 8 i 12… i sempre, els temes que centraran aquesta campanya han estat els nostres temes de sempre.

Endavant socialistes!
Endavant Catalunya!