Actualitat

Nou curs, vell malestar? Per Esther Niubó i Raül Moreno

19 setembre 2022

Nou curs vell malestar?

Article publicat a la versió impresa de l’Envant! Especial “Festa de la Rosa”. Setembre 2022


Per Esther Niubó i Raül Moreno

El passat dia 5 de setembre (i el 7 als instituts) va començar un nou curs escolar marcat pel descontentament de la comunitat educativa després d’un curs que ha aprofundit la desconfiança entre aquesta i la Conselleria i el govern de la Generalitat. En els darrers temps, tot i l’acord a quatre dies de començar el curs entre la Conselleria i els sindicats, s’ha posat de manifest la manca de diàleg i de cerca de complicitat amb els i les docents, direccions, municipis i famílies a l’hora de tirar endavant canvis i reformes. I continua pendent un gran pacte social per l’educació, sense el qual el sistema educatiu no podrà avançar ni millorar.

Però aquesta no és l’única característica del nou curs. Serà el primer curs posterior a la pandèmia on no caldrà (si més no, per ara) aplicar mesures sanitàries. Ara bé, sobretot ha estat notícia per l’avançament del calendari que es va imposar de manera unilateral amb l’oposició del Consell Escolar de Catalunya, que havia defensat una moratòria de la mesura per millorar-ne l’organització, ja que s’ha vinculat a una jornada compactada durant tot el mes de setembre, que suposarà una nova pedra a la sabata per a l’equitat educativa i la qualitat de l’educació pública.

Una altra de les novetats anunciades per al 2022-2023 ha estat la gratuïtat de l’Infantil 2, que es farà gràcies a una nova aportació addicional dels Ajuntaments, després de molts anys d’haver sostingut aquest servei públic a les seves espatlles, i sense cap compromís per part del govern de la Generalitat per avançar cap a la universalització, creant noves places públiques, necessàries per garantir un accés universal

S’ha explicat també que les ràtios es reduiran a 20 infants a Infantil 3, però no expliquen, en canvi, que no serà a tot arreu, i que no les abaixaran a la secundària, on seria molt necessari per millorar la qualitat de l’atenció educativa, ni a l’FP, on continuen a nivells anteriors a la pandèmia, davant la dificultat de generar més oferta pública en nous equipaments de qualitat. I és que en FP no només cal garantir plaça a cicles formatius a l’alumnat provinent de 4t de l’ESO, sinó també als estudiants provinents d’altres trajectòries formatives o professionals (Batxillerat, Escoles d’Adults, PFi, etc.), 20.000 dels quals estan encara pendents d’assignació, per falta d’una correcta planificació del govern de la Generalitat.

Però aquest curs també es recordarà perquè hauria de ser el del desplegament dels nous currículums educatius derivats de la nova llei estatal, la LOMLOE, que afectarà especialment la secundària amb un enfocament més competencial, i per la no renovació dels concerts als centres educatius que segreguen l’alumnat per sexe, gràcies també als canvis introduïts per la nova normativa estatal.

I davant l’increment importantíssim dels preus dels llibres i material de papereria, així com del preu del servei de menjador escolar, la bona notícia és que el govern espanyol ha anunciat un esforç especial en matèria de beques i ajuts a l’estudi. Així, l’alumnat que obtingui una beca per cursar els seus estudis aquest curs, rebrà un ajut complementari de 100 € mensuals, el que implica una injecció de 400 milions d’euros addicionals, que se sumen als 2.134 milions que s’han destinat el 2022 en beques per part del Ministeri. I, és que, en els darrers anys, hi ha hagut un increment pressupostari del 45% de la partida de beques

Una hiperactivitat, la del govern d’Espanya, que contrasta amb la passivitat del govern a Catalunya. Més de 160.000 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu continuen esperant el desplegament, cinc anys després de la seva aprovació, del decret d’escola inclusiva. És més, el curs ha començat amb 2000 professionals menys de suport educatiu que fins ara el Govern d’Espanya havia assegurat mitjançant Fons Covid i que el Govern no ha mantingut per a aquest curs.  La inclusió, més enllà de ser un dret, té un impacte positiu en la qualitat de l’educació i en la inclusió social de les persones amb discapacitat o amb necessitats educatives especials. L’escola ha de ser universal, de veritat, i exigeix celeritat en l’adaptació metodològica dels projectes educatius de centre perquè siguin més integradors, millorar la coordinació dels recursos de suport entre l’escola, CDIAPS, CESMIJ i tots els actors territorials que treballen per a la millora del desenvolupament de l’alumnat, sense oblidar el necessari acompanyament a les famílies.

En definitiva, aquest curs tornarà a caracteritzar-se per la insuficiència de recursos per abordar els molt reptes pendents en un pilar fonamental de l’Estat del benestar com és l’educació: resta pendent avançar en escola inclusiva, apostar per una millora de l’èxit educatiu, reforçar els docents i altres perfils professionals, fer una aposta de debò per l’FP, per la universalització de l’escolarització en la primera infància, o per combatre la segregació escolar.

Però sobretot, aquest curs comença amb una crisi de governança que, tot i l’acord sindical, fins ara ha afectat la motivació del col·lectiu docent i la confiança de la comunitat educativa en el sistema educatiu. És fonamental que aquest nou curs que s’inicia sigui una oportunitat per cercar un pacte educatiu pendent, que vagi més enllà dels sindicats, i que posi per davant la importància de l’educació per la societat, garantia de promoció social i d’igualtat d’oportunitats, i afronti amb prioritat els reptes educatius inajornables.