Compartim la nota quinzenal d’anàlisi política signada per Isabel Darder, mestra i pedagoga terapeuta. 

 

Els resultats de les proves PISA han posat l’educació del nostre país en boca de tothom. Benvingudes doncs les proves PISA que han fet que mirem detingudament què està passant a les nostres escoles, amb l’educació dels nostres infants. Fa molt temps que els docents reclamen que canviïn les condicions dels centres docents, que millorin, que tinguin els recursos necessaris i el Departament d’Educació i la societat no sentia aquests crits desesperats. Esperem que gràcies als mals resultats de les proves PISA siguin escoltats.

PISA, com diu a la seva pàgina web, “és el Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes de la OCDE. L’objectiu del programa es mesurar la capacitat dels alumnes de 15 anys per utilitzar els seus  coneixements i habilitats de lectura, matemàtica i ciències per afrontar els  reptes de la vida real.” Independentment de si ens agrada més o menys aquest tipus d’avaluació per mesurar els nostre sistema educatiu, és evident que és una avaluació que ens ajuda a situar-nos en el món i permet mesurar els nostres resultats acadèmics, fruit de la tasca feta en el sistema educatiu.

I aquests resultats ens diuen que estem en caiguda lliure tant en qualitat i com en equitat del sistema educatiu. A Catalunya creixen les desigualtats,  hi ha una manca d’equitat i augmenta la segregació.

Xavier Martinez-Celorrio, en el seu article “ PISA resiliente, pero menos en Catalunya” de El Periódico del 23 de desembre explica que a “Espanya està disminuint el pes de la desigualtat social en els resultats. La ministra Isabel Celaá va encertar en limitar a 45 dies el tancament d’escoles i en injectar 1.600 milions a les CCAA per reduir ràtios, garantir l’equitat i augmentar amb 33.000 professors més . En canvi, Catalunya s’allunya de la mitjana espanyola i ha baixat 21 punts respecte al 2018. Primer, Catalunya té la major dispersió de resultats de tota España. Té un 30% de l’alumnat en els  dos nivells més baixos i un 20% en els tres nivells més alts, el que és desproporcionat en relació amb el seu nivell de riquesa i desenvolupament. Segon, el 25% de alumnat més pobre aconsegueix els pitjors resultats. Tercer, els alumnes més benestants a Catalunya estan l’equivalent de mig curs per darrera dels  seus iguals de Madrid i Astúries. L’escola privada catalana hauria d’estar preocupada. Quart, l’anomenat alumne immigrant, obté en Catalunya i Euskadi  els resultats més baixos en lectura, a mig curs de distancia de la mitjana espanyola dels seus iguals. Per tot això, Catalunya ja no és la locomotora d’Espanya, ara arrossega la mitjana espanyola. El soroll mediàtic dona una  visió catastrofista de l’educació, però PISA 2022 diu que la  qualitat de la nostra educació és equivalent a la mitjana europea, a la que superem en equitat, en resultats inclusius, en resiliència i en benestar emocional. Però, Catalunya ha de fer un gran  esforç de millora per estar al lloc que li correspon.”

Com diu José Antonio Marina “cal aprendre al mateix ritme que canvia el món, sinó estàs perdut”. La nostre societat canvia cada cop més ràpid i els sistema educatiu s’ha d’adaptar a aquests canvis socials, avaluant-lo constantment per poder ajustar els programes i mesures que s’apliquen. Molts cops els problemes d’avui son les solucions d’ahir. No serveix el “sempre ho hem fet així”.

El govern d’esquerres a Catalunya, del 2003 al 2010, des del Departament d’Educació i sovint en col·laboració amb altres Departaments (Salut, Benestar, Territori i Cultura principalment) va impulsar programes i estratègies per atendre el sistema escolar d’aquells anys, avaluant-ne constantment les seva repercussió. Tenia el lema: volem un sistema educatiu d’excel·lència i equitat.

Es van implantar els Plans Educatius d’Entorn (mitjançant els quals, mesurant les necessitats de cada barri o territori, es dotava els centres dels recursos necessaris per a l’èxit escolar), la sisena hora (per poder disposar de les hores necessaris d’atenció docent dels alumnes a l’escola publica, és a dir per a l’equitat), el calendari escolar (aproximant els dies lectius a un calendari més racional i apropant-nos a Europa), els menjadors escolars com a eina per combatre la injustícia social i impulsar l’horari de matins i tardes), la universalització de la biblioteca escolar (eina fonamental per impulsar la lectura, el treball en valors i la igualtat d’oportunitats), el programa Salut i Escola (per prevenir, alertar i orientar sobre la salut física i mental dels nostres adolescents), les OMEs (Oficina Municipal d’Escolarització, per lluitar contra la segregació escolar), el programa “Aprendre junts per viure junts” (per caminar vers l’escola inclusiva, potenciant els centres d’educació especial com a centres de recursos per a l’escola ordinària), les aules d’acollida, el finançament de les Escoles Bressol Municipals… Amb aquests i molts d’altres projectes, programes i recursos el govern d’esquerres va atendre el sistema escolar d’aquells anys. L’avaluació ens alertava de les dificultats pels centres educatius: en la lectura, la pobresa, la segregació i el racisme,  les plantilles dels centres, les ràtios, en l’encaix família-escola, la formació docent, fins i tot, en l’educació sexual, i tantes d’altres.

Ara, el 2023, tot ha canviat molt. Però també perquè des del 2010 fins ara han passat moltes coses en l’educació a Catalunya. Les plantilles de docents s’han renovat moltíssim. S’han jubilat molts docent que van ser els impulsors dels centres educatius en la transició política del nostres país i que van lluitar per una educació pública de qualitat. Les plantilles han estat molt poc estables, mancades d’oposicions. Sobrecàrrega de programes i burocràcies als centres docents. Una societat hiperconsumista i narcisista. I unes famílies i infants immersos en la invasió de la sobre informació mancada de límits, impulsada en gran mesura per la invasió de les xarxes socials a les nostres vides. Dos exemples: en els nadons, l’aparició del llenguatge i la seva qualitat s’ha endarrerit i empobrit molt. I ha augmentat la miopia en els infants que utilitzen molt les pantalles. En definitiva han crescut la diversitat i les dificultats d’aprenentatge.

Però pel que fa concretament a Catalunya, un dels mals més greus que va patir el nostre sistema educatiu va ser l’arribada de la consellera Rigau al Departament d’Educació. Va eliminar i/o aturar molts dels programes implantats pel govern d’esquerres, va retallar moltes dotacions econòmiques i de plantilles, va empobrir les escoles públiques catalanes de manera traumàtica.

Els Consellers que l’han succeït no han remuntat la situació i han posat pegats que no han ajudat en res.

Els docents i els infants de Catalunya no es mereixen el tracte rebut, l’abandonament per part del Departament d’Educació, ni l’estrès que han de suportar pels canvis socials als que els altres Departaments no han fet front, ni la sobrecàrrega de tràmits i protocols.

També cal tenir en compte que els resultats preliminars d’un estudi que analitza la pèrdua d’aprenentatges provocada per la Covid-19, a partir dels resultats de les Competències Bàsiques a Catalunya, evidencien que hi ha un retrocés estadístic significatiu en llengües i matemàtiques. Una pèrdua d’aprenentatge que es veu magnificada encara més quan es tracta de noies que estudien en escoles públiques dels municipis més poblats (De la Torre 2023 – Loss of learning caused by COVID-19 lockdowns in Catalonia. Working Paper. Ewha Womans University Seoul).

Calen plantilles estables, lideratges, formació inicial i continuada adaptada a  la realitat dels infants i les seves famílies, eines pel foment de la lectura i la matemàtica, edificis adequats, col·laboració interdepartamental per coordinar els especialistes necessaris. I avaluació, molta avaluació.

Cal avaluar el sistema i posar la lupa en aquells centres que s’adapten als canvis socials, observar quins projectes, estratègies… utilitzen i perquè. No cal inventar res cal escoltar a la comunitat educativa i mirar els millors dels seus projectes que ja funcionen.

No cal buscar culpables, millor trobar solucions. No podem perdre més temps.

 

El PSC va fer una extensa exposició de propostes en el Ple monogràfic d’educació al Parlament de Catalunya, el juny del 2023.

Propostes per el desplegament d’un sistema educatiu inclusiu. Per una millora de l’èxit educatiu: millor rendiment, reducció del fracàs i de l’abandonament escolar prematur i millora de l’aprenentatge de llengües estrangeres. Per la universalització i la gratuïtat d’oferta educativa 0-3 anys. Per un sistema de Formació Professional integrat, modern, flexible i accessible. Per uns equipaments educatius dignes i adaptats per afrontar l’emergència climàtica. Per un nou model de governança de l’educació.

En aquest enllaç trobareu la proposta sencera (a partir de la pàgina 70):

https://www.parlament.cat/document/bopc/376906557.pdf