La Llei de Barris va ser una eina impulsada pels governs progressistes dels presidents Maragall i Montilla per resoldre els desequilibris socials i territorials presents als barris de moltes ciutats de Catalunya.

Va ser una eina innovadora, tant des del punt de vista social com des del punt de vista urbanístic, que va suposar la inversió de 1.330 milions d’euros a diferents barris, dels quals gairebé 700 van ser aportats per la Generalitat i la resta va anar a càrrec dels respectius Ajuntaments. I fou també innovadora en allò que fa referència a la seva execució, perquè va buscar la necessària complicitat dels Ajuntaments i la participació dels ciutadans i ciutadanes als qui anava adreçada.

La nostra ciutat, hi va participar ja a la primera convocatòria el 2004, aconseguint inversions per un total de 8,3 milions d’euros que van permetre millorar el centre de Manresa en el marc del Pla integral de revitalització del nucli antic (el conegut com el PIRNA) que duia a terme el Govern socialista en aquells anys. A més de les intervencions en espais públics, es van fer 172 intervencions en edificis d’habitatges.

En definitiva, “va significar l’aposta de la nostra ciutat pel seu centre històric: per recuperar-lo en termes físics però també socials, per convertir-lo en un bon lloc on viure, on treballar, on gaudir, on sentir-se manresà”, com va esmentar l’alcalde socialista, Josep Camprubí, al finalitzar el 2011, el conjunt d’intervencions finançades amb la Llei de Barris, i la resta pel propi ajuntament (el 50%, que suposà un total de 16,6 milions d’euros en tant sols 8 anys).

A dia d’avui, no poder comptar amb aquesta llei pot suposar la condemna a la degradació de molts barris arreu de Catalunya, i aquí els barris manresans no en són una excepció.

El retorn de CiU al govern de la Generalitat l’any 2010 i els posteriors pactes amb ERC van representar l’aturada de la Llei i la renúncia al compromís d’inversió i de suport als barris que pateixen més dificultats. Uns barris, a més, que han estat, durant aquests anys, especialment castigats per l’atur i la precarietat laboral, les retallades en sanitat i educació, els desnonaments, les ocupacions delictives i, darrerament, per la pandèmia de la Covid-19.

No pot ser que tot el pes recaigui sobre els ajuntaments quan la majoria de les qüestions són competència de la Generalitat i és la qui disposa dels recursos: Habitatge, Salut, Ocupació, Educació, Serveis Socials..”

Tots els barris de Manresa tenen necessitats, més o menys semblants i amb diferents graus d’intensitat, i que per tant necessitaríem  el marc que establiria una Llei de Barris, a partir de la qual treballar amb recursos per a la rehabilitació d’edificis, la dinamització del comerç local de barri, i la millora de les infraestructures i els serveis públics a peu de carrer.

Per fer això possible, no és suficient amb les actuacions que s’intenten des de l’actual equip de govern de l’ajuntament amb recursos estrictament municipals, sinó que es requereix un lideratge del Govern de la Generalitat des de la cooperació i la lleialtat entre institucions i amb l’aportació de recursos adients per impulsar de nou aquest model d’èxit.

Després d’anys de crisi econòmica greu, de retallades i de derivar esforços i recursos en altres tasques que no han millorat el dia a dia de la ciutadania, es posa de manifest, més que mai, les necessitats de molts barris que necessiten inversió en l’espai públic.

Ens cal un model que ha d’incorporar els barris, ja que són l’entorn natural de les transformacions bàsiques de proximitat vital de la ciutadania. En aquest sentit, comptem, per una banda, amb els aprenentatges de la Llei de Barris del 2003, que va permetre la transformació urbanística i social en molts d’aquests àmbits i, per l’altra, amb els projectes estratègics que s’ han desplegat a nivell local. Ara, però, ens trobem amb iniciatives locals, puntuals i aïllades, que depenen sobretot de voluntats i recursos municipals i que per tant no obeeixen a una estratègia de país que defineixi variables i models compartits i contrastats.

Des dels Socialistes de Manresa defensem que ara toca, perquè davant l’actual emergència social i econòmica que patim, des de la Unió Europea i des del Govern de l’Estat ja estan oferint recursos: els nous Fons Europeus de Reconstrucció aposten de forma decidida per la rehabilitació energètica dels habitatges, i el Govern de l’Estat amb els nous Pressupostos Generals de l’Estat pel 2021 que suposaran una important inversió local, afegida a la recent adopció de suspensió de les regles fiscals i per tant l’ús de romanents per part dels ajuntaments, posarà a l’abast dels municipis l’ús de més recursos.

Els i les socialistes de Manresa volem recuperar aquesta llei perquè creiem que és una eina potent de transformació dels barris amb més mancances urbanístiques i socials i, de retruc, ho serà pel conjunt de la ciutat amb polítiques públiques que els dignifiquin.