Avui escric amb el cor i a quatre mans. Amb la meua germana. Dedicat a la mama (88 anys) i, pensant en ella, a totes les mames grans que –vivint soles el confinament-  no van poder celebrar el Dia de la Mare amb filles, fills, nets i netes. El COVID-19 s’acarnissa amb iaios i iaies. Deu tenir algun trauma: actua com un psicòpata. El 3 de maig 2020 ens ha trencat el cor a bocins. Hem omplert l’espai de besitos i abraçades online però ens ha quedat una buidor infinita per dins. Res pot substituir l’abraçada i la pell. La mama segueix al dia “la malaltia.” Tanca la tele perquè “només es mor gent i tot són desastres”. Pateix, però no per ella: “mengeu bé; no sortiu de casa.” Amaga el patiment, però la veu la traeix al telèfon. Desitja ansiosament sentir la frase:“mama, ja podem dinar tots junts.”Ens enviem mil besitos: “Sobretot cuideu-vos”, “Cuida’t mama”. Alegria forçada i alerta màxima constant. Sort dels gossos, l’hort, les gallines i la seua salut de ferro. Més de 40 dies sense besitos i el Dia de la Mare més trist de la nostra vida. Però toca continuar. Amb el cap fort aguantant el cor fet a trossos i amb ganes de revenja: Virus, et vencerem! ¡Que lo sepas!