En el seu article L’immigration : un atout pour le dynamisme économique (en català  “La immigració: un actiu per al dinamisme econòmic”), publicat el 6 de febrer a la revista digital francesa La Vie des Idées, Mitia Oberti defensa que el fenomen migratori no impacta negativament ni sobre els salaris ni sobre l’ocupació dels treballadors autòctons.

L’autor, investigador del Centre de Recherche en Economie et Statistique i expert dels processos de contractació i de la integració dels treballadors estrangers, ha dut a terme una sèrie de treballs científics en el context econòmic francès que demostrarien que l’entrada d’immigrants en el mercat de treball no només no té  els efectes negatius atribuïts des l’extrema dreta, sovint amb la complicitat irresponsable de la dreta democràtica, sinó que pot tenir efectes positius sobre el dinamisme econòmic, especialment en sectors productius tensionats per la manca de mà d’obra i en sectors innovadors.

La qüestió de la immigració i del seu impacte social i econòmic és present en el debat públic francès des de fa dècades. La recent desfeta de l’extrema dreta de Le Pen a les eleccions legislatives d’aquest mes de juliol, gràcies a l’agrupament circumstancial de les diferents forces d’esquerra i a la mobilització, en general, de l’electorat al·lèrgic a l’extrema dreta, no hauria d’amagar de forma autocomplaent la necessitat de posar claredat en el debat sobre la immigració i la integració de les persones arribades de l’estranger.

Certament, la discussió se centra habitualment en l’impacte sobre el model de societat, la identitat nacional, la seguretat, però és del tot útil desactivar també els arguments de caràcter econòmic. En aquest sentit, les conclusions a les quals arriba Oberti ens han d’ajudar a fer-ho:

• No és cert que França estigui patint des de l’any 2000 un tsunami migratori fora de control, tal com denuncia l’extrema dreta. Les dades demostren que el flux migratori d’arribada és estable des de fa dècades, i moderat en relació amb els països del seu entorn: la taxa acumulada de creixement 2000-2020 a França és del 36%, a Alemanya i Àustria del 75%, al Regne Unit i Irlanda del 100%, i al conjunt dels països del sud d’Europa és del 181% (vegeu dades ampliades a l’article).
• No és cert que França hagi generat un efecte crida en el marc de les crisis de refugiats dels últims quinze anys, per culpa suposadament d’un sistema de protecció social massa generós amb l’estranger: mentre que Alemanya entre 2014 i 2020 acollia el 53% de les demandes d’asil a la UE per part de sirians que fugien de la guerra, França només n’acollia el 3%.
• No és cert que la immigració impacta negativament sobre les finances públiques: els estudis demostren que, al contrari, perquè la població estrangera està formada majoritàriament per població activa, entre 20 i 60 anys principalment, i per tant el seu nivell de contribució fiscal per totes les vies és superior al nivell de despesa de fons públics.
• No és cert que els fluxos migratoris d’arribada a França perjudiquin el seu mercat de treball i les condicions salarials dels treballadors: diferents estudis publicats al llarg de les dues primeres dècades del segle XXI demostren que no es produeix efecte negatiu sobre els salaris dels treballadors autòctons i que l’únic efecte, limitat al curt termini, és una certa pressió a la baixa o contenció en els salaris dels treballadors d’origen estranger de generacions i onades migratòries anteriors.
• Queda demostrat, per contra, que les funcions que desenvolupen els treballadors estrangers, i les seves especialitzacions posteriors, poden ser complementàries amb les dels treballadors autòctons o arribats en moments anteriors, característica que genera un creixement de la competitivitat de les empreses que comproven aquest fenomen i l’aprofiten estratègicament. Aquest efecte s’amplifica en el cas que els treballadors nouvinguts presenten d’inici una especialització concreta.

En el seu article Asil i migració: una política alternativa positiva, publicat el passat 16 de gener a Social Europe, la presidenta de la Comissió de Valors Bàsics de l’SPD Gesine Schwan i el redactor en cap de Social Europe i assessor del Consell d’Europa sobre integració intercultural Robin Wilson, alerten que la política d’asil i migració és el tema més crucial en la lluita per preservar la democràcia a Europa.

Mentre l’extrema dreta enverina les societats amb discursos d’odi i de rebuig a la immigració amb l’objectiu de debilitar i destruir la democràcia, els líders dels estats membres de la Unió Europea encara no fan passos ferms cap a una distribució dels fluxos entre estats basada en la solidaritat de sol·licitants d’asil/refugiats/treballadors migrants, categories jurídicament diferents, però que han de ser agrupats políticament i ser objecte d’una resposta tranquil·litzadora.

Els autors llencen una crida al compromís valent de les institucions, la societat civil i la ciutadania, per evitar que l’extrema dreta agafi el lideratge d’aquest tema, avanci electoralment i . També reclamen un canvi de perspectiva: deixar d’excloure d’Europa les persones que decideixen migrar per, a canvi, adoptar estratègies i mesures perquè tots els agents amb alguna responsabilitat puguin sortir guanyant: financeres de la UE cap als municipis, de participació dels diferents nivells de l’administració, de participació ciutadana, etc.

F.G.A.

Mitia Oberti és doctorand en economia en el Centre de Recherche en Economie et Statistique (CREST – ENSAE – Polytechnique). Les seves investigacions tracten sobre les dinàmiques del mercat de treball i l’avaluació de polítiques públiques. En col·laboració amb France Travail, investiga sobre els processos de contractació de les empreses i la integració dels treballadors estrangers.

Gesine Schwan és presidenta de la Comissió de Valors Bàsics de l’SPD. El partit la va nomenar dues vegades com a candidata a les eleccions presidencials federals a Alemanya.

Robin Wilson és redactor en cap de Social Europe, assessor del Consell d’Europa sobre integració intercultural i autor de The Northern Ireland Experience of Conflict and Agreement: A Model for Export? (Manchester University Press) i Meeting the Challenge of Cultural Diversity in Europe: Moving Beyond the Crisis (Edward Elgar).

Enllaços

L’immigration : un atout pour le dynamisme économique (La vie des idées)

Asylum and migration: a positive alternative policy (Social Europe)