Les propostes polítiques, avalades per les seves impressionants trajectòries, dels líders socialistes italià, Carlo Rosselli (infatigable lluitador antifeixista assassinat el 1937 a l’exili per feixistes francesos i teòric del socialisme que ell va batejar com a liberal), i suec, Gustav Möller (un dels principals constructors a partir dels anys 30 de l’estat del benestar universal suec) serveixen de referència a Bo Rothstein per defensar que el socialisme contemporani hauria de reprendre el camí que aquests dirigents van marcar i emprendre sense reticències la via d’un socialisme liberal.
Per socialisme liberal, Rothstein entén un socialisme que fa dels drets individuals la seva base ètica; que, completament ancorat en la democràcia parlamentària i l’imperi de la llei, renuncia a qualsevol tipus de violència; que busca transformar la societat a partir de l’exemple de la seva força moral i millorar les condicions de vida de la classe treballadora, reconciliant-la amb la resta de la ciutadania a partir del reformisme de les polítiques públiques; però sobretot que implementa la redistribució mitjançant l’extensió de la democràcia econòmica i industrial. Per Rothstein, la clau de volta del canvi socialista rau de fet que cada cop més empreses estiguin totalment o parcial controlades i/o dirigides pels seus treballadors, els consumidors i representants socials, en un marc econòmic regulat però descentralitzat. D’aquesta manera, l’estructura econòmica i social esdevé més justa, però també més eficient perquè proveeix de tots els béns i serveis necessaris amb més satisfacció dels treballadors, més solvència i solidesa financera i sense necessitat de recórrer a formes de centralització i burocratització. A més, Rothstein està convençut que les empreses intensives en coneixement i creativitat que seran les majoritàries d’aquí poc en la nostra economia són especialment propícies per fer aquest pas.
L’article de Rothstein és interessant i entenedor i la seva proposta suggeridora, però per no enquadrar-la en el socialisme democràtic (suposo que per allunyar-la de la més estatista socialdemocràcia clàssica i encara més del model soviètic), que és a on per a mi cal inscriure-la, el seu autor recupera el concepte de socialisme liberal de Rosselli (formulat el 1929 en el context molt particular dels debats sobre el revisionisme i de l’aparició dels partits comunistes) de manera un xic forçada, volent fer-ne un punt d’encreuament entre dues tradicions que corren paral·leles com la liberal i la socialista.
C.M.J.
Bo Rothstein va néixer el 1954 a Malmö (Suècia). Politòleg, es va doctorar a la Universitat de Lund i actualment és catedràtic a la Universitat de Goteborg. També va ser estudiant a les universitats de Cornell, Havard i Stanford als EUA i professor a la Blavatnik School of Governement d’Oxford, plaça a la qual va renunciar en saber-se que Leonard Blavatnik havia finançat la campanya de D. Trump el 2016. Els seus temes d’estudi, dels que ha escrit nombrosos llibres i articles, són la qualitat del govern de les institucions, el capital social i la corrupció política.