Farà cosa d’uns dies assistíem a un espectacle procurat per part del membre de Jovent Republicà de Lleida, Oriol Olmo, dirigit cap al PSC. Habitualment, a les xarxes socials som testimonis d’una obsessió desmesurada per part d’aquesta organització, que llença acusacions infundades i crítiques totalment fora de to cap al Partit Socialista. És preocupant que una organització juvenil, suposadament d’esquerres, no mostri en les seves intervencions una mica de voluntat per trobar un marc d’entesa i de diàleg.

Al senyor Olmo, que recentment dirigia un plec d’acusacions i desqualificacions cap a les polítiques que en els darrers anys han implantat els anteriors mandats socialistes a la ciutat, li seria convenient fer memòria sobre la història dels governs de la Paeria. M’agradaria recordar-li que algunes d’aquestes polítiques van ser consensuades amb el seu partit germà d’ERC, quan amb el PSC també governaven conjuntament la Generalitat, i ICV. Un exemple en seria l’actual model de participació als barris, que per cert, el senyor Olmo qualificava de cacic en el seu article, i on els representants veïnals, entitats i col·lectius es reunien amb tots els regidors de la Paeria en el marc dels consells territorials. Titllar de clientelistes les entitats veïnals és faltar al respecte a les persones dels diferents barris que amb una vocació de servei públic, que atenen les diferents necessitats de cada zona i, per tant, dels seus veïns. En conseqüència, vista la desmesurada obsessió que té el Jovent Republicà en criticar la gestió del PSC a l’Ajuntament de Lleida, m’agradaria formular les següents preguntes: Són ERC i el Jovent Republicà, per exemple, contraris al Parc Científic? Són contraris al Parc de les Vies, que cicatritza la via del tren al seu pas per Balàfia i dona continuïtat a la ciutat? Seria bo saber que amb ERC, Més i Jovent Republicà no veurem projectes de transformació urbana que permetin avançar a la ciutat.

Per cert, l’afirmació en el mateix escrit sobre el cas del Bosquet és rotundament falsa. El PSC, amb la voluntat de trobar l’equilibri urbanístic, social i econòmic, plantejava un parc urbà de 30.000 m2 juntament amb nous habitatges, pensant en les necessitats de creixement de la Bordeta. És aquesta, la seva manera de fer política? Desprestigiar l’adversari a base d’engany, manipulació i demagògia? Aviat farà dos anys que governeu la ciutat sense projecte i el nivell de demagògia és tan gran com exclusivament atribuïble als tres partits que governeu la Paeria.