Actualitat

Les ocupacions no són la solució al problema d’accés a l’habitatge. Per Marta Farrés i Núria Parlon

26 setembre 2022

les ocupacions no són la solució al problema d'accés a l'habitatge

Article publicat a l’edició especial de l’Endavant per la Festa de la Rosa 2022


Per Marta Farrés i Núria Parlon

La defensa del dret a un habitatge digne forma part del nostre ADN, ha estat i continua sent una preocupació constant i no resolta. Els ajuntaments socialistes són capdavanters en polítiques d’habitatge social i en l’impuls de mesures innovadores per a la creació d’habitatge adient a les necessitats de les persones al llarg de la vida, amb especial atenció a les més vulnerables. Però alhora que treballem en polítiques progressistes d’habitatge, hem de ser contundents en l’actuació contra l’ocupació de pisos, especialment en els casos que provoquen dificultats de convivència amb la resta del veïnat.

L’habitatge és un dret molt sensible, un bé preuadíssim i costosíssim que suposa per a moltes persones la inversió familiar de tota una vida. I això, aquest bé privat, aquest dret personal, és el que no pot estar en dubte.

No pot ser que algú es vegi privat del seu habitatge per una ocupació il·legal i la policia no pugui actuar. No pot ser que comunitats de veïns vegin alterada la seva convivència, patint molèsties i perills relacionats amb ocupacions il·legals. És inadmissible que les màfies actuïn impunement usurpant habitatges o traficant amb persones. Tampoc no és adient que persones vulnerables que es veuen abocades a dormir al carrer, acabin ocupant naus o locals inhabitables, posant en risc les seves vides. Tot això, simplement, no pot ser.

No som ingènues. El fenomen de l’ocupació no és unívoc, té motius tan diversos com persones o famílies ocupants i, per tant, cal abordar-lo de manera transversal. Els i les socialistes fa anys que reclamem al Govern de la Generalitat un pla integral d’abordatge de les ocupacions, que afronti aquesta problemàtica des de totes les seves arestes: per garantir l’accés a l’habitatge a les famílies més vulnerables, per acabar amb els conflictes de convivència en comunitats de propietaris i barris dels nostres pobles i ciutats, per lluitar seriosament contra les màfies que s’aprofiten de la desesperació de moltes famílies, per evitar situacions de risc provocades pels enganxaments il·legals i per les condicions d’insalubritat en la qual es troben molts habitatges ocupats. I també, per fer compatible el dret a l’habitatge amb el dret a la propietat privada. Una petició que ha estat de vegades ignorada i que, avui, passa a ser d’extrema urgència.

Quan les persones no se senten emparades per la llei busquen camins paral·lels, sovint al marge de la legalitat i això sempre és un fracàs col·lectiu. Si a algú li ocupen casa seva, l’actuació de desocupació ha de poder ser àgil i immediata com ho és en la majoria de països europeus veïns. Les ocupacions conflictives generen tensió i sensació de fragilitat en els veïns i no tenim prou instruments per combatre-les. S’ha de poder actuar amb celeritat.

Per això, des dels ajuntaments demanem canvis legislatius que agilitzin els procediments judicials en ocupacions il·legals. No pot ser que la mitjana de temps en obtenir una sentència sigui de sis mesos, amb sort, i que a efectes reals s’estigui trigant de l’ordre d’un any en recuperar l’habitatge. I cal també directrius clares als cossos de seguretat, per facilitar l’actuació en casos d’ocupacions conflictives. Si la llei permet que les forces de seguretat recuperin un habitatge ocupat dins de les 48 hores posteriors a la seva ocupació, els cossos policials han de tenir el suport dels seus comandaments, l’acord social i les eines per poder-ho fer amb garanties.

Els ajuntaments no podem gestionar sols la problemàtica de les ocupacions il·legals. La Generalitat ha de dedicar recursos a les ajudes i a ampliar el Parc d’Habitatge Social (actualment només el 2% del parc d’habitatge de Catalunya és de protecció oficial) però també ha de donar instruccions clares als Mossos d’Esquadra per actuar amb rapidesa. Perquè les dades són contundents: Catalunya és la comunitat autònoma amb més ocupacions il·legals.

I cal que el Govern espanyol i els grups parlamentaris promoguin una reforma urgent de la normativa processal, per garantir i donar cobertura a l’actuació policial en les desocupacions. Com també reformar urgentment la normativa penal per clarificar la tipificació dels delictes de violació de domicili i usurpació de la propietat, que s’incrementin les penes i que s’introdueixi un agreujant en el casos que hi hagi afany de lucre. I cal que el Consell General del Poder Judicial creï jutjats especials per als delictes d’ocupació a les demarcacions on s’acumulen més casos i crear la figura del Fiscal especialitzat, que pot dependre del de delinqüència organitzada o del de delictes econòmics.

Hem de solucionar aquesta situació com més aviat millor. Calen reformes legals, recursos públics i el consens i implicació dels agents privats. És feina de tothom defensar el dret a l’habitatge així com el dret a viure en pau i sense por als nostres barris i ciutats.

 

Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell
Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet