La revista Germinal és una jove publicació francesa, situada ideològicament, sense cap mena de dubte, en el corrent de pensament socialista (sense ser orgànica ni depenent de cap estructura de partit). Els seus números semestrals són monogràfics i el darrer d’ells el dediquen a l’educació, amb un bon nombre de continguts que dibuixen el panorama actual: de l’escola única a l’escola inclusiva, la seva evolució a França comparada amb la dels altres països occidentals, la persistència de les desigualtats en origen, l’abast de les reformes a emprendre, les transformacions sociològiques i polítiques en l’àmbit del professorat, lliçons de la pandèmia, aportacions dels sindicats, la laïcitat en el sector privat, l’ensenyament privat, el socialisme en la formació de l’escola republicana, la trampa de la meritocràcia i com afecta a la justícia social, laïcitat i socialisme, etc. En definitiva, un monogràfic ben complet.
En el present editorial, accessible en obert, els autors s’interroguen sobre les característiques reals de la crisi que pateix l’educació a França, una institució troncal tant del sistema democràtic republicà com de l’espai que tradicionalment venia representant el socialisme, i un dels principals factors d’integració. Per fer-ho, tracen el recorregut des de la democratització escolar iniciada per les Lois Ferry, votades entre 1878 i 1887 (que porten el nom del ministre d’instrucció pública Jules Ferry en temps de la tercera república) i que van establir l’escola gratuïta, obligatòria i laica, fins a les reformes de mitjans dels anys setanta del passat segle que van reagrupar i unificar l’ensenyament en un sol sistema, passant per la massificació de l’escola que va ampliar l’escolarització fins als setze anys.
Aquesta massificació escolar, segons exposen els autors, ha produït efectes sociològics decisius: ha afavorit la cerca d’equitat a través del disseny dels itineraris escolars amb criteris de justícia basats en les capacitats i, en conseqüència, atribuint les posicions socials per la via del treball, contribuint així a reduir les diferències entre classes socials per mitjà de l’experiència comuna de l’escolarització, fundada en criteris universals i no comunitaristes, i participant en el procés d’integració de la societat i del país.
El que la precarització actual de l’escola pública posa en dubte és, conseqüentment, tant l’equitat social com la unitat del país. En aquesta situació, el socialisme no pot romandre indiferent ni pot quedar-se reduït a la simple doctrina del repartiment just de la riquesa. Bet i Prochasson recorden la dimensió moral del socialisme, així com la seva vocació de formar una nova humanitat. El lloc central de l’escola dins la concepció socialista de l’emancipació explica així la importància política que ha tingut la «classe ensenyant», alhora espai electoral propici i potència moral cultivades durant molt de temps pels partits socialistes. Un lloc central en l’emancipació que el socialisme no hauria d’abandonar de cap manera.
F.G.A.
Marion Bet és professora associada de Lletres modernes, llicenciada en ciències polítiques, doctoranda en filosofia a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials (EHESS) i membre del comitè de redacció de la revista Germinal.
Christophe Prochasson és historiador, director d’estudis a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials (EHESS) i president de l’EHESS. Ha estat rector de l’acadèmia de Caen (2013-2015) i conseller del president de la República per a l’Educació (2015-2017). Els seus treballs tracten sobre la història intel·lectual del socialisme francès i sobre la Primera Guerra Mundial. És membre del comitè de redacció de la revista Germinal.
L’école émancipatrice – Bet, M. i Prochasson, C. (Revue Germinal, 29-10-2022)