Per Mireia Bel
L’avançament del calendari escolar i la jornada continua al setembre, mesures amb perspectiva de gènere?
Enguany, els nens i nenes catalans han començat el curs una setmana abans del que era habitual. L’anunci d’aquest avançament, fet pel conseller Cambray en plena crisi de Govern per la sentència que obliga els centres educatius a impartir un mínim del 25% de les classes en castellà, va ser rebuda amb sorpresa per part de la comunitat educativa. Ni professors, ni equips directius, ni sindicats, ni associacions de famílies havien estat informats prèviament d’aquest canvi que, com s’ha vist en els últims mesos, ha tingut un gran impacte sobre tots els col·lectius afectats.
L’avançament del curs escolar és una reivindicació històrica de gran part de les famílies, que consideren que 11 setmanes de vacances són excessives i comporten una pèrdua de rutines i coneixements importants, a més de l’evident problema de conciliació. Aquest avançament també ha estat reivindicat per diverses institucions del sector, que insisteixen amb que una parada estival excessivament llarga atura, i fins i tot fa retrocedir, el ritme d’aprenentatge, especialment de l’alumnat més desafavorit.
Si mirem el nostre entorn, constatem que començar el curs el 5 de setembre en comptes del 12 fa que Catalunya s’assembli més a la resta de comunitats autònomes, doncs la majoria ja arrenquen els primers dies de setembre (enguany la majoria ho han fet el dijous 8). Fins ara, de fet, l’anomalia era Catalunya, que tradicionalment començava el curs després de la Diada. Segons dades publicades per la Comissió Europea[1], al nostre entorn també hi ha força disparitat pel que fa l’inici del curs escolar. A 10 països o regions, entre ells Dinamarca, Finlàndia i alguns landers alemanys, el curs comença a l’agost. Amb tot, el gruix de països (13) ho fan a principis de setembre i alguns altres, sobretot els del sud d’Europa (Grècia, Xipre, Portugal o Itàlia), encara van més tard i la tornada a l’escola és a mitjans de mes.
I quantes setmanes d’estiu fan a la resta d’Europa? Tot i que 11 setmanes de vacances d’estiu ens poden semblar moltes, a la gran majoria d’estats europeus el període estival comprèn entre 9 i 11 setmanes. Hi ha alguns països com Holanda i Liechtenstein que només en fan 6, i a l’extrem contrari es situen Letònia o Albània, on arriben a les 13 i 15 setmanes, respectivament. Així doncs, a Catalunya estàvem i estem dins de la normalitat si ho comparem amb el nostre entorn.
L’anunci de l’avançament del calendari, però, va venir acompanyat d’un nou element que també va causar sorpresa: la implantació de la jornada intensiva a les escoles públiques durant tot el mes de setembre. Ràpidament, la comunitat educativa va qüestionar l’anunci, tant per la unilateralitat com per l’impacte d’aquest canvi en l’organització dels centres escolars i les famílies.
Segons el propi Departament d’Educació, “l’horari intensiu es fa per afavorir el confort tèrmic de l’alumnat i els docents, per facilitar la coordinació del personal docent per treballar els continguts pedagògics del curs i per facilitar que la conciliació sigui real i efectiva i ajudar a aquells membres de les famílies que tenen al seu càrrec la cura dels infants i joves i que la societat atribueix moltes vegades a les dones”.
Anem a pams. Pel que fa el confort tèrmic, és cert que els centres escolars son dels pocs equipaments públics que no disposen d’aire condicionat. En aquest article no ens ocuparem d’aquest punt, però creiem que és discutible que la millor solució per optimitzar el confort sigui reduir el temps a l’escola. Poc després de l’anunci, a més, el Departament va informar que per les tardes es farien activitats no lectives a les aules, de manera que és possible que els alumnes que es quedin –que previsiblement serà la immensa majoria- continuïn patint la calor.
Pel que fa la coordinació del personal docent, la manca d’hores per preparar continguts és una de les principals queixes del professorat, així que es podria suposar que el col·lectiu en aquest punt està d’acord, tot i que eximir-los d’hores lectives durant les tardes de setembre no millorarà la situació la resta de l’any. Tot això a l’espera de confirmar que a partir de gener els docents recuperaran l’horari lectiu previ a les retallades, com va prometre el conseller Cambray per desactivar les vagues que havien convocat els sindicats aquest inici de curs.
I, què succeeix amb la millora de la conciliació? Una jornada continua a les escoles afavoreix la conciliació en comparació a una jornada parcial?
A Espanya la jornada escolar no és homogènia arreu del territori. És un sistema mixt¡ en què l’organització del temps escolar depèn de cada Conselleria, que al seu torn pot atorgar als centres escolars autonomia per organitzar-se. Aquesta descentralització ha fet que ens els últims anys el procés per comprimir la jornada lectiva s’hagi accelerat, arribant a més del 70% de les escoles d’infantil i primària.
Aquesta xifra ens sorprèn des de Catalunya, ja que som una de les poques comunitats autònomes, juntament amb Euskadi, en què la jornada partida és majoritària als centres escolars (classes pel matí, pausa per a dinar i classes per la tarda), però el nombre d’escoles amb jornada intensiva creix cada any.
Ambdues opcions tenen defensors i detractors a nivell pedagògic, i en aquest article no pretenem posicionar-nos a favor d’una o l’altre, però sí que volem analitzar l’impacte d’aquesta jornada en el mercat laboral i la conciliació, especialment de les dones, atès que el Departament ha fet bandera d’aquest canvi com una política feminista.
Entre els estudis publicats sobre la jornada parcial o compacta, un dels més complets el va publicar el 2021 l’OCDE sota el títol More time at school: Lessons from case studies and research on extended school days. L’estudi analitzava 6 casos de països (Dinamarca, Colombia, Austria, Portugal, Xile i Uruguay) que han fet una aposta política per ampliar el temps educatiu dins les escoles de forma subvencionada, en alguns casos per a fer activitats lúdiques i en altres per repassar contingut curricular.
Pel que fa referència a la conciliació i a la situacio de les dones, aquest estudi assenyala que l’extensió de la jornada escolar té un impacte positiu en la participació de les dones en el mercat de treball. I no és l’únic: diverses experiències han demostrat que aquells països on la jornada escolar és més llarga, la participació de les dones en el mercat de treball és major.
Un dels països on més s’ha estudiat aquesta relació és Alemanya, on al 2003 es va apostar per ampliar el temps escolar, donant l’opció a les famílies d’allargar la jornada en dues hores al dia. L’any 2019 es va publicar l’estudi School entry, afternoon care, and mothers’ labour supply[2] que tenia per objectiu analitzar l’efecte d’aquesta política centrant-se en les mares que tenien nens a primària, ja que, fins al moment, gairebé tots els estudis posaven el focus en l’impacte de la jornada i la conciliació quan els nens estan a la primera etapa escolar.
L’estudi és contundent i conclou que “el fet que els nens estiguin a l’escola a la tarda augmenta la probabilitat de la mare de començar a treballar, de continuar treballant i d’augmentar el nombre d’hores que treballa”. Concretament, calculen que el fet que els infants tinguin escola després de la pausa del dinar augmenta en un 11’4% les possibilitats de començar a treball per part de les mares que no estan en el mercat laboral. Pel que a la jornada de les que ja treballen, de mitjana l’augment és de 2’6 hores setmanal. En els cas dels homes que són pares, aquesta mesura no sembla tenir impacte sobre la seva participació en el mercat laboral o la seva jornada laboral.
Al nostre país encara són pocs els estudis sobre l’impacte de la jornada intensiva en l’ocupació femenina, però fa només uns mesos ESADE[3] en publicava un alertant dels efectes de la jornada continua en l’alumnat, la participació de les dones en el mercat laboral i, de retruc, l’impacte en l’economia espanyola.
Per analitzar aquesta última part, l’estudi realitza una aproximació al tema a partir de l’anàlisi d’altres estudis i de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida realitzada per l’INE. Gràcies a creuar dades d’ingressos bruts familiars, jornades de treball i jornades escolar, arriben a les següents conclusions:
- De mitjana, les famílies que porten els nens a centres amb jornada continua tenen més ingressos que els que els tenen matriculats a escoles amb jornada intensiva.
- La bretxa salarial de gènere existeix tant a les famílies amb nens que van a centres amb jornada intensiva com els que van a jornada completa. Aquesta, però, s’amplifica en el cas de la jornada partida (32’9% vs 39%).
- Les famílies que porten als nens en jornada intensiva fan més ús de tercers (familiars i serveis professionals) per conciliar, independentment del nivell de renda. Tot i així, la majoria de famílies analitzades no en fan ús (91%).
En aquests casos, després d’analitzar les rendes d’ambdós progenitors, es mostra com la jornada intensiva i sense ajut de tercers (es considera aquest suport, sigui de professionals o no, a partir de 1h/4 dies setmana) té un impacte negatiu en els ingressos de la mare (1.850€ bruts anuals de mitjana, sent la pèrdua superior als 3.000€ bruts anuals per les mares amb estudis superiors) i en el pare (970€ bruts anuals de mitjana).
- En el cas de la minoria que sí que fa ús de tercers (9%), els ingressos bruts de la mare augmenten, mentre els del pare no mostren canvis significatius.
A l’hora d’explicar les diferències salarials entre la renda familiar de famílies d’ambdós models, cal tenir en compte que la majoria de centres concertats i privats arreu d’Espanya fan jornada completa, independentment que els centres públics d’aquella comunitat autònoma facin jornada intensiva. Madrid seria un exemple paradigmàtic d’aquesta situació.
Fins ara, el Departament d’Educació, a diferència de la majoria de comunitats autònomes, no ha mostrat voluntat d’obrir el debat sobre la jornada escolar, però l’experiment d’aquest setembre podria ser un perillós precedent per una futura compactació de la jornada escolar, fet que, des d’una perspectiva feminista suposaria un retrocés pel que fa la igualtat entre homes i dones en el mercat laboral.
[1] European Commission/EACEA/Eurydice, 2021. The Organisation of School Time in Europe.Primary and General Secondary Education – 2021/22. Eurydice Facts and Figures. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
[2] Gambaro, Ludovica; Marcus, Jan; Peter, Frauke (2019) : School entry, afternoon care, and mothers’ labour supply, Empirical Economics, Springer, Berlin, Vol. 57, Iss. 3, pp. 769-803 1435-8921, https://doi.org/10.1007/s00181-018-1462-3
[3] Jornada escolar continua: Cómo la pandemia está acelerando un modelo social y educativo regresivo. EsadeEcPol Center for economic Policy. 2022
https://www.esade.edu/itemsweb/wi/Prensa/EsadeEcPol__Jornada%20Escolar.pdf