Un cop celebrades les eleccions del passat diumenge, coneguts els resultats, compartim l’anàlisi de Raimon Obiols, exprimer secretari del PSC, publicat a “L’Hora de Nou Cicle” el dilluns, 24 de juliol. 

 

La remuntada

24 de juliol de 2023 

Votar és important. És la forma real de participar en la formació dels governs (governs  que afecten després, directament, la nostra vida diària). Votar és important per fer valdre els  nostres interessos, valors  i conviccions. Votar  és també  important per evitar que les  coses es moguin en direccions que considerem negatives o perilloses. En les eleccions d’ahir, aquest darrer aspecte  havia pres molta importància. Se’ns deia del dret i del revés que la victòria del PP i de Vox era inel·luctable, imminent. Pràcticament totes les enquestes (i n’hi havia per dar i beneïr, com mai) ho anunciaven. Ens amenaçava l’anomenat «efecte demoscòpic» i el seu correlat: el fantasma de la desmobilització, del desànim.

Durant aquests  dies de campanya, em ballaven pel cap els versos de Rudyard Kipling:  «Si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe / i tractar igual aquests dos impostors…» («If you can meet with Triumph and Disaster / And treat those two impostors just the same…»). Recordant-me’ls, jo mirava de protegir-me psicològicament, de posar la bena abans de la ferida. Perquè la doble previsió que em feia, intuïtivament, dels possibles resultats del 23J, era aquesta:  una possible i amenaçadora majoria de les dretes a Espanya, i una previsible victòria del PSC a Catalunya.  

La victòria de les dretes, tan anunciada, tan impúdicament  impulsada per les milionades destinades a la propaganda, a la hiperinfluència mediàtica, a l’efecte demoscòpic de l’allau d’enquestes aclaparadores,  no s’ha produït.  

La dreta esperava una altíssima mobilització dels seus. El PP ha quedat molt lluny de les expectatives que havien creat.  Vox ha fet figa. El PSOE ha aconseguit els seus objectius, ha aguantat molt bé i ha obtingut més vots, major percentatge i més escons que fa quatre anys.  Sumar ha pogut superar el seu tràngol intern i ha tingut un bon resultat. 

A Catalunya, el PSC, parlant la llengua de tothom, com ha de fer un gran partit, ha expressat  l’anhel i la voluntat d’una gran majoria, ha obtingut un resultat magnífic i  pot  partir cap a noves conquestes. És molt important, en aquesta perspectiva,  que els Comuns hagin  sigut la segona força més votada. Són  resultats que impressionen. Els intentaran minimitzar  interessadament, dient que són «en clau espanyola» (quina idea reductiva del país es fan, tristament, els nacionalistes). Són uns resultats que mostren espectacularment que la relació entre Espanya i Catalunya -la seva resolució-, és la clau de volta de la nostra vida democràtica comuna.

S’obre un temps de canvis, de reflexió, de projectes, per  sortir de la situació conflictiva,  frustrant i perillosa generada pels anys d’involució dels nacionalismes confrontats. Cal una política que alci la mirada, que fixi un horitzó de remuntada pels propers anys. 

És dificil preveure què passarà en els propers temps.  En política hi ha sempre un gran  marge de contingències.  Però dues coses són certes: hem aturat una onada potent de les dretes, i podem fer front al futur amb esperança. El futur no depèn d’un destí  establert, d’un fat fortuit.  El futur és nostre, depèn de nosaltres, del nostre voler, de la nostra determinació, de la nostra capacitat.  

Vistos els resultats d’ahir,  ens podem felicitar. Perö seguir el consell de Kipling  (evitar l’ engany del  triomfalisme i el del derrotisme)  segueix essent necessari. Venen temps interessants i complicats. Caldrà molta força i encert per a unir, teixir, multiplicar les persones, intel·ligències i voluntats pel canvi de la remuntada de Catalunya, i del progrés a Espanya i a Europa.

Enllaç a l’article original, publicat a L’Hora de Nou Cicle.