Valle Mellado és diputada al Congrés per Tarragona.

 

Hem viscut uns dies ben intensos al Congrés dels Diputats amb el plenari de la investidura fallida. Personalment, han estat uns dies històrics, ja que és el primer plenari d’aquestes característiques que tinc l’oportunitat de viure com a diputada. Bé, en general, han estat dies històrics per a tothom perquè és el primer cop en el nostre país que un candidat provoca la seva pròpia investidura ‘fake’, que s’assemblava més a una moció de censura a Pedro Sánchez, que una investidura a un candidat a la presidència del Govern.

Després de moltes hores de debat, cada grup ha fixat les seves posicions i Feijóo ha exposat un discurs ple de mentides i sense ambició. I les poques mesures que ha destacat són, precisament, les que ha copiat del govern liderat per Pedro Sánchez. En un impressionant exercici de cinisme ara està d’acord en incrementar les pensions segons l’IPC i el salari mínim interprofessional. Ara hi està d’acord i quan podria haver donat suport al Govern per tirar endavant aquestes mesures amb grans consensos, va optar pel no, per la confrontació.

Res de nou sota el sol. El PP de Feijóo continua avançant cap al precipici de ser l’oposició perpètua, reproduint, un cop i un altre, els mateixos arguments i actituds que l’han portat a quedar-se sense aliances al Congrés. Perque amb els feixistes a l’equació ningú més s’hi suma al projecte gris del PP. Per tant, Feijóo no ha renunciat a governar perquè no vol acceptar determinades condicions dels grups nacionalistes i independentistes, sinó que ni té ni ha tingut mai el suport suficient. En cap moment dels darrers dos mesos ha tingut cap oportunitat de sumar els vots necessaris, perquè ningú més està disposat a governar amb els negacionistes del canvi climàtic, de la violència masclista i de la pluralitat cultural i lingüística, entre altres barbaritats.

El PP s’ha ficat solet en un laberint del qual li costarà temps sortir-se’n. La ‘valentia’ que té el PP per acceptar aquests postulats reaccionaris és proporcional a la seva covardia per oferir solucions en favor de la convivència entre catalans i catalanes i l’entesa entre Catalunya i Espanya. Els mateixos que van contribuir amb les seves actuacions i actituds a provocar el problema més greu que hem viscut els i les catalanes de la meva generació i les més joves, ara no són capaços d’oferir cap solució. La seva gran proposta en el plenari de la desvestidura ha estat crear un nou delicte de deslleialtat constitucional per continuar judicialitzant encara més el conflicte.

Per cert, va estar molt encertat el company Óscar Puente assenyalant que els primers imputats pel nou delicte que proposava Feijóo serien precisament ell i el seu grup, que fa més de 1700 dies que tenen bloquejada la renovació del Consell general del Poder judicial.

A l’hemicicle hem sentit molts cops la paraula ‘amnistia’ dita pels que es consideren víctimes de ‘l’Estat opressor’ i pels del ‘No a tot’, que van ser també part del problema. Fa dies que se sent parlar del terme en notícies i tertúlies i, fins i tot el PP, en una nova fita en la seva estratègia de confrontació, va muntar un míting, manifestació o ves a saber què, per utilitzar un cop més Catalunya per millorar posicions electorals a la resta d’Espanya.

Crec que hem de ser capaços de transcendir sobre el terme i posar el focus en el resultat que volem aconseguir: convivència entre catalans i catalanes i entre Catalunya i Espanya. Aquest és l’objectiu, no ens despistem. I per això caldrà valentia. Una valentia que només tenim els i les socialistes. Una valentia exercida amb responsabilitat, dins el marc de la Constitució i tenint en compte totes les sensibilitats.

Catalunya i Espanya hem d’avançar i, per això, és imprescindible tancar una etapa que ha estat tan fallida per les persones i el teixit social i l’econòmic com la investidura de Feijóo. Els i les socialistes sí tenim un projecte de progrés i convivència per oferir a Catalunya i a Espanya.

Hem estat capaços de superar una pandèmia, un increment brutal de la inflació i del preu de l’energia alhora que s’ha creat més ocupació que mai. Hem millorat els drets de les persones treballadores, el poder adquisitiu de les persones jubilades i hem continuat l’avenç en drets socials amb l’aprovació de lleis com la de la mort digna o la dels drets LGTBI.

Ara, tenim per davant la possibilitat de formar un nou govern de progrés per consolidar aquests drets i per abordar grans temes urgents com la lluita contra la violència masclista, la transició ecològica i la transformació digital.

Són molts els reptes que tenim al davant i, un cop més, els i les socialistes hi jugarem un paper clau per sortir del laberint pel camí del progrés i el diàleg. Ara hem de ser una pinya, actuar amb prudència, paciència i discreció, sempre dins de la Constitució i apostant per la convivència. Perquè el 23 de juliol la ciutadania catalana va parlar amb contundència: va dir no a un Govern del PP amb la ultradreta, i sí a una Espanya plural i diversa. Sí a un Govern progressista encapçalat per Pedro Sánchez.