En aquest article, que porta com a subtítol Incluso mejor que la de la Comisión, l’eurodiputat Jonás Fernández Álvarez ens il·lustra sobre l’actual procés de configuració del nou marc europeu de despesa per als estats membres. L’objectiu del grup parlamentari S&D (Socialistes i Demòcrates) i de la Comissió Europea ha estat dotar els estats membres d’eines per adaptar les restriccions pressupostàries a les realitats nacionals, alhora que es fomenta la inversió en desenvolupament a llarg termini i s’incentiva la reducció progressiva del deute públic.
El primer en què es fa èmfasi és en les possibles conseqüències de no arribar a un acord en les normes pressupostàries entre Parlament, Consell i Comissió. Bàsicament, retornaríem a les restriccions en despesa pública vigents després de la crisi de 2008, les quals, recordem, van obligar diversos governs espanyols a retallar d’una forma brutal la despesa en seguretat social, inversió pública i salaris públics. El més important durant la negociació parlamentària ha estat evitar un “no acord”, i això ha estat una voluntat compartida de gairebé tots els grups parlamentaris europeus.
La proposta de la Comissió Europea presenta un canvi fonamental en el paradigma a aplicar per a l’avaluació i control pressupostari a la Unió Europea. En comptes d’aplicar un criteri comú de dèficit públic anual, se centra en la despesa pública neta com a variable principal a l’hora de supervisar l’adhesió a les normes pressupostàries comunes. La proposta consta de dos elements fonamentals: uns objectius de dèficit variables i un marc temporal.
Primerament, l’objectiu general és reduir el dèficit estructural per sota del 3% a tots els estats membres. Si un estat està per sobre d’aquest llindar d’un any per l’altre, s’hauran de fer pressupostos enfocats a reduir el dèficit en 0,5 punts. Si un país (com és Espanya) presenta un dèficit estructural per sobre del 3% o una quantitat de deute públic per sobre del 60% del PIB, la despesa pública no podrà créixer per sobre de les estimacions de creixement del PIB a mitjà termini. D’altra banda, el marc temporal per dur a terme aquestes mesures és de quatre anys, ampliables a set si les inversions a realitzar en el marc d’aquesta planificació econòmica es troben alineats amb els objectius de la Unió Europea.
El grup parlamentari S&D va rebre aquesta proposta amb els braços oberts, ja que permet suficient flexibilitat als estats per poder evitar períodes d’austeritat, alhora que s’ajusten els comptes públics de forma individualitzada. Tot i això, com que el grup S&D no té majoria a la cambra, ha hagut de concedir cessions al grup parlamentari popular i Renew per tal d’aconseguir els vots necessaris per tramitar la proposta. Les cessions se centren en la reducció del deute públic: així doncs, S&D accepta que els països amb deutes per sobre del 90% del PIB s’hauran de comprometre a reduir aquest deute en un punt percentual cada any, mentre que els que tenen un deute entre el 60% i el 89% del PIB ho faran en mig punt percentual.
En termes generals, els acords als quals s’ha arribat entre el Parlament Europeu i la Comissió Europea, i entre els grups parlamentaris, assenyalen un canvi generalitzat en la visió d’Europa respecte a la política pressupostària dels estats membres. Els esforços per no tornar a aplicar les normes vigents des de la crisi de 2008, juntament amb la voluntat d’adaptar les mesures de control pressupostari a les realitats nacionals, són d’extrema rellevància i marquen el rumb del pròxim període després de les eleccions europees del juny. A falta de conèixer el text de la proposta del Consell Europeu, sembla que en el futur tindrem cada cop més especificitat a l’hora de desenvolupar, aplicar i avaluar les normes europees per adaptar-les a la realitat de cadascun dels estats membres.
F.A.P.
Jonás Fernández Álvarez (Oviedo, 1979) és, des de l’any 2014, diputat en el Parlament Europeu. Pertany a la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris, on n’és el coordinador del grup socialista europeu, i a la subcomissió d’Afers Fiscals. A més, és suplent a la Comissió de Pressupostos. És llicenciat en Economia per la Universidad de Oviedo, Màster en Economia i Finances pel CEMFI-Banco de España i Executive MBA per l’IESE Business School.