Molt benvinguts.
En primer lloc, agrair a la Fundació Rafael Campalans i al seu president, el president Montilla, i al grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar i, en concret, a l’Esther Niubó, la organització d’aquestes jornades per enfortir el català. Agrair la presència de totes i tots vosaltres i també dels ponents que participaran.
5 idees per obrir aquesta jornada:
- La primera: Catalunya té voluntat de ser i conviure com a poble, i un element central definitori consecutiu d’aquesta voluntat de ser i de conviure de Catalunya és la llengua, el català. Un element central, definitori i constitutiu.
- Segon: quina és la salut del català, en particular també de l’ús de la llengua catalana? Aquí hi ha posicions diferents – suposo que se’n referiran les persones convidades en algun moment en la seva intervenció en aquest assumpte –. En el català hi ha posicions alarmistes i hi ha posicions més matisades, menys alarmistes, més de tocar de peus a terra i d’analitzar el context en el que estem, amb un món audiovisual que està canviant, amb una sociologia que també està canviant i que obliga a fer les coses diferents o a fer més coses de les que ja estem fent.
- Tercer: normalment, les posicions més alarmistes van molt lligades o fan de l’element central de la seva proposta de solució la queixa, l’externalització de les solucions. No dic que no hi hagi coses a fer per part de tots, però sempre veiem un plantejament que no és exclusiu d’aquest tema, sinó que el veiem molt reiterat els darrers anys, sobretot a Catalunya, de sempre externalitzar responsabilitats. Nosaltres avui ens volíem preguntar en aquestes jornades, sense esquivar que qui tingui responsabilitats faci coses, què es pot fer des de les institucions d’autogovern de Catalunya. Què s’ha fet en els darrers anys, quins recursos s’hi ha destinat a polítiques d’enfortiment del català, quins objectius es perseguien i quins resultats s’han obtingut.
- Quart: què hem fet al PSC? Al menys tres coses. No les hem fet en exclusiva, perquè hi hem tingut un paper important.
- L’acord al que vam arribar al principi de la legislatura sobre l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament obligatori. Aquí està, és un acord ampli.
- Hem participat de forma molt decisiva en que el català, el gallec i l’Eusquera es poguessin utilitzar al Congrés dels Diputats, que ja es venia fent al Senat, i puguin esdevenir llengües d’ús i a més d’ús, oficials a Europa. Estem en això, és un pas molt rellevant.
- I estem oberts i hem mostrat disposició a arribar a un pacte nacional del català a casa nostra. Per tant estem també treballant amb la Conselleria per poder assolir aquesta fita.
- Cinquè: I amb quins criteris estem fent això i amb quins criteris volem seguir treballant? Sempre amb la capacitat de ser enriquits, però per quins quatre criteris ens movem?
- Primer, intentant no ideologitzar el debat. Jo tinc una anècdota de la meva època com a ministre de Sanitat: a Estats Units, podies saber si una persona es vacunava o no en funció de si era demòcrata o republicana. Els demòcrates es vacunaven i els republicans no. Predictor de la ideologia, la posició en la vacunació. Que no sigui un predictor l’ús de la llengua d’una manera de pensar a Catalunya. Fugir d’una ideologització de la llengua perquè crec que no ajuda a la llengua.
- Segon: buscar en aquesta matèria – en moltes altres, però sobretot en aquesta – acords molt amplis, molt transversals i que hi siguem tots.
- Tres: sempre que sigui possible, fugir de la imposició i caminar cap a la invitació i la facilitació. Imposar a vegades pot generar actituds de rebuig. Cap a la invitació i la facilitació.
- I finalment, tenir sempre clar, com ho tenim els socialistes catalans, que el català és el centre de gravetat de l’ensenyament, de l’escola i de les polítiques que desenvolupa el Govern i les institucions de Catalunya.