Molt bon dia a totes i a tots i moltíssimes gràcies, en primer lloc, alcalde, Fèlix, per rebre’ns aquí, a la Llotja de Lleida.

També a totes les persones que han participat en aquesta jornada precongressual de preparació del 15è Congrés del PSC, a la Rosa Maria, al Carles Martí, al secretari d’organització, José Luis Jimeno, al Joaquim Fernández, que organitzen aquestes jornades, i als ponents d’avui, a l’Ignasi Servià, al Francesc Reguant, a la Conxita Villar i al Ramón Armengol que han fet aquesta darrera taula; i a totes i a tots vostès per acompanyar-nos.
Molt content també d’estar aquí, a Lleida, i donar la benvinguda a tots els càrrecs institucionals que ens acompanyen.

Sequera a Catalunya

Contents també perquè, encara que sigui poc, ens ha plogut aquestes dies. Ahir va ploure una mica – jo vinc de Galícia i ahir plovia a bots i barrals, plovia moltíssim – i, en fi, l’aigua que, com tantes coses a la vida, només valores quan no tens. Quan tens, gairebé que fa nosa. Quan no la tens és quan la valores. I aquí, efectivament, a les conques internes de Catalunya no en tenim prou.
I no en tenim prou, crec que també s’ha exposat en la primera sessió d’avui, doncs perquè no hem fet bé les coses, i això és el primer que ens hem de reconèixer. No tant per posar-nos el dit a la llaga, sinó per tenir un punt de partida clar i encertat de com estem. No s’han fet prou bé les coses.
És veritat que hi ha el canvi climàtic.
És veritat que anirà a més aquest canvi climàtic.
És veritat que el negacionisme ambientalista no porta enlloc.
És veritat que portem ja 40 mesos amb una pluviometria escassa. 40 mesos de sequera.
És veritat que és una sequera molt llarga.
Però també és veritat que no s’han fet les coses bé.
I nosaltres ens hem de preparar. Ja sabem quin clima tenim a Catalunya. Ja sabem que hi ha períodes de sequera intermitents. Ja sabem que la obligació de les administracions públiques, dels governs, és desvincular l’accés al recurs “aigua” – tant important per la vida i l’economia – de la pluviometria. I això es fa tenint stock d’aigua: avui hem visitat, després de tenir un esmorzar de treball amb l’alcalde, la bassa de Vallcalent. Stock d’aigua pensat i planificat, amb arrels històriques de governança d’aquest canal que vesteix d’aigua tota la plana de Lleida i la ciutat de Lleida i que tu presideixes, alcalde.
A Catalunya hi ha un stock d’aigua de 600 hm3, equivalent al consum, en números rodons, de l’aigua que consumim en un any.
La segona manera d’obtenir el recurs desvinculant-lo de la pluja del mar, que és on hi ha, amb dessaladores. És un recurs car, és veritat. Dessalar aigua és molt car. Però és moltíssim més car no tenir aigua.
Jo quan estava de ministre de Sanitat em deien: “les vacunes no són cares”? És moltíssim més car no tenir vacunes. Doncs sí que és car dessalar aigua, però és moltíssim més car, ho estem veient, no tenir aigua.
I un altre vector és la regeneració d’aigua, que suposo que també heu comentat. Ja existeix a Catalunya, allà està el Llobregat. Al Llobregat tenim dessalació, amb la dessaladora que va planificar el Govern de Montilla i una planta de regeneració d’aigua. Les dues juntes proveeixen 110 hm3, 220 vegades més que l’aigua que està estocada en la bassa de Vallcalent. A la regió metropolitana, per posar-ne una dimensió, se’n necessiten 190.
Si s’hagués fet el mateix en temps i forma al Besòs, regenerant l’aigua de la depuradora del Besòs, que hem visitat no fa tant, tindríem menys dependència de les pluges. Per tant, no s’han fet les coses bé.
Vam tenir fa tres o quatre setmanes al Govern Alternatiu unes jornades a Santa Coloma i ens va venir l’Alberto Garrido, un catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, i va venir també la Maite Pijuán, de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), i ens van parlar de l’horitzó que ens espera en matèria d’aigua.

10 anys mirant al cel

No s’ha fet bé amb l’aigua, però tampoc s’ha fet bé amb l’educació. En educació estem a la cua. Ni tampoc s’han fet bé en matèria d’energia, que va lligat. La dessaladora de la Tordera, efectivament, i gràcies a la col·laboració del Govern d’Espanya, incrementarà la seva capacitat de dessalació en 60 hm3, necessitarà 20mW d’energia. Es necessitarà un cable si es vol passar de 20 a 80 hm3 la capacitat de dessalar aigua que necessitem a les conques internes de Catalunya.
Aquí també estem a la cua. No hem fet res en els darrers 10 anys. Estic completament d’acord en que si hem invertit en regadius doncs no posarem allà plaques solars. Hi ha territori a Catalunya per poder compaginar les dues coses. S’han de posar les plaques solars, però cal recordar-ho, s’han de posar on hi ha sol. I s’ha de posar molins de vent on hi ha vent. A Catalunya hi ha suficient espai amb sol i vent, no ocupat per regadiu, per poder produir l’energia renovable que necessitem.
Doncs aquí tampoc han fet res perquè és incòmode. Prendre decisions sempre és incòmode, no es pren mai decisions a gust de tothom. O en matèria d’altres infraestructures aeroportuàries o viàries que estan arribant al límit de la seva capacitat en un món que seguirà estant connectat i que necessitem estar ben connectats.
Doncs en tot això hem estat 10 anys mirant al cel, perdent el temps. Per això nosaltres proposem girar full. Passar pàgina. Per això ens proposem, en aquest conjunt de jornades que vam començar a Tarragona parlant justament d’energia, a Girona parlant de justícia social, que avui celebrem aquí a Lleida parlant d’aigua, a Tortosa parlant d’equilibri territorial, una Catalunya que ha d’estar compensada i equilibrada; a Manresa per parlar del paper dels ajuntaments, que és molt rellevant a Catalunya; i acabaran a Sabadell parlant d’Indústria i finalment, culminaran en el Congrés que celebrem a Barcelona a meitat del mes de març.
I en matèria d’aigua, doncs ara què? Doncs ara toca ajudar en el que puguem. És veritat que no s’han fet les coses ben fetes, però ajudar. Algunes persones diuen: s’ho mereix aquest govern que se l’ajudi amb això? S’ho mereix quan no fa tant feien befa, que jo vaig venir aquí a fer costat quan es va tancar el Canal d’Urgell a fer costat als regants, i feien befa de que no havia planificat ni havia les coses ben fetes la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i venien donant lliçons? S’ho mereix aquest Govern? El Govern no sé si s’ho mereix. Catalunya sí. Els catalans i catalanes no han de pagar els plats trencats de les coses ben fetes i, per tant, nosaltres estem en mode d’ajudar perquè creiem en la política útil, enfocada a resoldre problemes, a buscar les solucions possibles.

Voluntat d’ajudar

Com es pot ajudar? Es pot ajudar intentant contribuir a que no es cometin errors. Un error claríssim que s’estava cometent i que crec que hem aconseguit ajudar a que s’eviti és posar multes. A qui se li acut en mig d’una sequera anar i multar en els ajuntaments? En ajuntaments petits a més. No ho faran a l’ajuntament de Cornellà, o amb l’ajuntament de Barcelona o amb l’ajuntament de Lleida, perquè són ajuntaments que tenen una identitat política, uns recursos administratius, una capacitat jurídica per parar els peus en el que et ve a trepitjar.
Als ajuntaments petits necessites que els ajudis. Moltes vegades són ajuntaments de 120 – 300 habitants. Jo he estat no fa gaire amb el Dionís Oña al seu municipi, a Montornés de Segarra. Necessita que l’ajudin! No que el vinguin a donar lliçons, com tantes i tants alcaldes i alcaldesses de Catalunya i municipis. No multin, activin mecanismes d’ajuda. 50 milions vam demanar que es posessin al pressupost de 2023. Hi ha hagut projectes per 20 o 30 milions d’euros més. Ens van dir “no hi hauran projectes”. Mirin si n’hi ha hagut! Ajudin als ajuntaments amb recursos tècnics i jurídics per a que puguin fer front a això.
Un altre error que es corre el risc de córrer: decréixer. Com que hi ha sequera, com que no hi ha aigua, alguns diuen “parem l’economia”. Alguns diuen “fora turistes”, i alguns altres, efectivament, posen el dit a la llaga en el sector agroalimentari. No senyor. Tothom s’ha d’adaptar, evidentment, a una situació d’un clima canviant. Tothom s’hi ha d’adaptar, tots els sectors. L’agroalimentari, el turístic, l’industrial, el sector serveis. Tothom. Però no tenim aigua perquè no s’han fet les coses bé, perquè a altres parts amb la mateix condició climàtica en poden tenir.
Per tant, no estem nosaltres a favor del decreixement. I entrar en aquesta dinàmica i enfrontar sectors, com alguns volen fer, enfrontant hotelers amb pagesos o industrials amb sector serveis és un mal camí. Nosaltres no jugarem a això, costi el que costi. No hi jugarem perquè és partit d’un diagnosi equivocat i no resoldre problemes sinó empitjorar-los.
S’han comès errors i s’han d’explicar les coses, amb coherència, sense donar batzegades. Ara entrem en pre-emergència, ara no entrem en pre-emergència. Amb un curs d’acció, perquè s’hauran de prendre decisions que probablement no seran senzilles de prendre. Per tant, s’ha d’exigir a qui ha de conduir aquest període que tingui una actitud coherent i proporcional.
Veiem algunes mesures, estem treballant per veure si podem fer algun suggeriment útil, doncs no sé si hem d’aplicar el mateix patró per tothom en el món de la indústria. No dèiem no fa tant durant la pandèmia – ho dic en primera persona – que hi havia unes indústries essencials i unes menys essencials. Potser haurem de fer també raonaments d’aquest tipus davant d’una situació com la que estem vivint. Per tant, coherència i proporcionalitat en les mesures.
I dinàmiques de col·laboració. Estic content de que aquesta setmana el Govern d’Espanya hagi ajudat al Govern de la Generalitat. Jo he trucat a l’alcalde de Sagunt i dimarts vindrà l’alcalde de Sagunt, i el rebré i li donaré les gràcies perquè és un exemple de col·laboració. Es podria haver resolt d’un altre manera? Jo sempre ho he dit, però ara doncs benvinguda sigui aquesta aigua.
Col·laboració entre administracions amb els ajuntaments, amb les empreses subministradores d’aigua, amb el sectors industrials. Col·laboració i, també és veritat, suport als sectors econòmics que veuen – estàvem també reunits aquesta setmana amb companys del Govern Alternatiu amb el sector de la jardineria concretament que, òbviament, estan passant per moments de dificultat. Doncs se’ls ha d’ajudar. No podem permetre que la sequera destrueixi teixits industrials a Catalunya. No podem permetre que la sequera provoqui que alguns negocis hagin de tancar. S’haurà d’estipular els ajuts, el suport en aquests sectors econòmics.
I també demanem al Govern i, si podem, ajudarem al Govern, un Govern que jo li demano que es deixi ajudar més. Jo crec que seria sensat i raonable, en una situació com la que estem vivint, que el president de la Generalitat ens convoqués als responsables dels actes grups polítics en el Parlament de Catalunya. En el format que ell vulgui, si prefereix fer-ho bilateralment doncs bilateralment, i que ens expliqués i ens escoltés. Si ho fa hi anirem. M’hi he ofert, en privat i en públic, en seu parlamentària. Hi anirem. I escoltarem i farem aportacions en positiu.
Li demanem també al Govern que es prepari per al pitjor escenari. Que tan debò no arribi, però ha de ser la seva obligació. No preparar-se per quan plogui, sinó preparar-se per si no plou, que és el que no han fet en 40 mesos de sequera. Anaven pensant “ja plourà”. Que es preparin per al pitjor escenari.

Pressupostos

I en el mig termini i en el llarg termini doncs amb més inversions, que són les que heu comentat avui aquí. De l’augment de la oferta del recurs – regeneració d’aigua, que és el que està fent tothom – i amb instal·lacions de dessalació. I, evidentment, treballar en la major eficiència possible, amb la millora del reg – com els responsables del Canal de Pinyeda, que tenen ja estudiat què s’ha de fer, que ja han començat a fer. S’ha de fer una inversió important, sí, una inversió important. En el llarg del temps això no es farà en un any, però s’ha de fer de forma sostinguda per aconseguir rar tot el que fa referència les xarxes d’abastament d’aigua en basses, municipis, en el reg agrícola, i segurament treballant en l’emmallat de les xarxes d’interconnexions. I també donant incentius als diferents sectors per a que es preparin per a situacions d’escassetat d’aigua.
Això és el que nosaltres pensem en matèria d’aigua i el que ajudarem a fer.
Falten recursos. En el pressupost del 2023 n’hi vam posar i estem oberts en el Pressupost de 2024 doncs seguir aportant recursos, sobretot aquí, per ajudar als sectors que puguin estar afectats.
Nosaltres estem amb voluntat de que hi hagi pressupostos. Veig per darreres declaracions que el Govern té molta pressa per aprovar pressupostos. Jo també. Però els hi demano que tinguin una desena part de la pressa que tenen en aprovar els pressupostos en complir els de 2023. Demanem serietat. Intentem ser seriosos i ajudar en el que podem. Vostè vol aprovar uns pressupostos? Jo també. Tingui una desena part de pressa en complir el que va acordar al 2023 i veurà com anem ràpid. Però ja s’ha acabat, tant apretar i exigir! Exegesis vostè mateix allò que va acordar i allò que va signar. Entre altres raons perquè està en joc la seva credibilitat com a president de la Generalitat de Catalunya. Posa en joc la credibilitat de la institució.

Una Catalunya que fabriqui xips i préssecs

Vull fer també algunes reflexions respecte a la pagesia i a les manifestacions que hem vist aquest dies. Se n’ha parlat molt també, se n’ha parlat molt aquests dies i se n’ha parlat avui aquí.
Penso que, efectivament, hi ha una primera consideració de respecte cap al col·lectiu, d’expressió de consideració cap al col·lectiu de la pagesia del món rural.
Se li ha de dir en aquest sector que és un sector important, rellevant, estratègic, com ha posat de manifest la pandèmia de forma molt clara. Les dependències. La necessitat de tenir una certa sobirania alimentària.
Són importants, són rellevants i, a més, es fa bona feina. Les dues coses. És un sector que està fent bona feina, hi ha bons professionals, hi ha bons pagesos, hi ha gent que fa bona feina en aquest àmbit en moments que no han estat gens senzills. La qüestió de la guerra a Ucraïna ha posat en tensió el sector.
Nosaltres volem una Catalunya que fabriqui xips? Si, i préssecs. Xips i préssecs.
Volem una Catalunya que fabriqui cotxes? Sí, i enciams. Les dues coses, per ser molt gràfics.
Volem una Catalunya amb turistes? Sí, però que també fabriqui oli d’oliva.
Volem una Catalunya amb un sector químic potent, a Tarragona? Sí, però també potent en la fabricació de vi. Les dues coses.
I crec, efectivament, que no s’ha escoltat prou al sector. Ho ha explicat molt bé aquí el Francesc Reguant i he llegit un article recent on expliques molt bé el menyspreu que sent el sector, que si surts de Barcelona te’l trobes molt per Catalunya.
També, a veure si sé dir-ho ben dit, els territoris de Catalunya hauran de fer un balanç d’aquests darrers 10 anys. A qui han donat la confiança i què han rebut a canvi d’aquesta confiança.

Europa és el marc

Perquè és veritat que hi ha moltes coses, ho deia també en Ramon Armengol, amb qui he coincidit en algun aeroport, i m’ha agradat molt la reflexió perquè cada cop és més evident que moltes coses es decideixen a Brussel·les. I a Brussel·les hi ha 705 eurodiputats i 27 comissaris que representen a 450 milions de ciutadans. I nosaltres en som 8.
Anem sols? No, aquest no és el camí, perquè no pintaríem res al món.
Nosaltres com ens en vam sortir a la pandèmia? Doncs perquè vam anar 450 milions d’habitants amb diners, amb recursos científics i tècnics, vam descobrir una vacuna – a Alemanya, la primera vacuna es va fer a Alemanya – i vam encarregar que la produïssin. 450 milions d’habitants, en termes relatius al món, rics. Sols no ens haguéssim sortit.
En matèria agrícola el mateix. I efectivament, un balanç positiu. Rebem més del que donem. Per tant, aquí hem de fer estratègies realistes i d’incidència i de pressió. I, efectivament, ha estat un crit combinat a nivell europeu, no només català i espanyol, sinó a nivell europeu, que ha fet reflexionar a la Comissió i que ha provocat que Úrsula Von der Leyen digués “replantejo això”. Perquè tothom té clar cap on hem d’anar, un altre cosa és a quin ritme per a que ningú es quedi darrera. Per tant, Europa com a marc.
Deia, Francesc, que parlaves de menyspreu, i parlaves de eco-esteticisme que, traduït, és donar lliçons a qui no ha de rebre lliçons perquè està cada dia fent la feina i cuidant la terra. Penso que aquest crit d’aquests darrers dies ens interpel·la a això, a escoltar molt més al món de la pagesia.
Tenim un cas ara, en el que intentarem fer la nostra aportació, que és el de l’Agència de la Natura de Catalunya. Veiem bé que hi hagi una agència de la natura de Catalunya, però ens demana tot el sector, tota la representació de la Catalunya interior, els responsables polítics, alcaldes i alcaldesses, que volen formar part de la Governança d’aquesta Agència de la Natura.
Perquè no es pot fer res en aquest àmbit si no es compta amb la gent que estem al territori. I és potser l’exemple a nivell institucional administratiu més gràfic de com es pretén fer coses en un territori sense comptar amb la gent que està al territori. No és possible. És un camí que no portarà res de bo. Per tant, intentarem també corregir-ho buscant aliances al Parlament de Catalunya per a que la Governança de l’Agència de la Natura pugui comptar amb el territori.
O el Fons Agrari que estem impulsant per a que hi hagi una bossa de recursos econòmics a disposició del món agrari.

Un camí cap al 15è Congrés

Com us deia al principi estem fent, des del nostre espai polític, un camí cap al 15è Congrés que serà una reunió de tota la nostra organització que farem a Barcelona per fer balanç de la feina que hem fet aquests darrers anys i per fer una discussió oberta, en el sí del partit però també oberta al conjunt de Catalunya, sobre què convé a Catalunya en els propers anys i quines propostes podem oferir a Catalunya els propers anys.
I en aquest camí estem fent aquest seguit de trobades temàtiques específiques al conjunt del territori amb una voluntat també d’expressar la nostra convicció de que Catalunya és tota Catalunya, és una Catalunya sencera que s’ha d’escoltat en tota la seva extensió i que acabarà cada una d’aquestes jornades de reflexió en una Proposta de Resolució que el responsable de conduir-ho, que és el Carles Martí, proposarà en el conjunt de la organització a meitat del me de març.
Agrair-vos la vostra feina un cop més. Dir-vos que Catalunya, tal i com ho veiem nosaltres, ho té tot, però que ha d’obrir un nou temps. En un món que es transforma molt ràpidament – els principals dirigents polítics parlen d’un canvi d’època geopolític, tecnològic, ambiental –, transformacions molt ràpides que ofereixen moltes oportunitats i també presenta molts riscos, Catalunya ha de transformar-se, ha de canviar i ha d’obrir un nou temps i nosaltres, amb tota la modèstia, però també amb tota la convicció, ens oferim per liderar-ho.