El 2024 arriba carregat de cites electorals importants. En l’àmbit europeu, a més d’eleccions nacionals a Àustria, Croàcia, Bèlgica o Portugal, el 9 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu. Les enquestes indiquen que el Parlament Europeu podria patir un important ascens dels grups euroescèptics i de l’extrema dreta, que tindrien la representació més gran de la història fins ara.
A Espanya, les eleccions europees tenen circumscripció única, cosa que obliga a pactes entre les diferents forces polítiques per garantir representació. Llistes que van ser comunes l’any 2019 es dividiran el 2024, i, al contrari, es formaran coalicions irrepetibles a escala local o autonòmica. Els pròxims mesos viurem un intens debat per la creació d’aquestes llistes i sobre qui les encapçalarà.
Què diria Delors sobre aquest moment polític? Una de les seves frases més reconegudes és que “Europa és una construcció que cal reinventar constantment”. Per a ell, Europa no és mai un projecte acabat, sinó que demana estar disposats a reinventar-la i millorar-la constantment. A més d’una demarcació territorial, és una “idea”, que contempla uns valors i una forma de fer política, que ha d’adaptar-se als nous desafiaments i canvis en el món, sigui en termes polítics, econòmics o socials.
L’adaptació als canvis, segons ell, s’ha de fer amb valentia i determinació i saber trobar les oportunitats que hi venen associades; s’ha de poder mirar el canvi com un espai pel creixement i la transformació, cercar nous camins per innovar en la forma d’atendre els problemes i trobar solucions potser mai pensades.
Aquesta obertura de mires, però, només es pot mantenir si no oblidem un dels eixos fonamentals de la “idea d’Europa” i que representa el substrat de la seva construcció: el principi de solidaritat. Segons una altra cita famosa de Delors “la solidaritat és el valor fonamental que sustenta Europa”; solidaritat entesa com a col·laboració i suport mutu entre els països i la ciutadania europea, aquesta és la base sobre la qual es construeix el projecte comú d’integració. Implica el treball de tots per objectius comuns, que tingui en compte les diferències entre situacions socials i polítiques, per a superar-les amb l’objectiu d’evitar les desigualtats en drets i garantir el benestar i protecció de tots els membres de la comunitat. És la solidaritat la que afavoreix marcs econòmics i polítics comuns, que garanteixin un context de convivència, pau i prosperitat que ha d’arribar a tots els ciutadans i ciutadanes per igual.
En uns moments en què les postures reaccionàries i populistes prenen un espai a les societats democràtiques que pot posar en perill alguns d’aquests principis europeus, el fet de la diversitat cultural pren rellevància quant a factors variats: l’economia europea, per una banda, es beneficia de la immigració, especialment per equilibrar les piràmides d’edat envellides que van avançant en tot el territori europeu, però, per altra banda, es troba amb postures reaccionàries a fets culturals diversos, fonamentats o no en religions i llengües que es consideren estrangeres durant generacions. Per a Delors, “la diversitat cultural és una riquesa que hem de preservar i valorar”, entenent aquesta com un sumatori d’història, valors i tradicions que enriqueixen la nostra experiència col·lectiva.
La preservació dels drets i oportunitats per a tothom, sigui de la cultura d’origen que sigui, seria un valor europeu que ha de trobar les seves vies d’expressió, no només per justícia universal, sinó també per introduir un saludable relativisme a la cultura europea. Ben lluny del moment en què ens trobem ara, en el que “l’amenaça de l’estranger”, construïda artificialment per a fer prosperar polítiques identitàries, està trobant adeptes entre diverses postures polítiques que agafen força entre la ciutadania europea.
Els principis de Delors, ans al contrari, posen l’èmfasi en un segon principi fundador de l’Europa moderna, a més de la solidaritat. “La justícia social és un principi irrenunciable en la construcció d’Europa”. Una idea de justícia que representa el millor de la il·lustració i que ha d’estar arrelada no només en les lleis sinó en les institucions i els costums socials. L’objectiu d’eliminar les barreres que fan que unes persones tinguin menys oportunitats que d’altres (com és el cas de l’accés a l’educació), així com els esforços per resoldre aquestes desigualtats ha de ser l’eix vertebrador de totes les polítiques progressistes. Una idea cohesionadora, integradora, que cerca el benestar per a tothom, independentment del seu origen o condició. Delors va poder veure com des de la Unió Europea s’han anat desenvolupant els drets col·lectius i individuals que han garantit els estats de benestar i protecció social que ell somiava. I també ha tingut temps a veure les amenaces a les quals s’enfronten, des de fa uns deu anys.
“La política ha de servir a les necessitats de la societat, no als interessos particulars”, una frase ben oportuna per ressaltar la importància de posar el benestar comú per sobre dels interessos particulars en les decisions polítiques. En el seu moment, ja va assenyalar que els líder polítics sovint estan exposats a pressions de diversos grups d’interès i ens convida a recordar que la veritable essència de la política radica en treballar per satisfer les necessitats de la societat en conjunt. És l’única forma d’aconseguir canvis significatius i transformadors que es mantinguin en el temps. La “qualitat” de la política i de les democràcies que ara veiem trontollar en alguns països i que poden ser la causa de la desafecció política i l’aparició de moviments antisistema és un dels factors de l’actualitat que Delors veuria amb més preocupació, fill com era d’unes generacions polítiques que van posar les bases i les regles del joc polític occidental, fonamentades en la lleialtat i el fair play.
Per concretar els principis de solidaritat, justícia social i bon govern, Delors era molt partidari de posar en relleu la solidaritat intergeneracional, de la que va dir que és “fonamental per assegurar un futur sostenible”, no només en la transmissió de valors i coneixement, de riquesa i prosperitat, sinó també referint-se a la preservació del planeta. “Som guardians de la Terra i hem d’assumir la responsabilitat de cuidar-la i protegir-la, no només pel benestar de les generacions presents, sinó també pel futur d’aquells que vindran darrere”
Si “la llibertat no pot ser limitada per fronteres” i la solidaritat ha d’estendre’s entre països i en llarg del temps entre generacions, el full de ruta socialdemòcrata està clarament dibuixat per dècades. Cal recordar que la llibertat és un dret universal, que no entén de límits geogràfics, que el progrés no ha de ser exclusiu per a uns privilegiats, que les democràcies es construeixen cada dia, superant obstacles i amb una determinació comuna. Tots aquests trets ens defineixen el substrat de les civilitzacions, en aquest cas, l’europea, que va quedar tan clarament plasmat en el Discurs del president Delors en el Debat d’Investidura del 10 de febrer de 1993, del que destaquem algunes frases rellevants:
En relació amb el context històric del moment: Citando a las siguientes palabras del sociólogo Alain Touraine, que recientemente declaró: “Hay quien considera que Europa no sabe promocionarse, pero hay otras razones infinitamente más graves. Acabamos de vivir diez años de liquidación de los antiguos sistemas y de ilusiones ultraliberales. Hoy vivimos en medio de la incertidumbre y el desconcierto. La vida colectiva se ha convertido en algo similar a la meteorología: sube, baja, va, viene… todo parece irracional.” Y, a continuación, añade: “la política carece ya de sentido, y esta deriva puede arrojarnos a cualquier tipo de aguas”.
“Al margen del desasosiego social al que acabamos de aludir, estas razones, las razones tanto de nuestras dificultades como también de vuestra insatisfacción, si mi interpretación es correcta, son tres. En primer lugar, la crisis económica mundial ha hecho olvidar a nuestros pueblos el formidable impulso que siguió al relanzamiento de la construcción europea, estimulada por el proyecto de constitución del Parlamento Europeo, el objetivo de 1992, las disposiciones dinámicas del Acta Única y el gran acuerdo político y financiero de febrero de 1988. Sin embargo, el ímpetu inicial se ha perdido”.
“Y, lo que es más grave, el desempleo, que avanza hasta alcanzar a todas las categorías de trabajadores, pone en peligro el equilibrio de nuestra sociedad, compromete la financiación de los sistemas de protección social y es uno de los factores desencadenantes de un inquietante fenómeno de marginación y exclusión. Nada tiene, pues, de extraño que los pueblos nos pregunten: ¿Son ustedes capaces, ustedes que propugnan una Europa unida, de proponernos un proyecto económico y social que pueda atajar la marea del desempleo y permita recuperar la confianza en el futuro? Esta es la pregunta a la que debemos dar respuesta, en vez de enzarzarnos en una pugna estéril entre Instituciones”.
En relació amb l’actuació de la Unió Europea: “A principios de 1993, el cambio de decorado es impresionante. Pese a los progresos efectuados desde 1985, la Comunidad se ha mostrado incapaz de amortiguar en su seno el profundo impacto de la crisis económica, que le afecta en lo más hondo, hasta tal punto que el período de ratificación del nuevo Tratado se ha caracterizado por la inquietud, el escepticismo y, desde luego, el olvido de todo lo que se había logrado anteriormente. Exceso de euforia en 1990, en medio de la resaca por la liberación de los países de Europa del Este; exceso de pesadumbre hoy, con la tragedia yugoslava como telón de fondo.
Ante esta situación, seamos sinceros, la práctica de la cooperación entre nuestros doce países ha disminuido en términos generales”.
Davant les crisis: “Simplemente se ha vuelto imposible predecir el futuro a causa de la crisis. Tendremos que poner remedio a esta situación y retomar la iniciativa, conscientes de nuestras fuerzas y debilidades. ¿No es cierto que Lester Thurow, en su obra La Casa Europa, nos ofrece motivos de esperanza? Esta es una cita suya: «Cualesquiera que sean los obstáculos, la casa Europa dispone de la más sólida posición de partida en el tablero económico”.
Situacions passades, presents i futures que reflecteixen uns elements comuns en la política europea: avenços i retrocessos, moviments d’apertura i tancament, elements comuns de consens i divergències. En qualsevol cas, els fundadors van donar suficients elements de bona política per poder avançar, al ritme possible i amb els equilibris necessaris. El bon lideratge i una forma de fer política comuna assegurava la construcció col·lectiva. Què pot passar a partir d’ara, amb noves formes d’entendre la política, menys democràtiques, més disruptives? Com pot afectar les sobiranies dels països membre, com afectarà el concepte de ciutadania europea? Com podem salvar, en definitiva, els avenços en drets i llibertats, adaptant-nos alhora als fluxos actuals de les tendències sociològiques i les seves correlacions polítiques? Com és el perfil sociopolític dels nous ciutadans i ciutadanes europeus i, sobretot, com es preveu que sigui en el futur?
Uns principis socialdemòcrates renovats i adaptats seran molt útils com a guia per als anys vinents a Europa, que encara la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 i que, si es descuida, no superarà la prova.
I.S.N.
Referències
Jacques Delors i els reptes de la UE el 2024 (Diari Ara, 29/12/2023)