El text subscrit pel Partit dels Socialistes i Esquerra Republicana dedica un extens apartat (el 3) a la política lingüística. Us el reproduïm a continuació.

3. CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ AMB LLENGUA PRÒPIA I VOLUNTAT DE PROJECTAR-SE AL MÓN

Catalunya és una nació construïda a partir d’una visió inequívocament inclusiva, pròpia d’un país plural i divers. Una nació on el català ha actuat i ha de seguir actuant com la llengua comuna i de progrés del conjunt de la societat i on la vocació europeista i mediterrània ha de continuar guiant la projecció internacional del país.

Partint d’aquest plantejament, la XV legislatura ha de comportar un enfortiment del conjunt de polítiques encaminades a potenciar l’ús social de la llengua catalana com a millor forma d’assegurar la cohesió de la societat catalana i, alhora, seguir reforçant l’acció exterior de la Generalitat davant d’un món cada vegada més global.

Amb aquests objectius, els sotasignats assumeixen els següents compromisos:

1. Llengua

El retrocés de l’ús social de la llengua catalana exigeix donar continuïtat i seguir reforçant amb la màxima ambició i consens la política lingüística, amb especial atenció a la defensa del model d’escola catalana com a garantia de l’aprenentatge de la llengua, a la seva normalització i foment en tots els àmbits, i a la garantia dels drets lingüístics.

Així mateix, la política lingüística de Catalunya ha d’incorporar l’objectiu de reforçar l’impuls i el progrés de l’occità a l’Aran i de la llengua de signes catalana.

1.1. Departament de Política Lingüística

La política lingüística tindrà rang de Departament, amb un pla d’acció transversal que es projecti sobre el conjunt dels Departaments del Govern i les seves polítiques.

1.2 Pacte Nacional per la Llengua

Aprovar el Pacte Nacional per la Llengua i el seu calendari d’execució, proposat per l’actual Govern. Fer-ho en el termini dels 100 primers dies del nou Govern, assumir-ne les mesures al Pla de Govern i dotar-lo amb el corresponent finançament anual per al seu desplegament, que, per al primer any, es preveu de 200 milions d’euros.

1.3. El català a les institucions

Garantir el català com la llengua d’ús normal de les administracions i de les institucions catalanes en les seves actuacions internes i en la relació entre elles, així com en les comunicacions i les notificacions adreçades a les persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret d’opció lingüística de la ciutadania en la seva relació amb l’administració.

1.4. El català a l’educació

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ha de ser la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut.

Al final de l’etapa educativa obligatòria, el sistema educatiu ha de garantir la competència oral i escrita plena en català i en castellà, tant en els registres formals com en els informals.

En tot cas, la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari haurà d’estar basada exclusivament en criteris pedagògics recollits en el projecte lingüístic de cada centre. Aquests projectes s’elaboraran a partir de l’anàlisi dels usos i l’exposició de l’alumnat a les diverses llengües per tal d’impulsar mesures de suport educatives de cada llengua i en cap cas a partir de paràmetres imposats, aliens a criteris pedagògics.

El Departament d’Educació orientarà els centres, d’acord amb les dades sociolingüístiques disponibles, en l’aplicació de metodologies d’immersió lingüística en llengua catalana per tal que l’alumnat de contextos en què la llengua habitual i familiar no és el català tingui l’oportunitat d’aprendre-la en igualtat de condicions. Igualment, el Departament vetllarà perquè la comunitat educativa compleixi els compromisos lingüístics i educatius adquirits i prendrà les mesures necessàries per garantir el dret de l’alumnat a rebre la formació d’acord amb el que estableixi el projecte lingüístic del seu centre.

El Govern de la Generalitat, si es posa en risc la prevalença d’aquest criteri pedagògic, promourà, amb el consens de la resta de forces polítiques i entitats que defensen el model de l’escola catalana, les reformes i accions necessàries per defensar-lo i garantir-lo, sense abandonar mai l’objectiu.

El català és la llengua d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. Així doncs, l’alumnat nouvingut rebrà els suports necessaris per garantir l’aprenentatge de les llengües oficials i fer possible la seva inclusió en la societat catalana.

1.5. Impuls de l’ús social del català i garantia de drets lingüístics

És en l’ús social on es xifra la vitalitat d’una llengua. Entre les diverses accions que s’impulsaran per promoure’l, se’n destaquen les següents:

a) Estendre la vehicularitat de la llengua catalana en l’àmbit de les activitats extraescolars i de l’esport de base i el lleure, mitjançant el desplegament progressiu dels Plans Educatius d’Entorn a tots els municipis de Catalunya i adoptant la metodologia de la immersió lingüística on sigui necessari. Aquestes activitats tindran caràcter universal.

b) Desenvolupar el pla d’impuls al català a l’audiovisual i l’entorn digital, com a mínim amb la dotació prevista en el projecte de pressupostos pel 2024, que incrementi les pel·lícules i sèries produïdes, doblades o subtitulades en català, l’exhibició de cinema en català en sala, la incorporació del català a les plataformes, la presència del català a les xarxes socials i als videojocs, i la disponibilitat del català a les principals tecnologies de la llengua.

c) Rellançar els mecanismes d’acollida, ensenyament i dinamització lingüística per a persones adultes per fer front efectivament tant al repte migratori com a les necessitats del conjunt de la població, reforçant la dotació econòmica i de personal del Consorci per a la Normalització Lingüística. Potenciar la concertació local, amb els agents cívics i socials implicats i amb els ajuntaments, per impulsar el català com a llengua d’acollida, així com la concertació social, incloent el català en els cursos de polítiques actives d’ocupació i formació contínua com a matèria i garantir-ne l’ús normal com a llengua vehicular.

d) En el marc de l’aplicació dels plans de foment del català desenvolupats pels departaments de Salut i Drets Socials, establir un calendari de capacitació del personal i normalització de l’ús que garanteixi l’atenció activa en català als usuaris al llarg de la legislatura, i executar les mesures pertinents per assolir-ho.

e) Garantir activament el compliment de la legislació en matèria de drets lingüístics, especialment a l’empresa i al comerç (retolació, etiquetatge, atenció al públic, oferta de serveis, etc.) i dotar els organismes encarregats de vetllar per aquest compliment del personal i els recursos necessaris per fer-ho.

f) Aplicar durant el curs 2025-26 les previsions sobre coneixement de català del professorat incloses a la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de Catalunya. Incloure, l’assoliment del C2 de català en el grau d’educació primària, d’acord amb les universitats, i potenciar-ne l’obtenció en els altres graus, sobretot en els més orientats a la docència, així com en el màster universitari de formació del professorat. Garantir que tots els graduats en universitats catalanes en els graus lingüísticament estratègics (salut, dret, treballadors socials, ciències de la comunicació, etc.) assoleixen el nivell C1 de català, com a competència lingüística necessària per atendre els pacients i els usuaris del país. Dotar econòmicament els serveis lingüístics universitaris per possibilitar-ho.

g) Crear un centre de recerca aplicada en política lingüística, aprenentatge i ús de la llengua vinculat al sistema universitari i de recerca, el Govern, el Consell Social de la Llengua i el Consorci de Normalització Lingüística, i dedicat a analitzar la realitat sociolingüística, avaluar les actuacions realitzades, liderar experiències innovadores i proposar el desenvolupament de nous recursos.