Pregunta al president de la Generalitat sobre els motius de la no renovació del conveni entre l’Institut Ramon Llull i la Càtedra Juníper Serra d’Estudis Catalans de la Universitat de Stanford

Salvador

Senyora presidenta, senyor Aragonès, el món, el nostre món, està canviant. Ho fa a molta velocitat, amb canvis molt de fons. Les diferents protestes i manifestacions d’aquests dies, d’avui mateix, en són un signe.

És moment d’idees clares, de tenir clar on som, de saber quin és el nostre lloc amb Europa i amb l’OTAN. És moment de consensos, d’acords i de política útil; d’abaixar una mica el to tots plegats, i no ho dic per vostè. I és moment d’autoexigència, de ser rigorosos amb nosaltres mateixos, d’exigir-nos lo millor de nosaltres mateixos, individualment i col·lectivament.

Autoexigència també en la defensa de la nostra personalitat política, de la nostra cultura i de la nostra llengua, el català, mantenint-la, naturalment que sí, com a centre de gravetat del nostre sistema educatiu sense atacar el castellà, que també és un patrimoni nostre, i donant compliment a les resolucions judicials, com no pot ser d’una altra manera.

Defensar el català és promoure el seu coneixement i fomentar el seu ús aquí i allà, dins i fora de Catalunya. Per això m’ha sorprès, senyor Aragonès, conèixer que l’Institut Ramon Llull no ha renovat el conveni amb la Càtedra Juníper Serra – Josep Pla de la Universitat de Stanford, dirigida pel senyor Joan Ramon Resina. I, senyor Aragonès, volia saber quines han estat les raons per interrompre aquesta col·laboració de quinze anys.

Aragonès

Moltes gràcies, presidenta. Senyor Illa, celebro la seva actitud i la seva proposta de mà estesa cap al Govern en una situació molt difícil, molt complicada, per les conseqüències socials i econòmiques, no només les d’ara, sinó les que hi hauran en un futur, perquè tot l’escenari geopolític està canviant.

Dit això, vaig a la pregunta concreta que vostè m’ha fet. L’Institut Ramon Llull, en solitari, perquè moltes vegades no hem tingut l’acompanyament de l’Instituto Cervantes, ha portat a terme l’establiment de diverses càtedres en diferents universitats internacionals per al foment dels estudis catalans. Hem hagut de portar a terme tot el que són els lectorats, també, de català en universitats. Ho hem hagut de fer des de l’Institut Ramon Llull perquè des de l’Estat no es feia, com sí que es fa, doncs, per exemple, per al foment de la llengua castellana.

Pel que fa al cas concret d’aquesta càtedra, va haver-hi una proposta de renovació que, per raons sobretot d’àmbit administratiu, de com podia encaixar, no va poder ser renovada, però la nostra voluntat és que aquest i altres instruments en l’àmbit exterior, doncs, puguin continuar.

Per tant, si vostè, a més, també ens ajuda a que el Govern de l’Estat, doncs, faciliti el que és l’explicació a l’exterior de la llengua catalana, segur que trobarem molts més instruments per fer-ho. Hi insisteixo, va ser una qüestió de la fórmula del conveni, de les característiques administratives, però la nostra voluntat és continuar amb el que representava aquesta càtedra en aquest format o en un altre en el futur.

Gràcies.

Salvador

Senyor Aragonès, no vull fer de l’anècdota de categoria. Em consta que s’està corregint i ho celebro, i espero que es mantinguin les cinc càtedres que, si no estic errat, té l’Institut Ramon Llull, i els 131 lectorats, no? I també que es faci en els quaranta-sis centres on l’Institut Cervantes ha impartit el català, ensenyament del que n’han gaudit, si no em fallen les xifres, gairebé quatre mil persones en els darrers trenta anys. Aquest és el camí.

Perquè els temps que venen són temps de treballar plegats, coordinats, sense esquivar els problemes, afrontant els problemes –l’hi he de dir–, en la línia de la reunió que vostè va convocar dilluns passat, que em va semblar ben plantejada i ben enfocada. Jo demano autoexigència en el fons i en la forma. Veig –avui mateix, a la sessió de control– a vegades, per part d’alguns portaveus, molta contundència i molta claredat d’idees en allò que han de decidir els altres i molta discussió en allò que és responsabilitat nostra.

Miri, jo crec que Catalunya ho pot fer millor. Crec que el seu Govern ho pot fer millor. La meva feina és estimular que el seu Govern ho faci millor, però també ajudar a que ho faci millor. I sap vostè que, en moments complicats, pot comptar amb el meu grup per millorar les coses a Catalunya.

Moltes gràcies.

Aragonès

Moltes gràcies, presidenta. En la situació actual no hi haurà lloc per a partidismes, o com a mínim jo no hi deixaré lloc per a partidismes. Estem en una situació de molta gravetat i el que ve en els propers temps serà molt complicat i ens obligarà a fer sacrificis, i necessitarem acords polítics. Per això vaig convocar la reunió amb els grups parlamentaris dilluns.

Vostè, que crec que em comença a conèixer, sap que per mi l’autoexigència és un valor fonamental. Per moltes raons, però entre d’altres perquè jo, que vull que Catalunya sigui un estat independent –també aquest Govern–…, un govern que vol que el seu país sigui un estat independent ha d’assumir tota la responsabilitat, encara que no sigui la seva competència.

Celebro el seu nivell d’exigència amb el que és el compromís del Govern amb la llengua catalana. Fem-ho també en l’àmbit del PERTE de l’economia de l’espanyol, perquè sigui també l’economia de les llengües de l’Estat i puguem incloure el català en un àmbit sensible com l’àmbit audiovisual. Ho fem junts? Sí?

Gràcies.