Producció alemanya de 147 minuts de durada, dirigida per Edward Berger, conegut pel llargmetratge Jack (2014) i per la sèrie The Terror (2018), adaptació de la novel.la homònima de Dan Simmons; i protagonitzada per Felix Kammerer i l’actor hispano-alemany Daniel Brühl. La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto i posteriorment va passar a Netflix, on es va estrenar el 28 d’octubre de 2022. La cinta va ser una de les guanyadores de la darrera edició dels premis Oscar amb els guardons a millor pel·lícula estrangera, millor fotografia, millor banda sonora i millor disseny de producció. També va rebre el premi a millor pel·lícula i millor director als premis BAFTA. La cinta ha tingut una bona recepció de públic i crítica, amb un 7,8 a l’IMDb i un 7,2 a Filmaffinity.
La novel·la antibel·licista d’Erich Maria Remarque, publicada l’any 1929, recollia la seva experiència com a soldat a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial i recollia l’horror i el terror que van patir tots els soldats que van participar en aquell conflicte i que els va traumatitzar durant molts anys després de seu final. Davant dels esclats de violència limitada en el temps i en l’espai de les batalles que van caracteritzar els conflictes anteriors, a la Gran Guerra es va imposar la potència letal d’armes noves, el terror dels gasos asfixiants, l’aparició de l’aviació com a eina de destrucció i dels blindats. El conflicte es va eternitzar i es va enquistar en una anada i tornada continua de milions d’homes al llarg d’un front de milers de kilòmetres de llargada, però únicament amb centenars de metres d’una amplada coberta de trinxeres, filferro, mines antipersones i franctiradors. Remarque va tenir el talent de captar la brutalitat i la manca de sentit d’un conflicte que va transformar els soldats en màquines programades per matar i sobreviure, que lluitaven per no perdre totalment la seva humanitat.
El fet que la novel·la es convertís ràpidament en un referent de la denúncia del sense sentit de la guerra, va propiciar que Hollywood s’interessés ràpidament per la seva adaptació i l’any 1930 es va estrenar All Quiet on the Western Front de Lewis Mileston, protagonitzada per Lew Ayres, que va tenir una magnífica acollida de crítica i públic, i s’ha erigit en un clàssic de la història del cinema, amb una gran influència en cineastes posteriors, com en la duologia antibel·licista de Stanley Kubrik, formada per Paths of Glory (Senderos de gloria) i Full Metal Jacket (La chaqueta metálica).
L’any 1979 el director Delbert Mann va presentar la seva adaptació en una pel·lícula per a televisió amb el mateix títol i amb un repartiment estel·lar integrat per Richard Thomas, Ernest Borgnine, Donald Pleasence i Ian Holm, entre altres. El resultat no va estar a la mateixa alçada de la cinta de 1930, malgrat guanyar el Globus d’Or a millor pel·lícula per televisió, però recollia amb fidelitat l’esperit de la novel·la.
La tercera adaptació cinematogràfica ve de la mà d’una producció, un director i un repartiment alemanys, que han comptat amb molts mitjans i amb tot el potencial de la tècnica moderna per oferir un retrat cru i brutal de la guerra que transporta a l’espectador al mig de la lluita en les trinxeres mitjançant un tractament gairebé expressionista de les imatges que permeten “tastar” el sabor de la terra i sentir la commoció dels impactes de l’artilleria. L’espectador es pot sentir en mig dels combats i empatitza amb els protagonistes que, per sobre de la brutalitat de matar o morir, intenten sobreviure i conservar una mica de la seva humanitat, no únicament amb els seus companys, sinó també amb els enemics, que maten per no morir.
A diferència del cinema bèl·lic més convencional, i popular, aquí no podem trobar bons ni dolents, no n’hi ha causes justes i causes injustes, no hi ha èpica ni en la victòria ni en la derrota, únicament trobem sang, dolor, brutalitat i brutícia. A la novel·la de Remarque i a la pel·lícula que ens ocupa, la guerra no és un poema de Kipling ni un videojoc on tot és asèptic, impersonal i distant; la guerra és la negació de la humanitat, és la degradació total de la persona, fins a perdre el contacte amb la realitat i la normalitat de la vida fora del conflicte.
En aquest sentit, Im Westen nichts Neues forma part de la millor tradició del cinema antibel·licista, com les adaptacions anteriors de la mateixa novel·la, les pel·lícules citades de Stanley Kubrik i altres obres mestres com Apocalypse Now de Francis Ford Coppola. Una visió molt recomanable.
F.G.L.
Edward Berger (Wolfsburg, 1970) és un guionista i director de cinema alemany, graduat a la Universitat de Nova York, que va començar la seva carrera realitzant curtmetratges i treballant a la productora independent Good Machine, on va participar en projectes d’Ang Lee i Todd Haynes. Des de 1997 viu i treballa a Barcelona, on ha centrat la seva activitat com a guionista i director de sèries de televisió. Ha dirigit diversos episodis de la sèrie policíaca alemanya Tatort i els primers capítols de la sèrie Deutschland 83, i és el responsable de la sèrie The Terror, adaptació de la novel·la homònima de Dan Simmons. Entre els seus llargmetratges destaca Jack, que va rebre diversos premis a Aleman