Sobre la necessitat d’ampliar els àmbits de l’entesa política entre forces polítiques catalanes.

Salvador

Senyora presidenta… Senyor Aragonès, aquesta setmana fa un any del seu Govern, una quarta part del que hauria de durar la legislatura. Sembla mentida com passa el temps. És un moment propici per fer balanç. Aquests dies, diferents mitjans de comunicació, vostè mateix ahir, el meu grup avui farà una interpel·lació, jo mateix m’hi he referit en els darrers dies…

Però jo avui no vull fer balanç, vull fer prospectiva. No vull mirar endarrere, vull mirar endavant. No vull parlar de passat, vull parlar de futur. D’un futur en un món complex, canviant, molt menys amable del que alguns pensaven. I vull parlar de futur per dir que a mi em sembla que ho podem fer millor, que ho hem de fer millor, i que Catalunya mereix que ho fem millor.

Vostè i jo, senyor Aragonès, pensem diferent; en algunes coses, molt diferent. Tenim plantejaments diferents, com els tinc amb altres líders d’aquest Parlament, però en algunes coses ens podem entendre. Avui mateix en tenim un exemple, crec que destacable. Per cert, una fórmula que a mi mai m’ha fallat en política és posar sempre abans l’interès general i el bé comú que no pas l’interès particular i l’interès de part.

Per això, senyor Aragonès, pensant en el futur i en el que resta de legislatura, duri el que duri, li reitero des de la discrepància la meva disposició a l’acord i a entendre’ns en algunes coses. Volia saber si hi està disposat.

Aragonès

Gràcies, presidenta. Senyor Illa, Govern i oposició han de tenir punts d’entesa, i en això coincidim. Vostè demana que mirem endavant i demana no mirar aquest primer any. En tot cas, n’és referència obligada. Tenim un grau d’execució del pla de govern notable en molts aspectes. Hem fet aquesta avaluació percentual, però que permet avançar.

Hi ha un àmbit on anem coixos, i crec que hi hem de poder treballar molt més, què és el procés de diàleg i de negociació amb l’Estat. No està anant bé –no està anant bé. Tinc la sensació que el Govern massa vegades arrossega…, de l’Estat, arrossega els peus, i ha de ser possible tirar endavant aquest procés de negociació. La ciutadania ho demana. La ciutadania demana que pugui haver-hi una negociació franca, sincera, en igualtat de condicions, per poder arribar a una resolució del conflicte polític amb el Govern de l’Estat.

De tots els elements del pla de govern, aquest és el que jo mateix reconec que hi ha marge de millora important, i crec que vostès hi poden tenir un paper destacat, en aquest marge de millora. Per tant, doncs, si em preguntava en quins àmbits podem millorar, aquest és un d’ells. Gràcies.

Salvador

Crec que podem millorar i hem de millorar en molt més àmbits; però, en tot cas crec, que tothom sap, vostè també, que té el meu compromís en ajudar amb el diàleg entre el Govern d’Espanya.

Però jo li demano avui, explícitament, formalment, si vol vostè solemnement, que obri, que obrim tots, un procés de diàleg a Catalunya entre catalans. Em pregunto què ens impedeix escoltar-nos; em pregunto què ens impedeix contrastar punts de vista; em pregunto què ens impedeix treballar junts; em pregunto què ens impedeix reforçar allò que ens uneix, que hi han coses que ens uneixen; em pregunto què ens impedeix construir acords; i em pregunto quina por fa a alguns fer política, perquè fer política és això, construir acords.

Miri, tots els que estem aquí, tots els cent trenta-cinc diputats, tenim coses a dir, tenim coses a aportar, i ho podem fer amb serenor, amb respecte i amb voluntat constructiva, i segurament amb un llenguatge molt més amable que algunes de les expressions que hem sentit avui aquí. Tant de bo aquest primer any sigui un punt d’inflexió en aquesta direcció, i tant de bo vostè ho lideri; a mi em tindrà al seu costat si ho fa.

Aragonès

Gràcies, presidenta. Senyor Illa, revisi els principals acords des d’ara fa un any, des de la investidura: pressupostos, renovació d’organismes estatutaris, l’acord en matèria de llengua a les escoles. Crec que és una mostra clara de la voluntat de diàleg a Catalunya endins, també a dins del país, sobre aspectes que són fonamentals i que compartim. Per tant, aquest diàleg s’ha obert i aquest diàleg s’està treballant. Necessitem les condicions per fer-ho possible.

El que avui limita les potencialitats d’aquest diàleg, al meu entendre, per exemple, de decidir en l’àmbit de reindustrialització, és allò que no podem decidir des d’aquí. Per exemple, com es configuren els PERTEs dels Next Generation. S’ha reclamat un pacte nacional per a la indústria, però els Next Generation els decideixen des del Govern de l’Estat; volem tenir-hi molta més capacitat d’incidència. I el diàleg i les decisions a Catalunya es veuen limitades per decisions del Govern de l’Estat.

Estem en un moment en què el Govern de l’Estat no ha donat explicacions suficients pel cas d’espionatge a les principals representants de les institucions catalanes. Crec que aquí hi ha molt marge de millora. El diàleg a Catalunya s’està produint; on no s’està produint amb resultats suficients –i miri que m’hi esforço, però encara no hem aconseguit els objectius– és en el diàleg amb el Govern de l’Estat. I, per tant, vostè, que pot, ajudi en aquest àmbit.