L’obra s’inicia amb la fundació del Bund a Vílnius l’any 1897, en el mateix context històric que va veure néixer el moviment sionista. Crabapple explica els orígens del partit entre els treballadors jueus de l’Imperi Rus (russos, ucraïnesos, polonesos, etc.), sotmesos simultàniament a l’explotació social i a la discriminació antisemita. El Bund defensava una síntesi entre marxisme, cultura jueva i internacionalisme obrer. Els seus militants reivindicaven la llengua ídix (una llengua híbrida, de base germànica amb aportacions de l’hebreu i diverses llengües eslaves que parlaven els jueus de l’Europa oriental), promovien l’organització sindical i sostenien que l’emancipació dels jueus havia d’assolir-se allà on vivien, mitjançant la transformació democràtica i socialista de la societat.
La narració segueix amb el desenvolupament del moviment durant les revolucions russes de 1905 i 1917. En aquest període, el Bund participà activament en les mobilitzacions obreres, en la formació d’organitzacions sindicals i en la defensa de les comunitats jueves davant els pogroms. El llibre descriu també les tensions amb els bolxevics i amb Lenin, que acabaren portant a la dissolució del partit dins la Unió Soviètica després de la Revolució d’Octubre i l’allunyament del Bund de les tesis comunistes.
Tanmateix, una part important de l’obra està dedicada al període polonès. Després de la Primera Guerra Mundial, el Bund es reorganitzà a la nova Polònia independent i es convertí en el principal moviment polític jueu del país. Crabapple mostra com el partit anà molt més enllà de l’activitat estrictament electoral o sindical. Va crear una àmplia xarxa d’institucions educatives, culturals i assistencials: escoles, organitzacions juvenils, moviments femenins, campaments d’estiu, sanatoris infantils, cooperatives i una premsa pròpia de gran vitalitat. Al mateix temps, el Bund mantingué una persistent oposició al sionisme, defensant que el futur dels jueus passava per la lluita democràtica i socialista als països on residien i no per la construcció d’un estat nacional a Palestina. Aquest entramat associatiu permet a l’autora presentar el Bund com una autèntica cultura política i social.
L’oposició al sionisme constitueix, de fet, un dels fils conductors del llibre, presentada per Crabapple com una expressió del compromís del Bund amb l’internacionalisme, la solidaritat de classe i la defensa de la cultura jueva d’Europa oriental. Aquest debat acompanya la trajectòria del moviment des dels seus orígens fins a la seva desaparició.
Els capítols finals aborden l’impacte devastador del nazisme i de l’Holocaust. Els bundistes participaren activament en la resistència clandestina, en l’organització dels guetos i en l’aixecament del gueto de Varsòvia. Molts dels seus dirigents i militants foren assassinats pels nazis, mentre que altres havien estat anteriorment víctimes de les purgues estalinistes. L’autora interpreta aquesta doble persecució com una de les causes principals de la desaparició del moviment.
Per explicar aquesta història, Crabapple recorre a una galeria de personatges destacats, entre els quals figuren Henryk Ehrlich, Sophia Dubnow, Bernard Goldstein o Vladka Meed. Paral·lelament, incorpora la biografia del seu propi besavi, Sam Rothbort, antic militant del Bund emigrat als Estats Units, la trajectòria del qual serveix per connectar la història col·lectiva del moviment amb la memòria familiar. La mateixa operació literària que havia fet l’historiador anglès d’origen rus Mark Mazower amb el seu avi Max a Todo lo que no me conteste (Crítica 2021). El resultat és una síntesi que combina història política, història social, cultura jueva i biografia, i que recupera la memòria d’un dels moviments més originals del socialisme europeu del segle XX.
J.F.S.
Molly Crabapple (pseudònim de Jennifer Caban, Nova York, 1983) és una artista, escriptora i periodista coneguda pel seu estil visual intens i per la combinació d’art, reportatge i activisme social. Filla de pare porto-riqueny i mare jueva d’origen bielorús, va començar a dibuixar des de molt petita sota la influència de la seva mare. Va iniciar la seva trajectòria professional com a model i artista abans de consolidar-se com una de les il·lustradores i cronistes gràfiques més reconegudes de la seva generació i va fundar Dr. Sketchy’s Anti-Art School, una iniciativa internacional de sessions de dibuix que va arribar a expandir-se a més d’un centenar de ciutats. La seva obra ha evolucionat cap al periodisme il·lustrat i la documentació de conflictes socials i polítics. Els seus treballs han aparegut en The New York Times, The New Yorker, Rolling Stone, Vanity Fair i The Paris Review. Entre les seves obres més destacades hi ha les memòries il·lustrades Drawing Blood (2015) i el llibre Brothers of the Gun (2018), escrit amb el periodista sirià Marwan Hisham. La seva obra forma part de col·leccions permanents d’institucions com el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York, la Library of Congress i la New-York Historical Society, i els seus projectes d’animació han estat reconeguts amb diversos premis, inclosos dos Emmy Awards.